Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui vull que visualitzis la teva llar, el teu barri, la teva escola i els llocs que freqüentes. Segur que al teu voltant hi ha moltes coses que ens agradaria que fossin diferents: persones que se senten soles, companys que no troben el seu lloc, injustícies, problemes al barri o espais que no cuidem com caldria... Ho estàs visualitzant? Davant d'aquestes realitats solem dir: «Jo no puc arreglar el món». I és veritat, no ho podem solucionar tot nosaltres sols. Però hi ha una diferència entre no poder arreglar-ho tot i pensar que no podem fer res. I hi ha una cosa que convé recordar: allò que ets i allò que saps fer poden tenir un efecte positiu real en els altres. Potser ets dels que saben escoltar, explicar alguna cosa amb paciència, organitzar, cuidar, crear o defensar algú quan ho necessita. Capacitats que, posades en joc, poden millorar les coses que tens a prop. Quines coses del teu entorn creus que necessiten millorar o que estaria bé canviar? Creus que hi ha alguna ...

Bon dia! Quants de vosaltres compliu la regla del 3-30-300? Hi ha algun lloc —un parc, la muntanya, la platja, un arbre, fins i tot un racó concret— on notis que respires d'una altra manera? Quant de temps del teu dia passes envoltat de pantalles, soroll, presses… i quant de temps envoltat de natura? De vegades pensem que per trobar-nos millor hem de fer alguna cosa més: distreure'ns, entretenir-nos, produir, aconseguir alguna cosa. Quan potser, algunes vegades, el que necessitem és just el contrari: aturar-nos, contemplar, admirar, sentir, descansar. La natura no soluciona per si sola els nostres problemes, però ens pot ajudar a abaixar el ritme, respirar, ordenar allò que portem a dins i recordar que a la vida no tot ha de ser immediat. Perquè la natura no ens demana que siguem productius. Un arbre no intenta demostrar res. Una posta de sol no necessita likes. I potser per això, quan som a prop seu, podem recordar una cosa que se'ns oblida amb facilitat: que el nostre val...

Bon dia! Durant tota aquesta setmana hem parlat de la llum: d'aquella llum que cadascú porta a dins, de com necessitem cuidar-la i recarregar-la i, sobretot, que no està pensada per quedar-se amagada. Avui voldria fer un pas més. Perquè hi ha una cosa que tots compartim, tinguem l'edat que tinguem, ens agradi més o menys l'esport, siguem més de ciències o de lletres: tots nosaltres vivim al mateix planeta, la Terra, la nostra casa comuna, la nostra llar. I tot i que de vegades sembla que els problemes del planeta són massa grans perquè nosaltres hi puguem fer alguna cosa, la realitat és que les nostres decisions de cada dia també compten. La manera com utilitzem l'aigua, el menjar que malbaratem, què fem amb els nostres residus, com cuidem els espais que compartim, com tractem els animals i com cuidem les persones que ens envolten, sobretot les més vulnerables; cada gest, per petit que sigui, compta. Digues-me: Què fas tu per cuidar la casa on vivim tots? Hi ha alguna c...

Vídeo Youtube Bon dia! Acabem d'escoltar el Tito, algú que es juga la vida cada dia en la immensitat i la foscor del mar per rescatar persones que fugen buscant un futur millor. La seva experiència ens sacseja i ens fa tocar de peus a terra de cop. Pensant en tot el que ens acaba de compartir, us convido a prendre-us un temps per pensar en això: Què se us remou per dins quan escolteu que nois de la vostra edat creuen el mar de nit, jugant-se la vida en una pastera? En Tito diu que, enmig de l'oceà, la vida d'aquestes persones depèn directament del seu equip. En el vostre dia a dia, de qui depèn que avui sigui un bon dia per als qui us envolten? Davant les injustícies amb què us trobeu (a classe, al barri, a les xarxes socials), sou dels que aparten la mirada o dels que intenten fer alguna cosa? El Tito tanca amb un desig immens: tant de bo no calgués rescatar ningú mai més. Aquesta és l'esperança cristiana, la de construir junts un món més just on ningú s'hagi de ll...

Bon dia! Quan va ser l'última vegada que vas mirar algú als ulls? Et fa por o vergonya que et mirin fixament? I mirar fixament altres persones? Per què? Què et sembla aquesta frase: «A la vida no importa l'estació d'on veniu, sinó el camí que us uneix». Vivim en una societat on és facilíssim aïllar-nos. Portem la nostra música, les nostres pantalles i els nostres propis embolics al cap, i la resta del món es transforma en una mena de decorat borrós. Però la veritable transformació social comença quan decideixes trencar aquesta bombolla. El nostre pare de Montfort era un expert a anar a contracorrent en això. En una època en què la gent de bé apartava la mirada davant dels més miserables de la ciutat, ell feia exactament el contrari, perquè entenia que ignorar l'altre, tornar-lo invisible, és la més gran de les pobreses. Al final, canviar el món no va de grans discursos, sinó d'escoltar de veritat qui tens al davant i aixecar-te de la teva pròpia indiferència. Per ai...

Bon dia! Com pots veure, el significat de la paraula esperança no és asseure's a esperar, sinó posar-se a caminar. Comencem la Setmana Laudato si' inspirats per la invitació que va fer el papa Francesc, i que continua el papa Lleó XIV, a entendre que la Terra no és un simple objecte o un escenari, sinó la nostra «casa comuna». Aquesta setmana ens recorda que el vincle que tenim amb la creació és profund i espiritual: quan malmetem el món, alguna cosa dins nostre també es trenca, perquè la nostra identitat i la nostra pau interior estan connectades al batec de la natura. El lema d'aquesta setmana és «De l'esperança a l'acció». Amb aquest lema i després de veure aquest vídeo, sembla que ja no valen les excuses. De fet, el missatge que ens conviden a interioritzar és que tu ets aquest «avui» capaç de reconnectar amb la vida i de ser el motor de canvi que el planeta necessita. Ets necessari i necessària, el planeta i la humanitat et volen en acció. Què faràs? Com respon...

Bon dia! De vegades és bo aturar-se tres minuts per contemplar la bellesa d'aquest temps que sovint passa desapercebuda. Una època de l'any en què sembla que, en rebre més hores de llum, el nostre cos fa baixar la melatonina i dispara la serotonina; per això notes aquest canvi d'energia, tens més bon rotllo i més ganes de trepitjar el carrer. I és que, tot i que estar sota la llum de la lluna té el seu encant, estem biològicament dissenyats per brillar sota el sol. Igual que aquestes flors, en tu també hi ha coses, talents o idees que demanen pas per obrir-se. Veient com esclata la vida allà fora, digues-me: et preocupes d'il·luminar aquestes zones de la teva vida per deixar-les florir? T'hi animo. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Acabem de veure el nostre planeta des dels satèl·lits de la NASA. Una "boleta blava", un punt perdut enmig de milers de milions de galàxies, on passa literalment tot el que t'importa: les teves ratllades, els teus bons records, els teus amics i la gent que estimes. Queda't amb aquesta frase del vídeo: "Des de dalt, veiem les connexions". Sembla que la ciència i l'espiritualitat, de vegades, arriben a la mateixa conclusió. El Papa Francesc fa anys que repeteix exactament el mateix: "Tot està connectat". El que li passa a l'oceà, als boscos o al gel ens acaba afectant a nosaltres. No som els amos d'aquest escenari, som part de la seva xarxa. Fins i tot molt abans que existissin els satèl·lits, Sant Lluís Maria de Montfort ja ho intuïa. Ell era un apassionat de retirar-se a boscos i coves per buscar silenci, perquè sabia que en la natura hi ha una veu, una saviesa de Déu que el soroll de la ciutat no ens deixa escoltar. Avui, en e...

Bon dia! Fa uns dies vam viure una fita històrica: la missió espacial Artemis II. Quatre astronautes van viatjar per orbitar la Lluna. Durant aquest viatge, hi va haver un punt crític en què la nau va passar per l'anomenada "cara oculta" de la Lluna, la part que mai veiem des d'aquí. En aquell lloc, literalment, van perdre de vista la Terra i tot senyal de ràdio. Zero cobertura. Imagina't la tensió: saber que seràs al racó més fosc de l'espai, totalment incomunicat. Doncs just abans d'entrar en aquesta apagada absoluta, l'astronauta Víctor Glover va agafar la ràdio per enviar un últim missatge a la Terra. Atents al que li va passar pel cap. Per què creieu que algú faria servir aquestes últimes paraules per dir això i no una frase bonica que se li pogués atribuir? Què significa per a tu entrar a la "cara oculta" del teu dia a dia? En Víctor Glover no va deixar anar aquell missatge sobre Jesús i l'amor perquè sí, com qui recita un llibre. E...

Bon dia! Avui veiem com un fet trist i dolorós, com pot ser la mort d'una nena, dona vida i sentit a tot un poble i al seu hàbitat natural. Quan parlar d'ecologia no només es refereix a la natura, sinó també a la humana, passen coses com aquesta. Entendre que l'ecologia és natura i humanitat és parlar d'ecologia integral. Atès això, pensa: quina ecologia tens davant dels teus?, què pots millorar? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! Quin millor dia que avui per recordar que un bon dejuni és també aquell que cuida el planeta. Cada vegada que tanques aquella aixeta que goteja, cada llum que apagues, cada compra innecessària que decideixes no fer, cada trajecte que decideixes fer a peu o en bicicleta i tants altres exemples. Cada gest, per petit que sigui, compta. Sabent això, quin gest pots fer o millorar per ser un millor guardià de la natura? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Iniciem aquesta setmana recordant com de rellevants són les tres R per preservar la nostra casa comuna, la Terra: reduir, reciclar i reutilitzar. Digues-me, quina de les tres et costa més de fer? Potser aquesta Quaresma —que és a punt de començar— pot ser un bon moment per proposar-te un canvi, no creus? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Celebrar la vida i compartir la nostra alegria no té sentit si no cuidem l'escenari on passa tot: la nostra casa comuna. Com diu el vídeo, no som aliens a la natura, en som part; per això, protegir-la és la millor manera de "mimar-nos". No creus? Mira, Sant Lluís Maria de Montfort deia que "la saviesa és al cor, no al cap". Tenir un cor savi és entendre que aquesta cura comença en les coses petites: en aquell paper que decideixes llençar a la paperera, en aquell gest d'ajupir-te per recollir una cosa que tu no has llançat o en com deixaràs avui el teu lloc a l'aula o al pati després del descans. De la mateixa manera que l'alegria s'encomana quan es comparteix, quan respectem el nostre entorn també animem els altres a cuidar el que és de tots. Fem que avui el nostre pas per l'escola deixi el món una mica millor. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Comencem el dia escoltant una cosa molt especial: el so del camp magnètic de la Terra. No es veu, no es toca, no fa soroll com una tempesta o el mar, però gràcies a ell la vida és possible. Ens protegeix, ens cuida en silenci i tot això, sense que ens n'adonem. És curiós descobrir com una cosa tan essencial passa desapercebuda la major part del temps, no creus? Potser això mateix pot passar amb el planeta que habitem. Així que, després d'escoltar aquest so, val la pena preguntar-nos: Quins senyals ens està donant avui la Terra i no sabem escoltar? Cuidem el planeta només quan el problema és visible o també quan el mal és silenciós, lent, gairebé invisible? Quins petits gestos diaris —com consumim, com reciclem, com respectem els espais comuns— parlen de si realment escoltem allò que la Terra necessita? Escoltar amb el cor no és només una actitud envers les persones, també envers el món que ens envolta. En la mirada cristiana, la creació no és un objecte que es fa servi...

Bon dia! Vaja… pocs dies abans de celebrar Nadal i ens poses aquest vídeo… Aixafaguitarres! Sí, ja sé que no és el vídeo més nadalenc del món… però just per això ens ve bé veure'l ara perquè tots sabem que Nadal és un temps en què moltes persones es fan detalls. Avui només et vull recordar que aquestes compres poden ser un regal tant per a aquesta persona i com per al món si busques aquells productes que tinguin cura del nostre planeta i dels seus animals. A cada compra, tu decideixes. Això també forma part de l'Advent, també forma part de preparar-te per Nadal, ja que quan cuides el planeta cuides també de tu, dels altres i de la Casa Comuna que ens ha estat regalada per aquest nen que naixerà. Digues-me, com seran les teves compres? Que tinguis un bon dia.

Foto de Binyamin Mellish Bon dia! Avui celebrem el Dia Mundial del sòl amb el lema "Sòls sans per a ciutats saludables". I és que de vegades podem pensar que el terra és simplement “allò que trepitgem”, una superfície neutra que sosté les nostres ciutats i camins. Però la realitat és molt més profunda: d'aquest terra, visible i invisible, en depèn la vida. Més del 95% dels aliments que arriben a la nostra taula neixen en ell; allà s'hi amaguen els nutrients essencials per a les plantes, l'aigua que es filtra i torna als rius, la biodiversitat que sosté els ecosistemes, la capacitat de la terra per respirar. I, tot i això, un terç dels sòls del nostre planeta està degradat, ferit pel canvi climàtic, el ciment excessiu i una gestió irresponsable que ens afecta a tots. El més sorprenent és que també a les ciutats el sòl marca la diferència: un sòl viu, permeable i cuidat permet que les pluges s'absorbeixin, que l'aire sigui més net, que les temperatures extre...

  Bon dia! Ens sincerem? Digues-me, sense faltar al respecte: Què penses quan veus una persona vivint al carrer? Creus que és justa aquesta definició o pensament? De vegades passem pel costat de persones que no tenen casa, que dormen al carrer o que viuen amb el just, i fem com si no les veiéssim. No perquè no ens importi, sinó perquè mirar de cara aquesta realitat costa, sobretot per la quantitat de prejudicis que tenim. Però saps de sobra que la pobresa no desapareix quan girem la cara; desapareix quan algú s'atreveix a acostar-s'hi. T'has quedat amb el consell del noi més jove? "Quan veieu algú al carrer, digueu-li: “Ei, que tinguis un bon dia!". La pobresa més gran no és només la d'estar al carrer, sinó, la de ser-hi mentre et tornes invisible per a la resta de la humanitat. Jesús mai no va passar de llarg: va veure, es va aturar, va parlar, va tocar, va compartir. I fixa't, no els va donar diners, ni els va treure de la seva pobresa, però amb els seus...

  Bon dia! "Davant d'un cas de bullying, només el 10% dels nens ajuden la víctima". Així comença el vídeo que acabes de veure. Encara que, davant d'això, un pot escoltar o pensar: bé, tampoc és per tant, no?; són coses de nens/es; deixa'ls, només estan jugant; o només és una broma... I encara que sabem que això no hauria de passar i que aquestes frases haurien de desaparèixer, avui la pregunta no és si hauria de passar o no, sinó com reaccionem davant d'una situació de vulnerabilitat, com reaccionem quan veiem que un company o companya està patint assetjament. Què passaria si decidíssiu actuar com un equip que no deixa ningú sol? Com podeu ser un millor equip? D'aquells que no deixen ningú de banda (i ningú vol dir ningú) Un equip no demana ser millors amics o amigues, demana ser-hi per a l'altre, ajudar-se, acompanyar-se. És normal que hi hagi diferències i fins i tot diferents maneres de pensar i de veure la vida. Però això no ha d'excloure ningú...

  Bon dia! L'Antonio ens recorda que la curiositat, quan es converteix en acció, és capaç de  transformar no sols la nostra vida, sinó també la dels altres. Les ganes d'aprendre i compartir mostren que quan unim els petits gestos individuals són capaços de generar un gran canvi. Què creieu que passaria si cadascú posés el seu talent al servei d'un problema real del món? Els cristians creiem que cada persona té una missió a la vida per fer un bé major; descobrir-la és el repte de cadascú. Però si això és així, no creus que la teva vida té molt de sentit? Potser hi ha algú esperant (sense saber-ho) trobar-se amb tu o amb el teu llegat per descobrir-se una mica més. Que tinguis un bon dia.

Foto d' Алесь Усціна Bon dia! Avui dedicarem aquests primers minuts del matí a demanar la pau al món. Cada dia escoltem els mitjans de comunicació parlar sobre algunes de les guerres actives, però, sabies que avui dia hi ha uns 60 conflictes bèl·lics actius a tot el món? Unes guerres són mediàtiques, altres silencioses, però avui les mirem a totes elles, per aixecar les veus que pateixen en silenci amb aquest poema titulat “A las puertas de la muerte”, de José Molina: A las puertas de la muerte hay inocentes hincados de rodillas suplicando unas migajas de vida, antes de que se la arrebaten con bombas que sin piedad destruyen todo cuanto encuentran a su paso. Con fusiles cargados de odio, disparando dardos envenenados que asesinan sin mirar de frente, a traición y por la espalda. Con tanques, granadas y metralla, que apagan las pocas luces que aún alumbran su cielo, su media luna herida de muerte. Con balas que matan de hambre a seres indefensos perdidos en la nada que no empuñan ar...