Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Hi ha alguna cosa de tu —del teu físic o de la teva personalitat— que amaguis per por del que puguin pensar els altres? Et fa por no encaixar en un lloc o sentir-te diferent? Quina llum aporta la història d'en Freddie a la teva por? Conèixer-nos implica atrevir-nos a mirar allò que ens fa diferents sense pensar immediatament que ho hem de canviar. I no em refereixo a creure que tot el que fem està bé ni a deixar de créixer, sinó a descobrir qui som sense viure pendents d'assemblar-nos als altres, perquè el que et fa únic o única també són aquestes diferències. Potser descobrir la teva llum comença precisament aquí: quan deixes d'intentar ser una altra persona i t'atreveixes a desenvolupar allò de bo i únic que hi ha en tu. Quin petit pas podries fer avui per mostrar-te una mica més tal com ets, sense filtres? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! "Ets una persona, Déu t'estima". T'ho han dit mai?, com et fa sentir aquesta afirmació?, per què hauria de ser una bona notícia per a tu? Et convido a pensar-hi. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Sabies que cada any l'Església dedica un temps especial a pensar en la Creació? Aquest mes és un temps per convidar-nos a mirar amb més atenció el món on vivim i a recordar la importància de tenir-ne cura. Resulta que estem a punt d'acabar aquest temps especial de la Creació; de fet, s'acaba el 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís, conegut pel seu amor a la natura i a tots els éssers vius. Vivim envoltats de coses que fan possible la nostra vida i, de vegades, amb prou feines ens n'adonem. L'aigua que corre pels rius, els arbres que ens donen oxigen, la pluja que rega la terra... Què passaria si la natura deixés de fer tot allò que fa cada dia perquè nosaltres puguem viure? Avui et convido a mirar la natura amb una mica més d'atenció i a descobrir tot el que et regala. Perquè potser tenir cura del món comença per aprendre a reconèixer la bellesa que hi ha i a preguntar-te què pots fer perquè continuï donant vida a tothom. Que tinguis un bon...

Bon dia! De vegades, posar-se d'acord en algunes decisions no és fàcil; de vegades ens pot portar a una discussió, a malentesos o fins i tot a enfadar-nos fins a espatllar o trencar alguna cosa. Conviure amb altres persones no és fàcil, però sí necessari, encara que no sempre ho volem veure. Compartir espais pot generar situacions així. La pregunta és: què fas després? Buscaràs un manual per solucionar-ho? Demanaràs ajuda? T'ho empescaràs per trobar una opció alternativa al problema causat? O simplement deixaràs que la situació et domini, esperant que sigui l'altra persona qui faci el primer pas? De vegades, la valentia comença aquí, en les decisions que prens. Et convido a ser valent i valenta durant aquest nou curs que acabem d'iniciar. Per una convivència sana i respectuosa, per tu, per tots. Que tinguis un bon dia.

Vídeo Youtube Bon dia! Has vist què li ha passat al protagonista de la història? Ha canviat. I no per voluntat pròpia sinó obligat o, almenys, al principi. Retornar els objectes robats li costa, ho fa de mala gana, però cada vegada que ho fa el seu entorn es transforma, els seus companys li ho agraeixen, i fins i tot l'abracen! I això l'acaba transformant a ell mateix. Aquesta és la transformació que el papa Lleó ens va convidar a viure dissabte passat amb aquest missatge: "Busqueu tots en els vostres cors aquest foc de l'amor de Déu! Perquè allà hi ha la presència de Jesús, i la presència propera de Jesús es percep fins i tot en els moments de les nostres caigudes, perquè Jesús no ens abandona. També quan ens convertim en mà estesa, abraçada fraterna, quan busquem oportunitats per servir els altres i quan busquem com tocar la vida de l'altre amb les seves ferides, en la seva tristesa, en les seves dificultats. Allà la fe en Jesucrist es fa viva, i és allà on Jesús...

Bon dia! «Soc valenta, però de vegades tinc por», «soc bona persona, però soc egoista», «necessito encaixar, però vull ser jo mateixa»... De vegades el nostre cap és un caos de veus que ens exigeixen massa i ens ofeguen, tal com li passa a la Riley en aquest atac d'ansietat. La veritat és que l'Esperit Sant s'assembla moltíssim a aquesta abraçada que fa l'Alegria a totes les versions contradictòries de la Riley. És aquesta força interior, aquest amor incondicional de Déu que t'abraça tal com ets, amb les teves llums i les teves ombres, i que enmig de la teva pitjor tempesta et retorna la pau perquè puguis sortir a fora sense por de ser tu mateix o tu mateixa. Tots mereixem aquesta abraçada i tots podem experimentar-la, perquè l'Esperit Sant és un regal per a tots aquells que el demanin de cor. Què me'n dius? El demanaràs? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui, 15 de maig, és sant Isidre Llaurador, patró de Madrid, on tenim una de les nostres escoles gabrielistes. Sant Isidre no era un gran filòsof ni un guerrer; era un treballador del camp, algú que sabia perfectament què era doblegar l'esquena i, sobretot, esperar amb paciència que la terra donés fruit al seu temps, sense presses. En el vídeo que acabem de veure, aquell minut davant del microones sembla etern. Tot i això, el protagonista fa una cosa increïble: escolta el ritme ocult en aquell soroll molest i es posa a tocar la bateria. Converteix una espera avorrida en un moment de creació pura. És capaç d'escoltar una veu on els altres només senten un soroll. Com reacciones quan una cosa no surt «al moment» o has d'esperar sense poder fer servir el mòbil? Creus que el soroll constant de les notificacions ens impedeix escoltar la nostra pròpia «música interior» o el ritme d'allò que realment ens apassiona? Què passaria si avui, en lloc de queixar-te per un mom...

Bon dia! De vegades anem per la vida pensant que allò que fem o diem no té gaire importància, però com hem vist en el vídeo d'avui, una simple frase o un petit regal d'una altra persona pot il·luminar-nos el camí i donar-nos l'alegria de trobar el nostre futur. Sí, t'ho creguis o no, les paraules tenen un poder immens: poden enfonsar algú, o poden aixecar-lo i donar-li ales. Si no, pensa-hi: amb quines paraules o persones comptes tu per mirar el teu futur amb esperança i alegria? I, sobretot, quines paraules regalaràs avui a la persona que tens al costat per fer-li el camí més fàcil? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Possiblement aquesta sigui una escena coneguda per tothom: l'Ana té l'oportunitat de revertir la seva maledicció (s'està congelant) amb un petó del seu estimat (un "acte d'amor veritable") i, així, salvar-se a si mateixa. Però decideix girar-se i posar-se al mig per salvar la seva germana, rebent ella el cop d'espasa. El més curiós és veure com aquest sacrifici és el que trenca la maledicció (i no el petó de l'estimat). Com diu el ninot Olaf: "Només un acte d'amor veritable pot descongelar un cor glaçat". La creu de la qual tant parlem els cristians per Setmana Santa és exactament això. A vegades anem per la vida amb el cor una mica congelat, a la defensiva, sentint que no donem la talla o pensant que ningú donaria un cèntim per nosaltres. Mirar Jesús a la creu és veure algú posant-se al mig per rebre el cop per tu. No és una història de dolor, és l'acte d'amor més extrem de la història per descongelar les teves pors i de...

Bon dia! On trobes l'esperança enmig dels dies grisos, rutines i obligacions? Potser l'arbre de la vida que es veu al vídeo té a veure amb l'esperança que aporta Jesús a aquells qui volen rebre-la. ¿Què en penses? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Quan arriben el dolor i la por, el món de la nena es torna gris i es desconnecta de tot. T'ha passat mai que, per un problema o una tristesa, hagis deixat de veure «el color» de les coses i t'hagis tancat en tu mateix? El que li retorna el color no és només la medicació, és l'amor que rep del seu gos, dels seus pares, dels metges; digues-me, qui són les teves «vitamines» quan estàs en mode gris? Et deixes abraçar o t'aïlles? Quan falta un dia per a Sant Valentí, aquest vídeo ens deixa amb una frase final que diu: «O amor é maior que o medo» (L'amor és més gran que la por). Sabies que a l'Evangeli la frase que més es repeteix no és una prohibició, sinó un consell? «No tingueu por». La por ens bloqueja, ens torna grisos, ens fa aixecar murs. Tanmateix, els cristians creuen que l'Amor (el de Déu i el que ens donem els uns als altres) té més força que qualsevol foscor. I no és que l'amor eviti que tinguem problemes, sinó que impedeix que la por ens ...

  Bon dia! Comencem una setmana forta, marcada pel Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Avui arrenquem el dia escoltant una veu que, per desgràcia, pot estar parlant ara mateix als nostres passadissos. Una veu que diu: "No sé què he fet perquè em facin sentir així". Sovint relacionem la paraula violència amb pegar. Però en Nicolás no parla de cops; parla de sentir-se sol, de fer nosa, que li facin la vida impossible per "diversió". Davant d'aquestes situacions, podem trobar dos tipus de persones: Els que decideixen ser un mur de formigó contra el qual ell xoca cada dia. O els que creen ponts, donen la mà, o són capaços de dir-li: "Ei, tu vals, vine amb mi". Avui et convido a mirar la gent que t'envolta. Intenta reconèixer on és aquest "Nicolás" i fes alguna cosa per aquesta persona. I no, no cal que siguis el seu millor amic, només cal que no siguis un altre maó al mur que l'aïlla. Amb un "hola", un somriure o un...

Bon dia! Amb facilitat anem acumulant pensaments, pors i preocupacions en silenci, convençuts que hem de poder amb tot i que mostrar el que ens passa és un senyal de feblesa. El vídeo ens recorda que quan ens atrevim a ser sincers, quan deixem de fingir que tot va bé i posem paraules al que fa mal, aquest pes comença a repartir-se i ja no aixafa tant. Parlar, demanar ajuda i deixar-nos acompanyar no ens trenca, al contrari, ens fa més humans i ens fa més forts per dins. Per què creus que ens costa tant reconèixer que no estem bé? Què canviaria en la nostra manera de viure si aprenguéssim a cuidar-nos i escoltar-nos més entre nosaltres? Avui és el Dia Mundial de la Lluita contra la Depressió, una realitat que se sol viure en silenci, una realitat que difícilment es deixa veure. Però presta atenció: encara que ara no ho puguis veure o creure, no estàs sol, no estàs sola. Si estàs passant per un mal moment, et convido a parlar del que et passa amb algú. Comparteix el teu dolor, els teus s...

Bon dia! Hi ha regals que no es mesuren en diners, com passa a l'anunci, on hi ha premis que només s'entenen des de l'amor. De vegades guardem objectes que semblen petits, però que amaguen històries que van marcar o canviar la nostra vida. Així també és l'Advent: un temps per aturar-nos i descobrir aquests senyals que s'amaguen en el quotidià i que ens conviden a despertar i canviar.  Precisament avui, Dia dels Drets Humans, potser val la pena recordar que molts d'aquests petits senyals també neixen quan algú decideix cuidar, respectar o defensar la dignitat d'un altre. Fent  una lectura espiritual, podríem dir que és com si en cada cosa, per petita que sigui, poguéssim escoltar la veu de Déu… Però, si fos així, la pregunta seria: quina història podria estar volent explicar-te a tu? Et convido a descobrir-la. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! La frase final del vídeo és clara i valenta: “I am happy because I’m grateful. I choose to be grateful. That gratitude allows me to be happy.” No parla d'una emoció passatgera, sinó d'una actitud que cadascú decideix adoptar fins i tot quan les coses no són perfectes. La gratitud no canvia el que vivim, però sí que canvia la manera com ho veiem, i a vegades amb aquest petit gir n'hi ha prou per fer lloc a l'alegria. Què en penses d'aquesta frase final? Alguna vegada has experimentat això que diu? Quines persones, gestos o situacions t'ajuden a ser més agraït/da? Agrair és reconèixer que la vida no comença ni s'acaba en nosaltres, que sempre rebem més del que som capaços de veure. La gratitud ens obre per dins, ens fa disponibles i ens connecta amb una cosa més gran que el nostre propi món. Quan som agraïts descobrim una llum que ens sosté, acompanya i dona sentit fins i tot els dies més difícils. Per què estàs agraït avui? I si comences a redactar u...

  Bon dia! Les relacions humanes poden ser complexes, sobretot quan ens obrim a allò desconegut: un nou grup de persones, un canvi de col·legi, una nova llar... No obstant això, sigui quina sigui la situació, la teva presència il·lumina aquest lloc i quan aquesta presència s'uneix a les altres neix un nou món, un en què tot queda il·luminat. Si alguna cosa vol transmetre aquest curtmetratge és –a parer meu– que ets únic i única. Sense tu el món canviaria, la teva llum s'esvairia i perdria sentit. Això no és una frase bonica, per a un cristià és una veritat: el món et necessita perquè li mostris la teva llum. I si ets aquí per a alguna cosa? Descobrim quina és la teva llum? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! De vegades, quan algú a qui estimem molt se'n va, sentim que el món es trenca una mica. Ens quedem amb una sensació de buidor, amb preguntes que no tenen resposta i amb la necessitat de tornar a parlar amb qui ja no hi és. Però, i si aquesta absència no fos un final, sinó una nova manera de presència? I si l'amor que sentim continua sent el pont que ens uneix, fins i tot més enllà de la distància o del temps? Potser, com la nena que segueix parlant amb el seu drac, també nosaltres podem continuar parlant amb els qui estimem. Quines persones segueixen vives al teu cor? De quina manera podem sentir-nos units als qui hem perdut, més enllà del dolor? Què creus que vol dir, des de la fe, dir que l'amor és més fort que la mort? Al cor de la fe cristiana hi ha una promesa: la vida no acaba, es transforma. Aquelles persones que estimem no desapareixen, sinó que segueixen vives al costat de Jesús, Maria i tantes altres. Per això, recordar-les, parlar amb elles i seguir esti...

Bon dia! Acabes d'escoltar el testimoni d'en Lucas, un noi que es va quedar impressionat quan va conèixer unes missioneres. Veure el seu somriure, la seva disponibilitat per ajudar, la seva vida austera i, alhora, veure com ho feien tot amb una alegria que semblava més gran que qualsevol luxe. Avui aquest testimoni cobra encara més sentit, perquè avui és el Dia Mundial per a l'Erradicació de la Pobresa, una crida a obrir els ulls a la realitat de tantes persones que viuen amb mancances molt grans. Un dia somiat pels missioners i missioneres que entreguen la seva vida diàriament a llocs llunyans per estar amb els més pobres i portar esperança. Per això aquest diumenge celebrem el DOMUND, perquè arribi el dia en què aquestes missions s’acabin perquè s’hagi acabat la pobresa al món. Quines coses són les que més alegria et donen al teu dia a dia? Per què creus que hi ha gent que, encara que tingui molt poques coses, és més feliç que altres que ho tenen tot? Creus que és importa...

  Bon dia! De vegades hi ha veus que criden en silenci, veus que passen desapercebudes llevat que estiguem atents per adonar-nos d'aquella mirada o d'aquell gest que ho diu tot sense dir res. Segurament saps de quines veus parlo, però què faràs la pròxima vegada que l'escoltis? T'aixecaràs per posar la teva vida al servei de l'altra persona o faràs veure que no has sentit res? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! Tots tenim les nostres metes, els nostres problemes i els nostres somnis. Aquesta diferència de caràcters i persones que veiem en els nostres companys i companyes cada dia a l'escola ens poden allunyar o apropar. De tu depèn que fer: aniràs sol a buscar la teva meta sense mirar els altres?, o faràs equip, inclús quan això et faci renunciar temporalment al teu somni? I si en l'altre pots trobar un nou somni? Un que doni encara més sentit i alegria a la teva vida? T'animo a pensar-ho. Que tinguis un bon dia.