Passa al contingut principal

Entrades

Mare Terra: Quan l'aigua cotitza a l'alça

Seguim insistint que aquests mesos ens han canviat la vida, què valorem més el que tenim: les petites coses, les grans i el que fins fa uns mesos era obvi i ara ja no ho és tant. Ens volem convèncer a nosaltres mateixos que, després d'aquesta experiència, hem après que no tot es pot monetitzar, comprar i vendre. O, em corregeixo, no tot hauria de ser comerciable. Perquè el fet que recentment l'aigua hagi començat a cotitzar en borsa a Wall Street, és la prova que, com a societat, sí que podem posar-li preu a tot. I ho estem fent. Fins i tot sobre un escenari futur, com és l'amenaça d'una falta d'aigua que afectaria a més de 50 milions de persones el 2050. De vegades, des de la comoditat de les nostres llars, els nostres parcs o els nostres camps de golf i futbol regats diàriament, no ens n’adonem. Però l'aigua és un bé tan comú com escàs. I, com a tal, ha de ser gaudit de forma equitativa, com el Papa Francesc ens recorda tant a Laudato si 'com a Fratelli tu
Entrades recents

Enfocar: Què és “l’Evangeli"?

Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: -S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli Mc 1, 14-15 L'evangelista Marc descriu el començament de la vida pública de Jesús, recollint el contingut fonamental del seu missatge. Tant Marc com Mateu defineixen l'anunci de Jesucrist com "Evangeli". Però, què és realment l'Evangeli? Recentment s'ha traduït com "Bona Notícia" o “Bona nova”, però queda molt per sota de la grandesa que tanca realment la paraula "evangeli". Antigament, les proclames que procedien de l'emperador s’anomenaven "evangelis". El que procedeix de l'emperador -aquesta era la idea de fons- és missatge salvador, no simplement una notícia, sinó transformació del món cap al bé. Quan els evangelistes prenen aquesta paraula volen dir que allò que els emperadors, que es tenien per déus, reclamaven sense dret (ells no pod

Servir: Teniu molt a dir

Us proposem participar al Festival de Clipmetratges de Mans Unides (categoria escoles). És una activitat que fomenta el treball en equip i és una manera divertida i participativa d'implicar-se en un problema global. En aquesta edició volem sensibilitzar sobre la vulneració el dret a la salut que pateixen algunes zones pobres del món. https://youtu.be/cPrirRrfE0Q Graveu un clipmetratge mostrant el vostre punt de vista sobre la temàtica; podeu denunciar injustícies concretes o suggerir idees per defensar el dret a la salut de les persones amb menys recursos. +informació https://www.clipmetrajesmanosunidas.org/categoria-escuelas/ El 17 de febrer és la data límit de participació. Vosaltres teniu molt a dir.

A contrallum: Aprendre a caminar, saber guiar

https://cdn.sitly.com/blogs/es/2019/05/C%C3%B3mo-ense%C3%B1ar-a-montar-en-bici-sin-ruedines.jpg Oferim la imatge. La observem i anem comentant el que surti. Podem ajudar-nos amb alguna pregunta: Què ens recorda la imatge? Quins sentiments em provoca? Quina conseqüència vaig treure d'aquesta experiència? Ens centrem en altres aspectes usant la bicicleta com a símbol. Per exemple: La nostra relació amb els adults: Com adolescents, com és la nostra relació amb els adults (pares, professors, altres persones)? Acceptem la seva guia? Per què sí o per què no? La nostra confiança en nosaltres mateixos i en els altres: ¿En què ens assemblem ara a l'infant que aprèn a anar en bici? La nostra manera de caminar per la vida: Per anar amb bici, cal mirar cap endavant, no cap a la roda, i confiar en el que hem vist. Com som capaços de superar els obstacles propers? Quins objectius ens guien a les nostres vides?

PREGArock: El arrepentido

https://youtu.be/AQNj9fMnzDo (estribillo) Hoy voy a cantarte la canción del arrepentido. Si saltas, vives, pero hay que saltar pa'dentro. Y no hay parada de metro que nos lleve a ese lugar donde los miedos se confunden con la vida, y no queda otra salida que volvernos a encontrar con el presente. El que no lleva las cuentas pendientes, del más humilde hasta el más influyente. El que te dice, oye, Melen, pórtate bien, vamos pa' Oviedo que nos deja el tren. La lletra convida a trobar-nos amb el nostre present. Quin és el vostre? Compartiu alguna d'aquestes preguntes en el grup: Les pors es confonen amb la vida. Què pots fer per superar-los o saber conviure amb elles sense que et facin mal? Vosaltres també busqueu culpables fora per als vostres problemes? Quan us ha passat? Per què? Com podem "mirar endins"? Ho sols fer?  Com sou "en el secret, on només veu el vostre Pare"(cf. Mateu 6,1-8)?

Intuïcions: Donar significat als noms

Abans -i potser també en altres contextos i cultures- els noms tenien molts significats. Jesús, per exemple, significa «el qui salva». Hi ha una cosa bonica en triar els noms pels significats. O pel que evoquen. Hi va haver un temps en què el nom podia fer referència al dia en què un havia nascut. O a un sant o santa a qui es tenia devoció. Abans -almenys en el món catòlic- els noms que ens posaven als nadons batejats eren associats a la tradició bíblica o espiritual. Ara, al mercat de noms, cotitzen a l'alça les estrelles de la MTV, els artistes de moda o alguns personatges de les grans sagues mediàtiques. Segur que hi ha més d'una Rosalia recentment batejada. I quin ensurt hauran tingut els que van posar a les seves filles Danaerys sense conèixer el final de la sèrie per descobrir que l'heroïna de les primeres temporades es convertia en l'últim moment en assassina boja (perdó pel spoiler). El cas és que un nom, al principi d'una vida, és tan sols una possibilitat,

Va valer la pena l'espera

Esperat, anhelat, anunciat, rebutjat, nascut a la Terra, invisible a alguns ulls, allunyat del soroll, potser passant fred..., sense res. Que novament demana una oportunitat, que ha tornat a trucar a la nostra porta a la recerca de posada, que comença de zero, que neix de nou, que es fa home perquè creu en l'home, en el ric i en el pobre..., però neix pobre, sense sostre. Davant les nostres atònites mirades s'ha fet un lloc en els nostres braços i ens demana cura, calor, tendresa, atenció, unes monedes, un entrepà, un cafè, una llar, comprensió, escolta. I somriu mentre espera i ens dóna la Pau d'un nen que somia. Déu nascut, Bona Nova, Déu sense sostre... Mentre eren allà, se li van complir els dies i va néixer el seu fill primogènit: ella el va faixar amb bolquers i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. Lc. 2, 6-7 El col·legi SANT GABRIEL us desitja que viviu un NADAL envoltats de FELICITAT i un ANY NOU ple d’ESPERANÇA