Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui celebrem el dia mundial del reciclatge i en honor seu, us porto un fragment de la història de la humanitat que ens parla del que som capaços de fer: Fa molt de temps, al voltant de l'any 1031, al Japó, hi havia una gran necessitat de paper. En aquells dies, el paper era un bé preuat. Es fabricava principalment a partir de plantes com la móra, el gampi i el cànem, que eren difícils d'aconseguir en grans quantitats. A causa d'això, els artesans japonesos van començar a buscar maneres de reutilitzar el paper que ja havia estat utilitzat. Va ser així com, en lloc de rebutjar el paper vell i usat, els japonesos van començar a recol·lectar-lo, netejar-lo i convertir-lo en paper nou. Aquest paper reciclat tenia un color gris perquè no podien eliminar completament la tinta i els pigments del paper original. Tot i el seu color, aquest paper es va tornar extremadament valorat perquè ajudava a conservar els recursos naturals i era una solució enginyosa per a l'escas

  Bon dia! L'any 2003 Robbie Williams, el cantant d'aquesta cançó anomenada "Feel", va actuar en directe davant de 375.000 persones. Quan estava acabant aquest cant va esclatar a plorar. La música va parar durant gairebé 2 minuts. Finalment, va acabar la cançó a cappella amb una veu trencada com fent seves les paraules que deien: "I just wanna feel, feel the home that I live in. I just wanna feel real love and life ever after. There's a hole in my soul You can see it in my face it's a real big place". "Només vull sentir, sentir la casa on visc. Només vull sentir l'amor de veritat i la vida per sempre. Hi ha un forat a la meva ànima. Pots veure'l a la meva cara, és un lloc molt gran". Et diu res la lletra d'aquesta cançó? També sents un forat a la teva ànima? Creus que es pot omplir amb un amor de veritat? Són moltes les filosofies i creences que afirmen que l'ésser humà té un buit interior. Com un forat interior que desitja

Bon dia! Avui se celebra el dia internacional de la família, però què entenem per família? Què celebrem exactament? Per reflexionar-hi, faré ús d'un proverbi africà que diu: "Per educar a un nen es necessita un poblat sencer". Veus per on va la idea? La família és aquell nucli de persones que conviuen juntes, que comparteixen un espai, que creixen juntes, que s'ajuden entre si, i tantes altres coses. Tanmateix, em sembla, per poder esdevenir una família, cal que aquest grup de persones tingui quelcom més. Una família necessita estar unida, tenir un vincle i una confiança. Una família hauria de ser un lloc d'amor, un lloc on estar pendent dels altres que estimem especialment, hauria de ser un entorn de seguretat, un lloc on voler estar, on ser acceptat i acceptada i on ser escoltat i escoltada, però també un lloc on acceptar, on escoltar, on preocupar-me per l'altre, on col·laborar i ajudar en el que faci falta abans, fins i tot, que m'ho demanin... Sigui c

  Bon dia! Vivim en una societat on es promou comprar productes d'un sol ús, on els aparells electrònics venen amb una obsolescència programada, on els venedors et diuen que és "millor comprar un nou que reparar-lo", on sembla que si no tens l'últim model estàs desfasat/da, et pregunto: Quin és l'objecte que et va costar més desprendre't? Ets dels qui intentes reparar o millor comprar un nou? Creus que les persones ens tractem igual? T'ha passat? Avui se'ns planteja un gran repte: intentar anar a contracorrent o seguir el que molts fan o recomanen? La decisió torna a estar a les teves mans. Potser reparar un objecte té un preu similar al d'un nou i millor; tanmateix, ens hauríem de preguntar: fa falta? És necessari contribuir a un residu més per al planeta? Segurament no, però estàs disposat/da a posar el planeta per sobre de les teves necessitats o comoditats? Que tinguis un bon dia.

  Bon dia! De vegades la convivència humana no resulta senzilla, oi? Com en el vídeo, no fa falta maldat, simplement hi ha gent que no veu més enllà de la seva realitat. De fet, sabies que la nostra ment és selectiva? Veu allò que ens resulta més interessant amb més facilitat que d'altres coses. Per exemple: quan una noia espera una criatura, comença a veure més dones embarassades. Així doncs, tots tendim a no veure o ometre algunes coses. Davant aquestes situacions podem optar per ignorar-ho i seguir el teu camí o bé entrar en una discussió o barallar-nos. Alguna vegada t'has trobat en una situació similar? Amb quin dels dos personatges t'identifiques més? Creus que pots ser com el noi que actua sense veure les repercussions dels seus actes? Tot acaba quan ens trobem, quan ens mirem, quan aprenem a compartir el que tenim i veiem la bondat —de vegades amagada a simple vista— que hi ha en l'altre. Tots tenim bondat al nostre interior, saps reconèixer la teva? I la dels a

Bon dia! Acabem la setmana amb una cançó que ens parla de la llum que portem dins, de la realitat de ser únics i úniques, de l'esperança en saber que després de l'huracà ve la calma. Et sents identificat/da amb la lletra de la cançó? Quina creus que és la llum que pots encendre en tu? De quin color creus que és el teu foc artificial? "Eres original, no puedes ser reemplazado". Una vegada més torna a sortir aquesta realitat que desitjo que puguis entendre i acceptar. Potser no t'ho creus, potser ja hi has renunciat, o tal vegada ja la guardes en el teu interior. Estiguis com estiguis, et convido a escriure-la o reescriure-la en el teu cor i en la teva ment: Ets únic, ets única i no pots ser reemplaçat/da. Que tinguis un bon dia.  

Bon dia! Tant de bo la celebració del dia d'Europa ens ajudi a recordar aquest desig de pau en el nostre interior. Et convido a fer-lo teu i a portar-lo allà on vagis, com deia en el vídeo: en l'Europa que trepitges cada dia. Recorda que, per petit que sigui el teu gest, pot ser l'inici d'un gran canvi en molts altres. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Sí, ha arribat el dia que esperaves 😏, avui arribem al significat de l'última paraula de ser una persona Gabrielista, avui entrarem en profunditat sobre què vol dir ser una persona autònoma. De nou, l'exemple de Sant Lluís Maria ens ajudarà a entendre millor aquest punt. Sabies que la vida del nostre P. de Montfort gira entorn de dos vessants? Com un cercle de la vida que es va repetint. La primera és la contemplació: sempre que podia, sant Lluís Maria parava, necessitava recarregar les piles. Ell era conscient que a la vida no tot era donar-se, un també ha de saber frenar i alimentar-se, tant de menjar com de la pregària. La segona és l'acció: anar de poble en poble portant la Paraula de Déu a tots els habitants, obrint escoletes, ajudant els més necessitats. Aquest cercle de vida del P. de Montfort ve a ser la definició de ser una persona autònoma. Dit d'una altra manera, la capacitat de saber que cal parar per anar trobant el camí de la meva vida i, així, p

  Bon dia! Iniciem aquest dimarts amb una breu reflexió sobre economia. I és que estem en una societat on el diner resulta necessari, però quant de necessari és realment? Això ja depèn de cada persona, de quin és el "mínim" per a cadascú de nosaltres. Tanmateix, tinc la sensació que cada vegada hi ha un pensament més estès sobre la creença que si es guanya menys de X diners, és un fracassat... Només cal mirar les xarxes socials per veure l'aparença, o falsa aparença, de tanta gent que sembla viure una vida plena de comoditats, viatges, compres, etc. Així que em sembla prou interessant poder tenir un moment perquè et preguntis: El diner dona felicitat? Què opines de l'afirmació sobre el fet que el diner magnifica com ets? En cas de ser així, creus que tenir més diners et beneficiaria o t'aportaria més malestar? Avui et voldria convidar, simplement, a donar gràcies pel que tens, et sembli molt o poc. És bo saber donar gràcies tant en època de bonança com en època d&

Santa Rosa de Lima va ser una jove peruana que va viure al segle XVI. És coneguda per ser la primera santa nascuda a Amèrica. Des de petita, va mostrar un gran amor per Déu, ajudant els pobres i malalts de la seva ciutat, Lima. Va renunciar als luxes i va portar una vida austera amb oració i sacrifici. Se li atribueixen molts miracles; per exemple, una vegada, quan portava menjar als pobres, la seva cistella es va omplir miraculosament amb més aliments dels que havia portat inicialment, i així va aconseguir donar menjar a tots tant com van voler, fins a quedar saciats. Avui dia, Santa Rosa és un exemple de bondat i dedicació per als catòlics de tot el món. Amb frases com aquesta, ens acosta a entendre la profunditat de la paraula amor: "Estimar és dur, però és la nostra essència. Això és el que ens eleva per sobre de la resta de les criatures". Creus que som diferents de la “resta de les criatures”? Què creus que vol dir la santa quan diu que estem “per sobre de la resta”? V

Bon dia! Comencem el dia amb una mica d'humor :) Pensar que una cosa així pogués passar-te avui dia seria pràcticament impossible, començant pel fet que la gran majoria tenen la mirada fixa en el mòbil. Així i tot, imagina que passés: ets al metro i connectes amb una persona. I no només això, sinó que tothom se n'adona i et faciliten poder seure al seu costat. Fliparies, oi? Jo, almenys, quedaria atònit per la situació. Doncs imagina com es van quedar els deixebles de Jesús quan va presentar-se davant d'ells un cop ressuscitat. Potser alegria no és el primer que van sentir, però de ben segur que més endavant sí. Allò que semblava impossible havia succeït; havia tornat d'entre els morts i no només això, sinó que va estar-se un temps amb ells tornant a fer miracles i estant al seu costat. Alguna vegada has viscut una experiència similar? Recordes un moment de gran alegria? Què va passar? Creus que és possible viure amb alegria una vida plena de dificultats? Per si te n&#

  Bon dia! Avui és el dia mundial contra l'assetjament escolar, una cosa que desitgem que no visqueu mai i que, alhora, sabem que pot passar i que possiblement passa... Per això avui ens sumem a aquest pensament i aquesta lluita mundial. En parlem? Què t'ha cridat més l'atenció del vídeo? Et resulta familiar això que han explicat aquests nois i noies? Davant d'aquestes situacions, quines estratègies podríem seguir per intervenir com a classe que observa? T'asseguro que el meu cor s’encongeix cada vegada que sento o veig actituds de menyspreu envers altres; pateixo tant pel qui fa com pel qui rep, i també pels qui ho veuen i no fan res. Noies, nois, estem cridats a alçar la veu. Fent-ho, no només protegeixes la persona que ataquen sinó també la que causa el mal i, de retruc, ajudes a millorar tot el teu entorn creant un espai més segur. Et convido a aixecar la mirada, a observar i a preocupar-te pels qui t'envolten. I, si cal, parla-ho amb algú, demana ajuda o de