Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2018

WITHIN me: Inspirar la vida, expirar el sobrer

(Tanca els ulls i escolta el text prenent consciència del sentit que tenen les inspiracions i les espiracions) Inspirar la vida Quan s’incorpora l’aire en cada inspiració, comença de nou una funció vital que oxigena la sang i possibilita la vida de l’organisme. En cada alenada, puc pensar en la vida que m’arriba de fora i permet que jo sigui. Puc fer-me conscient, en darrer terme, d’Aquell que va insuflar la vida, associant-me d’aquesta manera al do de cada instant, com una nova creació. Viure és acollir l’equilibri inestable i fràgil que som. En el miracle permanent de la respiració, això s’expressa amb claredat i, quan en som conscients, brolla l’agraïment. Expirar el sobrer Cada vegada que deixes anar l’aire treus de tu allò que no necessites, allò que no has d’acumular, allò que et pesa i no et permet créixer. Si perllongues la teva expiració, més que la inspiració expresses el teu desig de fer fora, suaument i ferma, el que no et construeix. Així mateix, allargar una mica més l’expir…

RELATS: Les mans del meu pare

Un jove va anar a demanar un lloc important en una empresa gran. Va passar l'entrevista inicial i anava a conèixer al director per a l'entrevista final. El director va veure el seu currículum vitae, era excel·lent. I li va preguntar: -¿Vas rebre alguna beca a l'escola? El jove va respondre: -No -Va ser el teu pare qui va pagar els teus estudis? -Si - va respondre. -On treballa el teu pare? -El meu pare fa treballs de ferreria. El director va demanar al jove que li mostrés les seves mans. El jove va mostrar un parell de mans suaus i perfectes. -Alguna vegada has ajudat al teu pare a la feina? -Mai, els meus pares sempre van voler que estudiés i llegís més llibres. A més, ell pot fer aquestes tasques millor que jo. El director va dir: -Tinc una petició: quan vagis a casa avui, mira i renta les mans del teu pare i després vine a veure’m demà al matí. El jove va sentir que la seva oportunitat d'aconseguir la feina era alta. Quan va tornar a casa va demanar al seu pare que li perme…

PENSEM- hi: Setmana santa

Avui dia es fa molt necessari recordar el sentit de les festes que vivim més o menys inconscientment, pel fet que les veiem i gaudim més com vacances que per aquell motiu que ha estat el seu origen i els dóna veritable sentit. Què és la Setmana Santa? La Setmana Santa és el període en què es prepara i commemora la Passió i Mort de Jesucrist. Comença amb la seva entrada a Jerusalem i acaba amb la seva crucifixió. Com celebrem els catòlics la Setmana Santa? Hi ha quatre cerimònies importants durant la Setmana Santa: El Diumenge de Rams recorda l'arribada de Jesús a Jerusalem. Els catòlics aquest dia organitzem processons amb branques d'olivera i palmes beneïdes. El Dijous Sant es commemora la traïció de Judes i l'Últim Sopar, quan Jesús va instituir l'Eucaristia. El Divendres Sant rememora l'agonia i el patiment del prendiment, el judici i la mort de Jesús. Al vespre de dissabte Sant, té lloc la principal celebració cristiana de l'any: la Vetlla Pasqual. Es commemo…

PREGArock : All I can do. Ben Kendricks,

I hear the sound of change, it's everywhere they're tryin' to hold me down, but I don't care
whatever they say, I believe in me
why am I the only one to see I won't give up and I won't give in
where it ends is where I begin
but am I really, am I really strong enough And all I can do (x3)
is try
Sento el so del canvi, està a tot arreu. Tracten de fer-me sentir malament, però, no m'importa.  Confio en mi, sense importar el que diguin. Per què sóc l'únic que ho veu?  No em rendiré i no cediré.  On tot acaba, és on jo començo.  Però, ¿en realitat, sóc tan fort? Tot el que puc fer (3) és intentar-ho.
Moments d'aclaparament, de portes tancades, de manca de sentit, de ganes de fugir. No paris, segueix endavant. O para

PERSONES: Els pares. I què és un pare?

Un pare, el que s'anomena pare, és un superhome, perquè pot respondre amb promptitud una pregunta sobre biologia, seguida d'una de matemàtiques. És un súper heroi que es disfressa de Superman i es desvetlla esperant que els seus fills tornin de festa. Un pare és una combinació estranya de raó i sentiments, és el que sap dir no quan és el més just i sap dir sí quan és el més convenient. És l'únic de la casa que persegueix un ratolí fins atrapar-lo. Un pare és una figa que sembla dura per fora i és molt dolça al seu interior, és un director d'orquestra, és el constructor d'un niu, és el mestre de l'escola de la vida. Els pares tenen la cartera plena de fotos, de targetes, de telèfons, de cites, de compromisos, menys de diners. Un pare té molt de mare encara que tingui cos d'home. Si cal canviar bolquers, els canvia; quan el fill plora, ell és el refugi, quan el fill riu, ell és la companyia. Avui és el Dia del Pare, una celebració dedicada als pares de família…

PERSONES: La història d'Anand

Anand, 13 anys, viu a l'Índia. Fa alguns anys va conèixer a un nen, en el temple, que vivia en un barri pobre, però que somiava amb estudiar. El nen va rebutjar l'ajuda financera, però va agrair els regals i els llibres. Aquesta trobada va inspirar a Anand a ajudar els nens més desfavorits a accedir a l'educació. Ell i la seva família van crear l'organització Bal Choupal (vol dir reunió de nens), que visita llogarets i barris marginals per motivar els nens a estudiar. Bal Choupal ha arribat a més de 50.000 nens, dels quals 750 estan anant a l'escola, i ofereix llibres, sense cap ajuda del govern.
L'educació és l'arma més poderosa que pots utilitzar per canviar el món, però primer tu has de ser aquest canvi. No ha edats que valguin quan les coses les tens molt clares. Si no pots fer alguna cosa gran comença per una cosa petita. Però COMENÇA!

WITHIN me: Respirar el combat quotidià

L’atenció sobre la respiració que et proposo en aquest exercici et farà conscient de l’entrellat d’un combat quotidià: el combat del teu ésser més autèntic contra els sorolls interns i externs, que centrifuguen a la persona o sobrealimenten l’ego. En aquest combat, compassa la seqüència numèrica de la pràctica una, dues, tres... amb la respiració, com una corda que t’impedeix caure en un pas de muntanya i que et disposa a favor de mantenir-te en el teu propòsit. Pot arribar un moment que la corda et resulti sobrera; aleshores convé prescindir-ne. L’ordre de les xifres deixarà pas a un mot que expressarà –tot i que de manera inadequada– alguna cosa del vincles que estableixes amb el món. Pots triar una paraula que expressi qui ets o davant de qui et trobes: la font del teu ésser. Per exemple, pots respirar la paraula “tu”, “pau”,“Jesús”... D. Guindulain

RELATS: Faula del Colibrí

Aquell dia va haver-hi un gran incendi a la selva. Tots els animals fugien espaordits. A la meitat de la confusió, un petit colibrí va començar a volar en direcció contrària a tots els altres. Els lleons, les girafes, els elefants ... tots miraven al colibrí sorpresos, pensant què dimonis feia anant cap al foc. Fins que un dels animals, per fi, li va preguntar: "On vas? Estàs boig? Hem de fugir del foc ". El colibrí li va contestar: "Enmig de la selva hi ha un llac, recullo una mica d'aigua amb el meu bec i ajudo a apagar l'incendi". Sorprès, l'altre animal només va poder dir-li "Estàs boig, no servirà per a res. Tu sol no podràs apagar-lo ". I el colibrí, segur de si mateix, va respondre: "És possible, però jo compleixo amb la meva part."
La lliçó és tan senzilla com pràctica. Aquest és el temps de que prenguis consciència que ja no pots continuar justificant la teva falta de participació i comportant-te només com un consumidor de recurs…

PENSEM- hi: Quantes pors?

Pensa per un moment en els bons propòsits que se’t venen al cap i acabes per no fer-los. Per què no els fas? Per por. Fes una llista de les pors que et bloquegen i et sorprendràs perquè són moltes. La teva vida pertany a la por. La majoria de les teves decisions les prens per por a què diran, al què pugui passar, a perdre el que tens, a no aconseguir el que anheles. I no t'adones que la por ja és, en si mateix, un fracàs. De què tens por? De pensar que pots arribar a Creure? De que sents que hiha quelcom més i no saps quin nom posar-li? Fes possible la trobada amb Aquell qui encara no saps com anomenar iveuràs com les teves pors que, de vegades tenen rostre, aniran deixant caure les seves pedres i desapareixeran. Està brollant alguna cosa nova, també dins teu, n

PREGArock: With My Own Two Hands. Playing For Change (Fragment)

Oh– I can change the world, with my own two hands
and make it a better place, oh- with my own two hands
and make it a kinder place, with my own two hands
oh- with my own
with my own two hands
Oh– I can make peace on earth, oh- with my own two hands
and I can clean up the earth, with my own two hands
and I can reach out to you, with my own two hands
oh- with my own
with my own two hands
oh- with my own
with my own two hands
I'm gonna make it a brighter place, oh- with my own two hands
I'm gonna make it a safer place, oh- with my own two hands
I'm gonna help human race, yes- oh- with my own two hands
oh- with my own
with my own two hands
Oh, puc canviar el mon, amb les meves pròpies mans
i fer-lo un lloc millor, amb les meves pròpies mans
i convertir-lo en un llocmés just, amb les meves pròpies mans 
oh- amb les meves pròpies, amb les meves pròpies mans  ¡Oh, puc fer la pau a la terra, amb les meves pròpies mans i puc netejar la terra amb les meves pròpies mans i puc arribar a tu a…