Silencio. Jorge Drexler (fragment) https://youtu.be/HyBu2KEe2pI No encuentro nada más valioso que darte Nada más elegante que este instante De silencio Silencio El índice vertical entre la boca y la nariz El eco en la catedral, la brisa en la enredadera Entremos en el sonido hasta el penúltimo matiz Hagámosle caso al gesto de la foto de la enfermera Y cuando el ruido vuelva a saturar la antena Y una sirena rompa la noche, inclemente No encontraremos nada más pertinente Que decirle a la mente: detente Silencio Parlo del silenci com a opció, de la consciència de què no es pot estar en tots els fronts oberts a un mateix temps, de la certesa de què no s’ha de parlar de qualsevol tema. El silenci de qui assumeix que la seva capacitat de respondre és limitada i prefereix no gastar energia discutint i opta per gastar-la en aprendre, escoltar i contemplar. A. Zapata, sj
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.