A contrallum: Fabricar la felicitat

L'altre dia al diari em va sorprendre la notícia publicitària d'un espai nou a la meva ciutat que es proposa reproduir les condicions mentals i psicològiques que ens condueixen a produir dopamina, per així proporcionar una experiència de felicitat genuïna, des de la química. És un simple entreteniment, una experiència de sentits com les que tant s'han anat posant de moda. Gastronòmiques, activitats de risc, culturals… per què no de felicitat? Al cap i a la fi, és el que busquem a l'oci. Ser una mica més feliços, deixar de banda el gris del que és quotidià i aclarir el nostre cap de les preocupacions del dia a dia… i bé sabem que en els últims anys aquestes preocupacions no han estat poques.

No obstant, no puc deixar de pensar en com ens va guanyant la batalla allò artificial, allò prefabricat, allò sintètic. Perdem de vista les circumstàncies per quedar-nos només amb l'essència. Com si poguéssim embotellar el que és bo de la vida i consumir-ho quan ho necessitem.

És cert que necessitem espais d'expansió, de divertir-nos i ser una mica més feliços… però els hem de viure en la lògica del consum? Penso que l'autèntica felicitat està més lligada a la gratuïtat que al benestar. Perquè el benestar n'és una conseqüència, no una fi. Però estem rebent el missatge contrari. Es tracta d´estar bé amb un mateix, amb una mateixa. I tot s'ordena amb aquesta finalitat. Si coneixem les claus de la química cerebral i les podem utilitzar per sentir felicitat, per què no? què hi ha de dolent?

Trobo a faltar la reflexió sobre què ens dóna la felicitat, l'autèntica. La que perdura. No la que passa després del temps que he contractat o la que se m'escapa un cop el meu cervell torna a la normalitat per si mateix. Perquè aquesta felicitat, la de debò, no és una experiència personal, solitària, que puc moure a voluntat. Té a veure amb la vida compartida i gaudida en companyia. Amb el bon humor dels amics i els acudits dolents dels familiars. Amb el record agraït dels bons moments i la consolació rebuda en els pitjors. I sí, és una qüestió de química, al final. Però no només.

No podem encapsular i vendre felicitat, perquè no podem encapsular i vendre la vida. Encara que de vegades ens venguin la idea contrària.                                                                                                               ÁlvaroZapata,sj @pastoralsj

(Avui és el Dia Internacional de la Felicitat)