VEURE: Em diuen Ràdio (2003)

Ràdio és un noi amb discapacitat cognitiva, membre d'una societat restrictiva i poc tolerant que, enlloc d'incloure’l, perpetua el seu aïllament. L'actitud del coach, en fer-lo part de l'equip de futbol; en donar-li una tasca de suport en l'entrenament, li atorga una oportunitat. El resultat: no només es produeix un canvi en Ràdio, sinó en la comunitat sencera. Aquesta pel·lícula és un clar exemple de l'amor als altres, d'empatia, respecte, tolerància i acceptació de la diversitat. Un clàssic per treballar la intel·ligència emocional des de l'angle del desenvolupament d'habilitats socials com la comprensió i compassió.