Seguim insistint que aquests mesos ens han canviat la vida, què valorem més el que tenim: les petites coses, les grans i el que fins fa uns mesos era obvi i ara ja no ho és tant. Ens volem convèncer a nosaltres mateixos que, després d'aquesta experiència, hem après que no tot es pot monetitzar, comprar i vendre. O, em corregeixo, no tot hauria de ser comerciable. Perquè el fet que recentment l'aigua hagi començat a cotitzar en borsa a Wall Street, és la prova que, com a societat, sí que podem posar-li preu a tot. I ho estem fent. Fins i tot sobre un escenari futur, com és l'amenaça d'una falta d'aigua que afectaria a més de 50 milions de persones el 2050. De vegades, des de la comoditat de les nostres llars, els nostres parcs o els nostres camps de golf i futbol regats diàriament, no ens n’adonem. Però l'aigua és un bé tan comú com escàs. I, com a tal, ha de ser gaudit de forma equitativa, com el Papa Francesc ens recorda tant a Laudato si 'com a Fratelli tu
Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu. Deia: -S'ha complert el temps i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli Mc 1, 14-15 L'evangelista Marc descriu el començament de la vida pública de Jesús, recollint el contingut fonamental del seu missatge. Tant Marc com Mateu defineixen l'anunci de Jesucrist com "Evangeli". Però, què és realment l'Evangeli? Recentment s'ha traduït com "Bona Notícia" o “Bona nova”, però queda molt per sota de la grandesa que tanca realment la paraula "evangeli". Antigament, les proclames que procedien de l'emperador s’anomenaven "evangelis". El que procedeix de l'emperador -aquesta era la idea de fons- és missatge salvador, no simplement una notícia, sinó transformació del món cap al bé. Quan els evangelistes prenen aquesta paraula volen dir que allò que els emperadors, que es tenien per déus, reclamaven sense dret (ells no pod