Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Pensa un moment en la teva classe, en les persones amb qui comparteixes tantes hores, en les converses, les bromes, els treballs en grup... Cadascú té la seva manera de ser i, encara que no sempre ens n'adonem, tots influïm d'alguna manera en l'ambient que s'hi crea. Quan ets a classe, què creus que aportes tu al grup? De vegades, les coses que podem aportar no són espectaculars ni criden gaire l'atenció. Són coses bastant senzilles, com saber escoltar, tenir paciència, explicar alguna cosa a un company, fer riure o adonar-te que algú s'ha quedat fora. Pot ser que tinguis alguna d'aquestes qualitats i ni tan sols t'hagis aturat a pensar-hi. Quines coses et surten bé o què tens en la teva manera de ser que creus que pot fer bé a algú? De vegades també ens passa el contrari. Mirem altres persones i pensem que tan de bo tinguéssim la seva seguretat, els seus amics, la seva facilitat per estudiar o aquell talent amb què sembla que tot els surt bé. I...

Bon dia! Fa uns mesos, una professora anomenada Carmina va parlar públicament davant del papa Lleó XIV sobre la seva experiència amb la depressió. No us n'explicaré la història perquè prefereixo que l'escolteu directament. Us hi heu fixat? La Carmina no va parlar des d'una vida perfecta. Va parlar des d'una foscor que havia conegut de prop. I potser aquí hi ha alguna cosa important per a aquesta setmana en què estem abordant aquests temes sobre salut mental que passen en silenci: tenir llum no significa no haver experimentat la foscor. De vegades, descobrir la teva llum vol dir, precisament, descobrir que pots demanar ajuda, que pots deixar-te acompanyar i que la teva història no queda definida per sempre pel moment més fosc que hagis viscut. Lleó XIV li va recordar una cosa molt senzilla: la salut mental també necessita ser cuidada, atesa i acompanyada. I potser aquesta és una pregunta per a tots nosaltres: Sabem reconèixer quan algú necessita que ens hi acostem? Sabem...

Bon dia! Imagina que tens una llanterna a la mà. Pots tenir una llanterna fantàstica, d'aquestes que il·luminen moltíssim; tanmateix, hi ha una cosa que necessites perquè funcioni: encendre-la. I per encendre-la cal prémer un botó. Sembla una ximpleria, però en realitat aquí hi ha un detall bastant important: tu decideixes si vols encendre-la o no. Però espera, que encara hi ha més! Encara que premis el botó, si la bateria està al mínim, la llum serà dèbil. I si no queda gens de bateria, per molt que vulguis, la llanterna no il·luminarà absolutament res. Doncs bé, amb nosaltres passa una cosa semblant. Hi ha dies en què tenim energia de sobres i d'altres en què anem amb la bateria baixa. I és que la nostra energia també es va gastant: amb el cansament, els problemes, les preocupacions... Per això necessitem recarregar-la. I saps quines coses poden ajudar-nos a recuperar aquesta energia? Estimar, ajudar algú, perdonar, sentir-nos estimats, fer alguna cosa que ens apassiona, comp...

Foto de Miguel Á. Padriñán de Pexels Bon dia! Ha arribat el dia! Ha arribat la tornada a l'escola! Avui ha tocat agafar la motxilla, intentar recordar horaris que encara no ens sabem de memòria, descobrir quina aula et toca i veure aquelles cares de son típiques dels primers dies. Doncs a tots vosaltres, us dono la benvinguda! És possible que durant el dia pensis en com ha volat de ràpid l'estiu i en la mandra que fa tornar a matinar, i... és el més normal del món! Però, si ho penses bé, avui estem obrint un llibre que té totes les pàgines en blanc. M'agradaria començar aquesta primera setmana donant les gràcies. Sí, agraint tot el que hem viscut aquests darrers mesos: les rialles, els viatges, les tardes de no fer absolutament res, els amics; fins i tot si no ha estat l'estiu de la teva vida, segur que hi ha alguna cosa per la qual pots donar les gràcies. I fixa't-hi, tot això ja és teu i ningú t'ho treu. Però, saps què? També és moment de donar les gràcies pel...

Bon dia! Avui l'Azahara i la Fanny, professores d'ESO de l’Escola Sant Gabriel de Viladecans, ens comparteixen aquesta reflexió: Durant aquestes setmanes, els alumnes de 2n d'ESO del Col·legi Sant Gabriel de Viladecans han fet un viatge intens i, sobretot, molt humà. La pel·lícula A Silent Voice els ha servit com a punt de partida per mirar el món amb uns altres ulls: els de les persones amb discapacitat auditiva. I, de mica en mica, han descobert que allò que per a molts és “normal” —parlar, viatjar, demanar informació, fer amics nous— pot convertir-se en un autèntic laberint quan la comunicació no és accessible. Han investigat sobre els diferents llenguatges de signes que existeixen, tant a l’Estat com arreu del món. A Espanya conviuen el LSE (Llengua de Signes Espanyola) i el LSC (Llengua de Signes Catalana), però fora d'aquí, n’hi ha desenes més: ASL, LIBRAS, LSF, JSL… cadascuna amb la seva pròpia gramàtica, cultura i manera d'entendre el món. I aquí ha arribat ...

Bon dia! Que si el Papa per aquí, que si el Papa per allà, que si farà això, visitarà allò... Tots els mitjans estatals en parlen aquests dies, les xarxes socials estan plenes de notícies sobre la seva visita a Espanya, i és que és difícil que el tema passi desapercebut per a ningú. Davant de tot aquest desplegament, potser us sorgeixen algunes preguntes d'aquest estil: tant importa que vingui un senyor vestit de blanc a Espanya? Per què es munta tant de rebombori? I què més dona? Doncs a veure, per començar, estaria bé saber què és un Papa, no creus? Perquè no és un polític en campanya ni una celebritat que ve a fer un concert o una xerrada. Mireu: el papa Lleó XIV és un home normal, amb la seva història, les seves preocupacions i la seva vocació, que l'ha conduït fins a aquell dia en què va ser escollit com a pontífex o "Sant Pare". La paraula "pontífex" significa literalment "el que construeix ponts". Així que la seva missió no és simplement la ...

Bon dia! El vídeo que acabem de veure fa una paròdia d'una cosa molt habitual avui dia: comprar de manera superbarata, ràpida i sense fer gaires preguntes. I és molt normal que ens atregui; a qui no li agrada estrenar coses a bon preu? Darrere l'humor, el vídeo ens recorda una cosa que tots més o menys intuïm: que aquests preus tan baixos solen amagar condicions de treball injustes i materials que fan malbé la natura. Tot això, juntament amb aquesta pregunta, incomoda els seus clients (i a nosaltres): «Si sabessis que hi ha alguna cosa tèrbola al darrere, deixaries de comprar-ho? No». Però més enllà del dany evident que aquest consum genera a la Terra i a altres persones, hi ha un perill silenciós que se'ns pot anar infiltrant al cap. En acostumar-nos que tot arribi a casa en 24 hores i que la roba passi de moda en dues setmanes, la nostra ment es va entrenant. És el que el papa Francesc anomena la «cultura del rebuig». Sense adonar-nos-en, normalitzem que tot a la vida és ...

Bon dia! Avui és un dia assenyalat al calendari del nostre col·legi perquè recordem la beata Maria Lluïsa Trichet, la gran companya d'aventures de sant Lluís Maria de Montfort. Per això, t'explicaré una història de quan ella era petita: Ens trobem a la França del segle XVII. Maria Lluïsa tenia uns deu anys i ja havia vist com dos dels seus germans petits morien de malalties de l'època. Per si no n'hi hagués prou, la seva germana gran, Joana, que tenia tretze anys, va contraure una malaltia que la va deixar de sobte amb una paràlisi total. D'un dia per l'altre, Maria Lluïsa va veure com la seva germana Joana quedava atrapada dins el seu propi cos, sense poder ni tan sols portar-se un got d'aigua a la boca. Els metges, amb els seus vestits foscos i els seus remeis antics, no sabien què fer i la van donar per perduda. La casa dels Trichet va entrar en un túnel fosc que va durar quatre llargs anys. Durant aquest temps, mentre els altres nois de la seva edat juga...

Foto de Polina Bon dia! Si ara mateix els teus avis o fins i tot els teus pares sentissin algunes de les vostres converses al passadís, probablement es pensarien que parleu en clau. Paraules com "bro", "delulu", "ghosting" o dir que una cosa té «bon vibe» són les vostres eines d'avui per explicar el món. I això és genial. És la vostra cultura, la vostra petjada, una manera de dir «nosaltres som aquí». Quina és la paraula de la vostra generació que més fas servir en el teu dia a dia o quina és la teva preferida? Quan fas servir aquestes paraules, sents que et donen una identitat pròpia que et diferencia del món dels adults? Creus que aquestes expressions noves estan substituint o eliminant paraules més antigues, o simplement serveixen per explicar coses que abans no tenien nom? Fixeu-vos en una cosa: perquè vosaltres pugueu inventar o adaptar totes aquestes paraules, abans ha hagut d'existir una llengua immensa que us donés la base. És exactament co...

Bon dia! Què és per a tu el perdó? Recordes com et vas sentir després de perdonar allò que et van fer? Com diu el vídeo, perdonar un “random” que et fa una mala passada és fàcil, però quan et falla algú del teu cercle, algú a qui estimes, la ferida encara és més profunda i cou de debò. De vegades podem pensar que ho hem de superar sols, empassant-nos l'orgull, o per art de màgia. Però no sempre funciona així, oi? Sanar exigeix ser valent per demanar ajuda i fer servir les eines que tenim a l'abast: parlar amb aquell amic de confiança que no et jutja, anar a teràpia quan el cap diu "no puc més", o desfogar-te amb qui sàpigues que t'escoltarà de veritat. Aquest sacerdot et convida a veure que Déu no et demana que siguis un superheroi solitari. No tens per què anar dessagnant-te pels passadissos de l'insti ni arrossegar aquesta motxilla de ràbia tu sol. Atreveix-te a escoltar aquesta veu interior que et demana una mica de pau mental, busca el suport que necessiti...

Bon dia! «Només jugo quan tinc temps», «jo controlo», «si tampoc miro tant el mòbil», «total, només el faig servir de tant en tant», «acabo aquesta partida i vinc»... Et reconeixes en alguna d'aquestes frases? A vegades, una simple afició ens acaba atrapant sense adonar-nos-en, com li passa a l'Alba. Potser aquest no és el teu cas amb els videojocs o les xarxes, potser és amb una altra cosa; aquí el truc consisteix a aprendre a detectar els nostres propis senyals. Si alguna cosa —per molt inofensiva o divertida que sembli al principi— t'aïlla a la teva habitació, t'allunya de la gent que t'importa, t'adorm o et fa perdre el control del teu temps, aquí tens una bandera vermella gegant. Per poc que sigui, si una cosa et desconnecta de la realitat i et fa mal, és el senyal definitiu per agafar distància. I és que d'això tracta exactament la Quaresma: de prendre's un temps d'entrenament per afinar el teu radar personal. És l'excusa perfecta per parar...

Bon dia! Avui és un dia diferent. Potser no ho veuràs pel carrer, però avui milions de cristians d'arreu del món van a l'església per a una cosa tan senzilla com rebre una mica de cendra al front. Però per què? Per què embrutar-se la cara i els cabells? Doncs ho fan com a signe d'humilitat, per reconèixer que no som déus, que no ho podem tot i que, tard o d'hora, el nostre cos s'acabarà. Celebrar el Dimecres de Cendra és precisament això: un "bany de realitat" en què la cendra ens recorda que som fràgils. Que avui estem superbé i demà podem estar trencats. Que som "pols", sí, però una pols que somia, que estima i que pateix. I just aquí és on entra la Quaresma i el seu símbol màxim: la Creu. Alguns porteu una creu de plata o d'or penjada al coll. Queda molt bé, però si ho penses, era un instrument de tortura. Aleshores, per què l'adorem? Sant Lluís Maria de Montfort deia: "La Saviesa és la Creu". Per entendre això, pensa en la t...

  Bon dia! Per què creieu que la majoria respon preguntant "què et passa?" o "qui s'ha mort?", en lloc de simplement acceptar l'afecte? Tu a qui triaries trucar i què és el que t'impedeix fer-ho ara mateix? És curiós veure que, quan algú dona les gràcies a una altra persona simplement per ser qui és, aquesta es posa a la defensiva. Probablement, perquè ens costa mostrar-nos vulnerables. Però vulnerables per què? Doncs molt senzill: perquè dir "m'importes" significa també "em preocupo per tu", "m'importa el que penses de mi" i "hi ha un lloc al meu cor per a tu". Tot això implica abaixar la guàrdia i, en el fons, ens fa por que ho facin servir en contra nostra. Però aquesta vulnerabilitat és necessària. Som éssers relacionals, ens necessitem, i sense els altres no podríem aprendre, créixer ni estimar. Reconèixer això és acceptar que la teva vida no és un accident, sinó un regal que millora el món. Per això, ...

Bon dia! Avui començarem amb un experiment social en directe. Sí, sí, amb tots vosaltres. Per això necessito que us poseu en situació: Ets a casa, t'asseus al sofà, a la cadira de l'ordinador o t'estires al llit disposat a veure una sèrie o una pel·lícula a la teva plataforma preferida. Ho connectes tot i comences a mirar-la. Ho esteu visualitzant? Doncs aquí va la pregunta: On és el teu mòbil? Opció A: L’he deixat tirat perquè ara mateix no el necessito. Opció B: A prop meu, a la butxaca o al costat, per si m'escriuen o qualsevol cosa (mai se sap!). Opció C: A la meva mà o a sobre meu perquè en un moment o altre l'utilitzaré. Ja saps, he de respondre als meus fans, donar-li like a aquesta foto, consultar una notícia que he vist, veure aquesta notificació que m'apareix; mira!, un nou repte a Tiktok!; Ibai està en directe?; en fi, què fa el protagonista de la pel·li tan abrigat si fa res era a la platja? I a què ve tot això? Sembla que Netflix se n'ha adon...

Foto de lil artsy Bon dia! S'han acabat les festes de Nadal, els àpats familiars, els regals i tants moments especials. Ara toca recollir i guardar la decoració, tornar al dia a dia, tornar a l'escola, tornar a llevar-nos d’hora… en definitiva, tornar a la rutina, oi? Però què passa amb tot el que hem viscut? Què fem amb els records, les emocions o la il·lusió que ens han acompanyat aquests dies? Ens aturarem un moment i ho recordarem. Quin moment o moments recordeu especialment d'aquest Nadal? Quin retrobament has pogut viure? Les vacances de Nadal i Any Nou semblen voler-nos ajudar a això: donar-nos un temps per gaudir, alegrar-nos i donar gràcies pel que tenim i pel que compartim. Un temps que ens ajuda a començar l´any amb ganes i amb el desig de continuar celebrant la vida, amb amor i esperança. Per això, et convido ara a dedicar un parell de minuts a repassar les alegries amb què comences aquest nou any i a pensar què n'esperes. Després, fes-te aquesta pregunta: q...

Bon dia! Avui us convido a deixar-vos sorprendre pel teatre d'ombres que veureu a continuació. Fixa't en cada detall, en la lletra de la cançó, en els moviments, en la història i, quan s'acabi, pregunta't: Com m'he sentit? Què m'ha sorprès? Quin missatge de Nadal em vol transmetre? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem el dia amb l'anunci nadalenc de Suchard, que ens recorda que, encara que Nadal sembli sempre igual, cada any canvia una mica. Canvien les persones que hi són, els plans, fins i tot la manera com sonen les cançons de sempre. L'anunci ho mostra molt bé: cada Nadal té els seus detalls, els seus records i les seves sorpreses… però, enmig de tot això, sempre queda una cosa que roman i ens sosté. “Que l'únic que no canviï sigui ESO que ho canvia TOT”. Quines coses semblen sempre iguals per Nadal? Què creieu que significa la frase final: “Que l'únic que no canviï sigui ESO que ho canvia TOT”? Potser aquest “això” sigui l'amor que es rep sense merèixer-ho, la família que acompanya fins i tot els dies rars, o aquesta llum interior que ens recorda que Déu es fa present en allò petit i quotidià. Potser aquest Nadal sonen igual que sempre… o potser tu els pots donar un so nou, un que porti una mica de llum i esperança a qui tinguis a prop. I aleshores, i si aq...

  Bon dia! De vegades no ens n'adonem, però passem tot el dia parlant-nos per dins. I aquesta veu que ningú més escolta pot ser la nostra millor aliada… o la nostra pitjor enemiga. Quan et dius “no valc”, “tot em surt malament”, “soc un desastre”, el teu cos s'encongeix, el teu ànim cau i el teu cor s'ho creu, encara que no sigui veritat. És com si cada paraula que et dirigeixes fos una llavor: si sembres menyspreu, creixerà la inseguretat; si sembres cura, creixerà la força. Saps de què parlo veritat? Creieu que aquesta veu interior diu sempre la veritat sobre el que som? Per què creieu que som tan haters amb nosaltres mateixos? Creieu que canviaria la nostra vida si ens parléssim amb més tendresa? Aprendre a parlar-te bé no és un acte d'egoisme, sinó un dels millors regals que et pots fer. Educar el teu subconscient per estimar-te més és com intentar mirar-te amb els mateixos ulls amb què Jesús et mira. Com creus que seria aquesta mirada? Potser el primer pas per ca...

Bon dia! Acabem aquesta setmana amb aquest vídeo que, de nou, ens recorda la importància de trencar la “llei del silenci” que impera en els casos d'assetjament. Per petit que sigui aquest gest, si el detectes, no t'amaguis darrere d'aquest nas de pallasso. Aquest curs, i sempre, et convido a escoltar aquelles veus que callen i pateixen en silenci per ser la seva veu, la seva llum, la seva esperança. Ho faràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Diuen que sou la Generació Z, o potser ja a cavall amb l’Alfa. També que sou fills i filles d’un temps híbrid: mig real, mig digital; mig cara a cara, mig a través d’una pantalla. Que heu crescut entre una pandèmia, vídeos curts, memes i canvis socials vertiginosos. I, com totes les generacions, heu trobat la manera d'expressar-vos a la vostra manera. Heu inventat un llenguatge propi — “bro”, “buguejar”, “funar”, “aura”, “tipo” ...— que no només us identifica, sinó que us uneix. Cada paraula, cada expressió, és un trosset de la vostra manera de ser i d’estar al món. De fet, d'aquí a uns anys, ningú parlarà com vosaltres. Serà el vostre accent generacional, una petjada irrepetible. I això és fascinant: vol dir que heu sabut fer del llenguatge un espai de llibertat, de pertinença i d’identitat. Quan creeu paraules noves, no només jugueu amb sons i significats; esteu dient al món: així és com veiem la vida, així és com ens entenem entre nosaltres. El vostre vocabulari és ...