Quan Jesús vol que els qui l’escolten parin atenció, utilitza una curiosa expressió: “mireu el que us dic” (Lc 18,8). I ens preguntem: “mirar el que ens diu? No li correspon a l’oïda oir els mots i no a la vista?”. Però ja entenem que Jesús vol que captem el missatge més enllà dels sons, amb tots els sentits, amb tot el cos i amb tota l’ànima. Només així ens pot transformar. Obrir-se a la paraula és silenciar els sorolls que l’emmascaren. El silenci no és absència de vida sinó anunci de la paraula que Déu té per tu ara. Per això, ara tanca els ulls i fes silenci . El silenci que deixa que l’altre parli. Un silenci que espera i no té pressa. Com un pescador que llença la canya esperant pacientment o un pelegrí que espera que pari de ploure per reprendre el camí. Escolta els sons de fora: els més cridaners i els que solen passar desapercebuts. Escolta els sons de dins teu: els batec del cor, el flux de la sang, el frec de l’aire que respires... Escolta també les veus que ressonen...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.