Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2019

CITES "El millor i el més bonic d'aquesta vida no es pot veure ni es pot tocar, s’ha de sentir amb el cor." "La vista és la funció dels ulls, però la visió és la funció del cor."

"El millor i el més bonic d'aquesta vida no es pot veure ni es pot tocar, s’ha de sentir amb el cor." "La vista és la funció dels ulls, però la visió és la funció del cor."
Aquestes dues cites són d'Helen Keller, una dona sorda i cega, qui malgrat portar una vida en la foscor i en el silenci, va tenir la força i l'actitud necessària per veure el món des de la seva particular llum i escoltar la música que bategava en el seu cor. Als 19 mesos unes febres la van deixar sordmuda i cega, però això no li va impedir graduar-se, escriure 14 llibres i ser una de les activistes més cèlebres del seu temps. Helen Keller, malgrat les seves dificultats, mai va tenir impediments per sentir la vida i no callar les veritats.

VEURE: “The Present”

“The Present” “The Present” (El Regalo) és un curtmetratge alemany que ha guanyat més de 50 premis en diferents festivals de cinema del món. La seva commovedora història es basa en un petita tira còmica de Fabio Coala i ens fa reflexionar sobre la importància de les coses senzilles, de l'acceptació i l'amor propi. https://youtu.be/z3fRBLEyo4w Durada 4:28
Fins que no haguem descobert l'ésser meravellós que som cada un de nosaltres, no estarem disposats a estendre ponts. L'acceptació dels altres comença primer en el nostre interior. Els que mantenen el seu cor tancat, sospitant sempre de tots i buscant sempre raons per aixecar murs, difícilment podran trobar el meravellós tresor que hi ha en ells. Adap. Javier Rojas sj

PREGArock Open your heart. Europe

Open your heart. Europe Days filled with joy
And days filled with sorrow
I don't know just what to do
Am I happy today
Am I lonely tomorrow
Everything depends on you
And I've been waitin'
For the angels to knock on my door
I've been hopin'
That everything could be like before
Open your heart
And tell me what's wrong
Why can't you talk
Like you used to do before
I don't know if I'm weak
I don't know if I'm strong
Girl, I can't cope anymore
And I've been waitin' …
Open your heart
Let me hear you
Make up your mind
I want to hear you call
Open your heart
Want to come near you
And make up your mind
Before we lose it all
Días llenos de alegría,
y días llenos de tristeza.
No sé qué hacer,
¿estoy feliz hoy?,
¿estaré solo mañana?.
Todo depende de ti.

WITHIN me: La papallona

La papallona A la dinàmica del dia d'avui aprendrem a obrir el nostre cos i donar-li més espai. Per a això, col·locats de dos en dos, un s'asseurà i col·locarà les seves mans entrellaçades darrere del clatell amb els colzes a dreta i esquerra. L'altra persona es posarà de peu a la seva esquena i agafarà els braços de l'altre cap amunt i cap enrere, eixamplant el plexe solar de qui estàs assegut. Mantindrem durant uns deu segons aquesta posició i lentament tornarem a la posició inicial. Repetirem aquest moviment tres vegades i tot seguit intercanviarem els rols. B.I. Josean Manzanos

PREGArock: Los abrazos que quedan. Maldita Nerea

Los abrazos que quedan. Maldita Nerea Sale corriendo y tú no la ves.
La vida no espera.
Y deja escrito en algún papel: Que no, que no se apaguen las velas.
Yo ya hace tiempo que perdoné, y los besos me llevan.
Me van diciendo que tengo que volver
a los abrazos que quedan.
Y todo cambiará, si quieres.
Mi vida, cambiará, si quieres.
Ya lo entendí la primera vez.
Y dime si ves cómo se ha detenido el tiempo.
Y que aquí cada segundo es cierto.
Y es un sí.
No puede no llegar.
Fue volando hasta hacerse nuestro.
Y ¿ves? Eres lo que he querido y tengo.
Se va corriendo y tú no la ves, si el miedo te llega.
Y deja escrito en una pared que no, que nada vale la pena.
Yo ya hace tiempo que lo dejé, y los besos me llevan
y me recuerdan que tengo que volver a los abrazos que quedan.
Y todo cambiará, si quieres...
Y ¿ves?, se va haciendo destino el verso.
Sale corriendo y tú no la ves.Y el miedo te llega para decirte que tienes que volver
a los abrazos que quedan.
Y dime si ves cómo se ha detenido el t…

WITHIN me: Em sents?

Em sents? A la dinàmica del dia d'avui mirarem de descobrir quins sentiments tenen els altres. Busquem una posició en la qual assegudes, una davant de l'altra, les dues persones es donaran les mans i tancaran els ulls. En aquesta posició tractarem de percebre el que sent l'altra persona. Deixarem que aquest procés transcorri durant uns minuts. Podem finalitzar la dinàmica compartint l'experiència i les sensacions percebudes a través de la mateixa. Adap. B.I. Josean Manzanos
Podeu utilizar un fragment d’aquesta música Peace. Ajeet Kaur https://youtu.be/tIHPTqW6iVM (duració 6:36)

AVUI és... el Dia Mundial de la Justícia Social

AVUIés... el Dia Mundial de la Justícia Social El món ha canviat dràsticament. Ja no vivim en un món deshabitat, amb relativament pocs éssers humans amb les seves eines. Ara vivim en la "era del Antropocè", en un món d'abundància; en una era en què l'activitat humana està alterant intensament els seus sistemes ecològics de subsistència. Si volem crear una prosperitat sostenible, si busquem "millorar el benestar humà i l'equitat social, reduint significativament els riscos ambientals i l'escassetat ecològica", necessitarem una nova visió de l'economia i la seva relació amb la resta del món, una visió que s'adapti millor a les noves condicions a què ens enfrontem. Necessitarem una economia que respecti els límits del planeta, que reprengui la dependència del benestar humà de les relacions socials i la justícia, i que reconegui que l'objectiu final és el benestar humà real i sostenible, no només el creixement del consum material. La nova vi…

PENSEM-HI: Amb els braços oberts

Amb els braços oberts Una bona imatge, aquesta dels braços oberts. Braços acollidors. Braços disposats a abraçar, a acollir, a consolar. Enfront dels punys tancats o enfront de donar l'esquena a qui ens pot necessitar La majoria de les tensions, dels disgustos, dels conflictes i els mals rotllos entre persones tenen a veure amb la dificultat per acollir a la gent tal com és. Som molt diferents. Hi ha qui és més emotiu i qui és més fred. Hi ha qui expressa l'afecte en gestos, qui ho fa en paraules, qui és més sec ... però la veritat és que tots tenim un cor que batega, vibra, plora, acull. M'agradaria, Senyor, aprendre de tu. Que els meus ulls abracin quan miro als altres amb simpatia. Que les meves paraules abracin quan desterro els discursos feridors, quan silencio les crítiques innecessàries, i quan parlo bé de l'altre, de cada persona. Que els meus gestos abracin, quanobro els braços i

RELATS: L’anacoreta i l’abraçada

L’anacoreta i l’abraçada Seguien prenent la fresca al balcó. L’anacoreta va dir: - Ens abracem poc i l'abraçada és una autèntica teràpia. El jove seguidor va mirar sorprès a l'ancià, que es va posar a riure. - Si, mira. En obrir els braços, estic obrint un espai per acollir l'altre i, alhora, em preparo per entrar al seu espai. Volem ser part de l'altre i que l'altre sigui part nostra. I l'abraçada acaba tornant a obrir els braços, perquè, alhora, volem que l'altre segueixi sent ell mateix i no que es dilueixi en nosaltres. Va fer una pausa i va concloure: - L'abraçada ens ajuda a trobar l'altre i a trobar-nos a nosaltres mateixos.
Adap. https://koffi1948.blogspot.com/2014/07/el-anacoreta-y-el-abrazo.html
Hi ha gestos quotidians que ens ajuden a descobrir en profunditat qui som realment. Una abraçada, un petó, una mà a l'espatlla, una mirada serena ... Són gestos que ens recorden que som éssers bàsicament estimats. D'acord que hi ha moments en que …

VEURE: “¿Què faries si veiessis a una nena de 6 anys sola al carrer?” d’UNICEF

“¿Què faries si veiessis a una nena de 6 anys sola al carrer?” d’UNICEF UNICEF ens presenta a una nena de 6 anys sola al carrer i en una cafeteria i ens mostra les diferents reaccions que la seva presència provoca depenent del seu aspecte, polit o descuidat. Tota aquesta història ens ajuda a reflexionar sobre el mal que els nostres prejudicis poden fer a altres persones, fins i tot a nens. I ens convida a promoure l'empatia, la solidaritat i els drets de la infància, que són els mateixos sigui amb aspecte elegant com amb aspecte desmanegat. En posar-nos en la pell d'aquesta nena ignorada a la qual expulsen de la cafeteria, UNICEF assegura que milers de nens se senten així, ignorats, desprotegits i marginats, tots els dies. L'organització ens anima a ser part del canvi compartint aquest vídeo.

PREGArock: Obriu les portes. Txarango

Obriu les portes. Txarango “La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra"
He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra. He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l'horror.
Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.
Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
Del ventre de l'Orient,
dels camins perduts. Pararem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.
Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança. He vist la mort parlar d'amor.
He vist els pobles despertar en una cançó.
Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.
Pararem el temps...
"En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen …