Començarem la setmana que ve el nostre camí cap a la Pasqua. Si recordeu ha estat el camí del samarità, en el què se'ns ha fet una clara invitació: per una banda aturar la nostra vida, asserenar-la, aturar-la una mica. I és que anem tan de pressa que de vegades ens oblidem de què és el més important. Aturar-nos per VEURE, COMPADIR-SE, SANAR, CARREGAR i ENCARREGAR-SE de les perifèries. El concepte de perifèria, entès com un lloc propici per a la trobada. Parlar de perifèries significa remetre'ns al moviment, a estar sempre en sortida, a trobar-nos amb els altres, a arribar als últims, en definitiva la perifèria ens remet a la PASQUA, " Jesús els digué: – No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran." (Mt 28, 10). Hi ha dos tipus de perifèries, les geogràfiques/territorials i les existencials. Les primeres fan referència als espais físics molt vinculats a l'organització urbana (els barris que s'ubiquen al voltant del cent...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.