Gabrielistes 1xDIA

Fa molt temps, un ancià general es va dirigir a defensar el seu poble amb el seu petit exèrcit davant d'un invasor molt més nombrós. Els seus soldats estaven desmoralitzats. A prop del lloc de la batalla, hi havia un temple de què es deia que tenia la capacitat de vaticinar el futur i concedir favors: les persones hi anaven per pregar i meditar. Quan se sortia del santuari, era costum llançar una moneda a l'aire; si sortia cara, es complien els favors que s'havien demanat. L'ancià general va entrar al temple i va pregar l'ajuda de Déu perquè fos favorable al seu exèrcit tot i ser menys nombrós. Al sortir del temple, va llançar la moneda davant dels seus soldats i va sortir cara. Els seus guerrers, encoratjats, es van dirigir ràpidament a la batalla i, contra tot pronòstic, la van guanyar. Quan la lluita es va acabar, un lloctinent de l'ancià general li va dir: "Estem en mans de destí, no podem fer res contra allò que decideix Déu". El general li va con

https://youtu.be/D83KQVWQD6w La història planteja un ampli repertori d'impossibles, és cert, però podem entendre'ls com metàfores que promouen canvis en diferents aspectes vitals. El desenllaç és un clar exemple. El fet de deixar de mirar el rellotge i agafar aire per apreciar el dia permet al personatge posar fi al "controlar per viure" i dóna pas al "viure per poder controlar". Així mateix, el curt mostra en diferents ocasions la possibilitat “d’aturar el temps". Amb aquest missatge, els autors ens conviden a fer un STOP per reflexionar, és a dir, deixar un espai per pensar en lloc d'afrontar el dia amb el pilot automàtic.

Tanca suaument els ulls i fes un parell de respiracions profundes, relaxant el cos i la ment. Et convido a connectar amb el teu desig de ser feliç, que tots tenim, i que prové de sentir-te bé en el teu interior. En calma, en equilibri. Prové d'aquesta sensació que no has de demostrar res a ningú perquè no has de convèncer, sinó que simplement t'has de reconèixer a tu mateix en la teva plenitud. Acceptar-te. Tractar-te amb respecte. Tractar-te amb amabilitat. Respires sentint que t’ofereixes la mà, que t'aculls com ho faria un bon amic, que a cada respiració t’acceptes tal com ets. Que en cada respiració sents que t’abraces. Ara pensa en tres qualitats teves, tres fortaleses. Reconèixer-te suposa veure el que hi ha, suposa sentir tot el teu potencial. Busca-les. Quan les tinguis, respira al costat d'elles, com si les inshalessis, les fessis grans dins teu. Simplement, deixa que prenguin el seu espai dins teu. Torna a la teva respiració un cop i un altre, al costat d'

https://www.hyaip.com/media/limite-marcas-contrarias-orden-publico.jpg Ampliar la imatge i comentar-la tenint en compte el títol que li hem donat. Tots tenim límits, barreres que matisen els nostres somnis i il·lusions. I és important acceptar que existeixen aquests límits. Aprendre a reconèixer-los, respectar-los, acceptant el que no podem canviar i superant allò que ens convida a ser més creatius, audaços i valents. Des de la confiança profunda en Déu que estira de cada un de nosaltres ...

https://youtu.be/nmIFXYmSGeY Nuevo horizonte, misterio sin desvelar. Mensajes ocultos que nadie sabe descifrar. Fuente de pensamientos, fábrica de emociones. Guardan nuestros secretos, alivian los dolores, nos guían el destino. Nos muestran el camino, busca dentro de ti, alégrate por descubrir. Porque aquello que sientes y deseas te puede suceder a ti. Y es que los sueños, los sueños, sueños son. De todas maneras, solo tienes que creer en ti y es que los sueños son pura ilusión. Pequeños acontecimientos,  grandes trocitos de libertad. Imagina por un momento,  imagina que se hacen realidad. Cuentos mágicos, señales que no hablan, recuerdos y deseos que aumentan la esperanza. Moltes vegades vivim pensant que certes dimensions de la nostra vida no les vivim de la manera que ens agradaria. Però en lloc de buscar, d'intentar transformar-les i millorar-les, intentant canviar-les per poder viure una vida que s'acosta més al que realment desitgem, ens conformem amb la situació que teni

Arriscar i sortir de la zona de confort té molt premi i poca pèrdua, ja que fora d'ella podem trobar elements mai abans esperats. La vida i obra de molts dels nostres referents, començant per Jesús de Natzaret i acabant pel recentment mort Casaldàliga, ens demostra que només fora de les seves zones de confort van poder viure una vida de fe plena i produir per al Regne. L'exemple d'altres ens ha de donar ales per ser valents i progressar, atrevir-nos a sortir de les nostres zones de confort i veure si així som capaços de multiplicar els nostres talents, ja sense els lligams de la por, la comoditat i el conformisme. Per tornar a descansar en les nostres bombolles de confort sempre hi ha temps. Però el moment de transformar la humanitat en Regne és ara, no s'ha de tenir por, ja hi ha altres que ho van fer abans i han brillat amb una llum incessant.@pastoralsj