RELATS: Conte, tinter i ploma

En una petita ciutat hi havia un conte buit. Tenia un aspecte excel·lent, y una decoració impressionant, però tots els seus fulls estaven en blanc. Nens i grans el miraven amb il·lusió, però en veure que no guardava història alguna, l’abandonaven a qualsevol lloc. No massa lluny d’allà, un preciós tinter seguia ple de tinta des de que feia ja anys: el seu amo l’havia deixat oblidat a la cantonada.  El tinter i el conte es queixaven de la seva mala sort, i en això gastaven els seus dies.

L'atzar va voler que, una de les vegades que el conte va ser abandonat, acabés al costat del tinter. Tots dos van compartir les seves desgràcies durant dies i dies, i així haguessin seguit anys, de no haver caigut al seu costat una elegant ploma de cigne, que s'havia deixat anar en ple vol. Aquella era la primera vegada que la ploma se sentia sola i abandonada, i va plorar profundament, acompanyada pel conte i el tinter, que es van sumar a les seves queixes amb la facilitat de qui portava anys lamentant-se dia rere dia. Però al contrari que els seus companys, la ploma es va cansar de seguida de plorar, i va voler canviar la situació. En deixar les seves queixes i eixugar-se les llàgrimes, va veure clarament com els tres podien fer junts molt més que patir junts, i va convèncer als seus amics per escriure una història. El conte va posar els seus millors fulls, la tinta no es va vessar ni una mica, i la ploma va posar munts d'enginy i cal·ligrafia per aconseguir una preciosa història de tres amics que s’ajudaven per millorar les seves vides. Un jove mestre que passava per allà, trist i capcot, pensant com aconseguir l'atenció dels seus alumnes, va descobrir el conte i els seus amics. En llegir-lo, va quedar encantat amb aquella història, i recollint als tres artistes, va seguir el seu camí a l'escola. Allà va explicar la història als seus alumnes, i tots es van mostrar atents i encantats.

Des de llavors, cada nit, ploma, tinter i conte s'unien per escriure una nova història per al jove professor, i se sentien orgullosos i alegres d'haver sabut canviar la seva sort gràcies al seu esforç i col·laboració.

Implicar-se, implicar-nos ... el relat ens mostra, en el fons, un missatge de lliurament a l’altre; de sostenir a qui plora; de viure amb gratuïtat; de comprometre’s, de construir junts ... són formes de posar el cor en joc, de practicar misericòrdia, d’ESTIMAR. En qualsevol cas, sempre estimar.