Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2019

RELATS: L’anacoreta i l’abraçada

L’anacoreta i l’abraçada Seguien prenent la fresca al balcó. L’anacoreta va dir: - Ens abracem poc i l'abraçada és una autèntica teràpia. El jove seguidor va mirar sorprès a l'ancià, que es va posar a riure. - Si, mira. En obrir els braços, estic obrint un espai per acollir l'altre i, alhora, em preparo per entrar al seu espai. Volem ser part de l'altre i que l'altre sigui part nostra. I l'abraçada acaba tornant a obrir els braços, perquè, alhora, volem que l'altre segueixi sent ell mateix i no que es dilueixi en nosaltres. Va fer una pausa i va concloure: - L'abraçada ens ajuda a trobar l'altre i a trobar-nos a nosaltres mateixos.
Adap. https://koffi1948.blogspot.com/2014/07/el-anacoreta-y-el-abrazo.html
Hi ha gestos quotidians que ens ajuden a descobrir en profunditat qui som realment. Una abraçada, un petó, una mà a l'espatlla, una mirada serena ... Són gestos que ens recorden que som éssers bàsicament estimats. D'acord que hi ha moments en que …

VEURE: “¿Què faries si veiessis a una nena de 6 anys sola al carrer?” d’UNICEF

“¿Què faries si veiessis a una nena de 6 anys sola al carrer?” d’UNICEF UNICEF ens presenta a una nena de 6 anys sola al carrer i en una cafeteria i ens mostra les diferents reaccions que la seva presència provoca depenent del seu aspecte, polit o descuidat. Tota aquesta història ens ajuda a reflexionar sobre el mal que els nostres prejudicis poden fer a altres persones, fins i tot a nens. I ens convida a promoure l'empatia, la solidaritat i els drets de la infància, que són els mateixos sigui amb aspecte elegant com amb aspecte desmanegat. En posar-nos en la pell d'aquesta nena ignorada a la qual expulsen de la cafeteria, UNICEF assegura que milers de nens se senten així, ignorats, desprotegits i marginats, tots els dies. L'organització ens anima a ser part del canvi compartint aquest vídeo.

PREGArock: Obriu les portes. Txarango

Obriu les portes. Txarango “La música és el batec dels pobles
i amb nosaltres portem els seus camins.
Obriu totes les portes.
Benvinguts al cor de la terra"
He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra. He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l'horror.
Que cremi roig el foc d'un vers contra el foc de la guerra.
Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
Del ventre de l'Orient,
dels camins perduts. Pararem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.
Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança. He vist la mort parlar d'amor.
He vist els pobles despertar en una cançó.
Mira'm als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.
Pararem el temps...
"En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen …

WITHIN me: Branquetes

Branquetes Tancarem els ulls i ens col·locarem en actitud de meditació, col·locant l'esquena molt recta. Tancarem els ulls i ens imaginarem asseguts en un petit pont de fusta sobre un riu. A la teva butxaca has escollit 5 branquetes que deixaràs anar una a una.En prendre cada branqueta de la teva butxaca inspira una mica més d'aire del que prens habitualment. En prendre contacte amb la branqueta, t'adones d'algun pensament que tinguis al cap, cosa que estiguis sentint en aquest moment, o alguna sensació del teu cos. De què t'estàs adonant ara? Una vegada que t'has adonat del que està passant per la teva ment en aquest instant, posa aquest pensament, emoció o sensació a la branqueta, i deixa-la anar al riu. Un cop finalitzada l'activitat podeu compartir l'experiència. Quins pensaments, emocions o sensacions he deixat anar? Edith Estrada Juárez

CITES: “Els refugiats són éssers humans”. Owen Jones

“Els refugiats són éssers humans”.Owen Jones Així de clar i així de contundent. Aquesta frase sobre les persones refugiades la trobem en un article publicat al diari The Guardian el mes d'agost de 2015. El seu autor és el jove escriptor i periodista Owen Jones, una ment brillant que va resumir en tres paraules un fet que mereix la nostra reflexió: els refugiats i les refugiades són gent de carn i ossos. Homes, dones, nens, nenes, famílies com la nostra que han perdut la seva llar, el seu present i, en molts casos, el seu futur. Com bé deia Owen: "Refugees are human. This simple fact seems to have been forgotten ". Series capaç de fer una frase sobre aquest tema? Comparteix-la al bloghttp://sg1xdia.blogspot.com/

PERSONES: L’Aquarius

L’Aquarius El passat 7 de desembre va aparèixer aquesta notícia en els medis informatius: L''Aquarius” es rendeix: "Europa ha sabotejat els intents de salvar vides" Metges Sense Fronteres abandona les operacions de rescat pel bloqueig del govern italià. L''Aquarius” no tornarà a fer rescats al Mediterrani central. Després de dos mesos aturat al port de Marsella i amb problemes per trobar un estat de bandera, Metges Sense Fronteres (MSF) i SOS Mediterranée han anunciat aquest divendres que abandonen la missió davant els obstacles a què els ha sotmès el govern italià. La segona ONG busca ara un nou vaixell per continuar les missions de rescat humanitari.  "És el resultat d'una campanya encapçalada pel govern italià amb el suport d'altres estats europeus per deslegitimar, desacreditar i obstaculitzar les organitzacions que ajuden les persones en perill. Aquesta campanya ha soscavat el dret internacional i els principis humanitaris", denuncia MSF en…

RELATS: Hospitalitat beduïna

Hospitalitat beduïnaDos homes estaven creuant el desert quan van veure la tenda d'un beduí i es van aproximar per demanar abric. Encara que eren uns desconeguts, van ser rebuts segons mana el codi de conducta dels nòmades: es va sacrificar un camell i es va servir la seva carn en un esplèndid sopar.L'endemà, ja que els hostes continuaven allà, el beduí va ordenar que es sacrifiqués un altre camell. Els dos homes, sorpresos, van dir que encara sobrava moltíssima carn del dia anterior.-Seria vergonyós oferir menjar vell als meus hostes -es va limitar a respondre.Al tercer dia, els dos estrangers es van despertar aviat

VEURE: El cazo de Lorenzo

El cazo de Lorenzo  https://youtu.be/5pUmAOTQqCg El Cassó de Lorenzo ens parla de les persones que són diferents i dels obstacles que troben en el seu camí, així com les dificultats que moltes vegades els posemles persones. Quan assenyalem les diferències i les tornem negatives, posem barreres i no deixem que cada persona tregui el millor de si mateixa. Carregar amb els estigmes i les diferències fa que posem el nostre esforç en superar-los perquè no es notin o amagar-los, en lloc d'esforçar-nos per reforçar les millors capacitats. L'esforç és doble i la recompensa dubtosa. ACOLLIM i apreciem la diferència i les millors aptituds de cada un de nosaltres.

PREGArock: Pasa. Pedro Guerra

Pasa. Pedro Guerra Aquí hace menos frío
que en la calle,
hay leña para un fuego,
no mucha, pero bueno,
un poco de calor
no viene mal. Aquí hay una canción
que nos descansa,
un hueco para el alma,
sentirse como en casa,
un alto en el camino
nada más. Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
y no se descubre nada, nada de las cosas
que ha escuchado y desespera.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero se abraza a lo que tiene
y se levanta con la fuerza que le queda.
Pasa, entra
y siente que hay quien duda como tú
pero no tiene más canción
que la que sabe y la cantó
y si no la sabe tararea. Aquí hace menos frío
que en la calle,
los labios para un beso,
oídos para un sueño,
la brisa que precisa
tu dolor. Pasa, entra... Si tan sols fóssim capaços d'oferir el que som, així, sense més, sense falsedats, amb el bo i el no tant ...
Si tan sols poguéssim acollir a qualsevol que arriba a la nostra vida com el millor regal que se'ns ofereix i fer que se senti com a casa ... Si t…

WITHIN me: Meditació

Meditació En el dia d'avui farem una pràctica meditativa que ens porti a aprendre una forma de respirar profundament inspiradora. En primer lloc, ens col·locarem asseguts, amb l'esquena recta, mans a la falda, barbeta retirada cap enrere, espatlles caigudes naturalment i esbossant un somriure. Un cop així, respirarem comptant en cada inspiració i expiració completa fins a deu. Acompanyarem aquest procés amb música de relaxació i meditació suau. B.I. Josean Manzanos Música : https://youtu.be/EvwSb84NKYA?list=PLeeLbCCgJAqxW9_fL7XFEqjIDPPNcGgXO

PENSEM-HI: Acollir a l’altre

Acollir a l’altre Envoltat d'una gran gentada aquell noi arrossegava els peus a cada graó de l'escala que comunica les dues línies del metro. Bambes molt velles, pantalons bruts, anorac gruixut i carregat de grassa, el cabells desordenats..... semblava un penjat. No ho semblava, hi anava de penjat. Se m’ha acostat, però no tenia temps per a ell. He fet com si no el sentís. Evidentment no podia arribar tard a la classe. I ves a saber com hagués reaccionat! També és que... hi havia tanta gent! Quin espectacle! Quina vergonya! No puc evitar ara, que tinc un moment de soledat, de pensar en ell. On deu ser? Sol o amb altres? Que potser estar malalt? És d'aquí o de fora ? Què volia? Ni una resposta. Tot són preguntes. A cadascuna només hi ha un buit. I Tu, Déu, què em vols dir amb tot això? M'agradaria que m'ho expliquessis. Ja saps que no soc capaç d'aturar-me per mostrar compassió, però això no implica que no pugui ser hospitalari. Em fa pànic rebre un moc inesperat,…

WITHIN me: Relaxació

Relaxació En el dia d'avui, seguint el nostre treball cap al nostre interior, realitzarem una dinàmica que ens ajudi a relaxar el nostre cos. Per a això, portarem a terme una relaxació passiva. Ens col·locarem asseguts còmodament i, amb els ulls tancats, anirem visualitzant les diferents parts del nostre cos. Cada vegada que visualitzem una part, la relaxarem durant uns quinze segons per, posteriorment, passar a una altra zona del cos, i així fins completar-lo. Adap. B.I. Josean Manzanos (El docent pot anar anomenant les parts del cos)