Glòria, Blanca, Pilar i Felicitat són quatre de les 150 infermeres jubilades que s'han ofert voluntàries per posar vacunes, a partir d'abril, a la campanya de vacunació a Astúries. Després d'una vida sencera dedicada a alleujar els patiments de tot tipus de malalties, aquestes professionals han decidit allargar una miqueta més la seva 'vida laboral' per ajudar en la batalla contra la pandèmia. Aquest és un dels múltiples exemples que s'estan vivint en el marc de la pandèmia. En totes les comunitats, l'oferta d'ajuda ha representat aigua beneïda per alleugerir la tasca del col·lectiu d'infermeria, i està evitant així que altres professionals en actiu hagin d'assumir dobles torns o deixar la feina d'atenció a la pandèmia. Arriscar la vida pels altres: ¿et sona?
El deixeble es va acostar al seu mestre i li va preguntar amb l'ansietat de qui espera una resposta a l'alçada de la seva pregunta: —Mestre, què és donar-ho tot?, com puc estar segur que no m'he reservat res de mi mateix quan em lliuro als altres? El mestre, com tantes vegades, va començar a explicar-li una història: —T’explicaré el que els va passar a tres voluntaris que un estiu van anar a l'Índia, a ajudar en un hospital de moribunds en una de les regions més pobres. Els tres tenien la mateixa tasca: tenir cura d'un sol malalt, curar-lo i acompanyar-lo, durant tot el dia. —Entenc —va dir el deixeble. —Doncs bé —va prosseguir el mestre—, un dia, un dels malalts li va preguntar al seu voluntari: "Escolta, per què fas tot això amb mi?, per què estàs netejat les ferides i et quedes aquí amb mi tanta estona?". El voluntari, armat de sinceritat, no es va poder amagar: "Ho faig per tenir una experiència, fa temps que em venia de gust viure una cosa així;