No saps què és, però esperes. I t'has adonat tu solet perquè navegues, amb ànsia amagada, entre mil pàgines d'internet, perquè se't fa insuportable una safata d'entrada envaïda per mails de publicitat i treball, i perquè et sembla que els canals als quals estàs subscrit estan en hores baixes. Trobar els teus sentiments en 140 caràcters es fa cada dia més difícil. Ets més exigent i no en tens prou amb la secció de "el més llegit" a la pàgina de notícies. Hi ha d'haver alguna cosa que posi en marxa el teu cor, penses. Fas l'esforç de recordar, i descobreixes decebut que no et val amb l'últim anunci que et va emocionar. No n'hi ha prou, almenys no per a tu. Potser en un altre moment de la vida va poder estar bé, però busques una altra cosa ... T'has adonat que busques i és una bona manera de tornar a començar, de tornar a preguntar quin és el teu lloc al món. Et toca seure tranquil, fer espai, obrir el cor ple de dubtes al que t'...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.