Gabrielistes 1xDIA

Som llavors en creixement “ A què compararem el Regne de Déu? Amb quina paràbola en podríem parlar? És com quan sembren un gra de mostassa, que és la més petita de totes les llavors de la terra; però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel fan niu a la seva ombra. .” Mc 4, 30-32 Jesús va observar amb paciència durant la seva vida el funcionament de la natura i va comparar sovint el Regne de Déu amb les llavors. De fet, la metàfora de la llavor va ser una de les seves favorites. El sorprenent potencial del petit gra de mostassa, la paradoxal convivència del jull i el blat, o la desproporcionada fecunditat del gra de blat assenyalen en la mateixa direcció: a l'origen humil i ocult del Regne, a la seva sorprenent capacitat per créixer, multiplicar-se i donar fruit. Aquest curs se'ns demana a tots nosaltres créixer i donar fruit. Per això avui hem de sentir-nos cridats a ser LLAVORS per...

En els contratemps, sobretot, és quan coneixem tots els nostres recursos, per fer-ne ús d'ells. Horaci (65 AC-8 AC) Poeta llatí. Avui, en aquestes circumstàncies adverses per a tots, hem d'alimentar, més que mai, el nostre foc interior cap a l'esperança. Comparteix en el blog quins recursos estàs utilitzant per superar l'adversitat del confinament a casa.

Mentre pregava, l'aspecte de la seva cara va canviar… Lluc 9, 28-36 El rostre de Déu és inseparable de la cara d'aquells que comparteixen amb nosaltres el camí de la vida, en aquesta terra nostra. És la cara dels altres el que ens qüestiona, el que ens colpeja i ens mou dels nostres seients. Cercar el "rostre" de Déu és buscar el rostre d'aquells per als quals Déu viu i lliura la seva vida: els que, de vegades, són ignorats, silenciats, oblidats, passen desapercebuts, o als que hem tret, conscient o inconscientment, la dignitat de ser estimats. ¿Som capaços de descobrir-los?

Diuen i no fan Però no actueu com ells, perquè diuen i no fan. Mt 23,3 El fet que hi hagi unes "normes" no va contra la teva llibertat personal, sinó que condiciona la teva llibertat i la dels altres al bé comú. I has de saber que l'elecció és sempre un risc. L'elecció per una cosa, un fet, o una decisió determinada suposa la renúncia de moltes altres coses. Hi ha eleccions a molts nivells: des de triar el vestit que vull posar-me fins triar com vull viure. Ser lliure és tenir la capacitat de fer la millor elecció possible en un moment determinat.

Isaïes 40, 31 ...però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir. Pare, poso tota la meva confiança en tu. Sé que rebré de la teva mà tot el que necessito per poder complir amb les tasques d'aquest dia. No només això, sé que puc venir a tu en tot moment per recuperar forces i poder continuar en el camí que has preparat per a mi.

Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. Evangeli segons Sant Lluc 2,11-12 "SER Nadal és deixar que Déu de veritat pugui néixer en aquest món i que Déu pugui néixer vol dir que li deixem estimar a través nostre. SER Nadal és "fer-se Déu" per al proïsme, és a dir, fer-se servidor, l'últim, estimar incondicionalment, anunciar amb la vida concreta que hi ha Esperança”.  Us desitgem que aquest any no tracteu de celebrar el Nadal, sinó que tracteu de SER Nadal.

“No hi ha motiu perquè hi hagi pobres al món i espero que arribi un dia en què puguem crear un Museu de la pobresa, de manera que els nens es preguntin com va poder existir i per què vam acceptar-la durant tants anys” Muhammad Yunus, Premio Nobel de la Paz 2006 "Som la primera generació capaç d'acabar amb la pobresa", "un altre món és possible". A la utopia d'un altre món possible, el cristianisme afegeix un lloc i un com: "Un altre món és possible, des de les víctimes". Quan aconseguim ser honrats amb la realitat i cap bena ens impedeix veure el patiment de l'altre, la reacció immediata és la misericòrdia. Són les víctimes les que haurien de marcar les nostres maneres de vida, els nostres consums, les nostres polítiques. I per a això cal començar per escoltar el que diuen: Què esperen ?, per què lluiten ?, què callen ?, de què tenen por? Setmana de motivació per al Gran Recapte d'Aliments

Ser jo mateix inclou arriscar-me, intentar noves maneres de ser, acceptar els riscos de noves maneres de "ser jo mateix" per poder veure com desitjo ser. Hugh Prather Per què ens resulta tan difícil ser nosaltres mateixos? Comparteix la resposta al blog gabrielista http://sg1xdia.blogspot.com/

Si tens dubtes sobre alguna cosa ... Investiga! (De la pel·lícula Cómo entrenar a tu dragón 3)  Algunes vegades no estarem d'acord amb alguna cosa o les raons que rebem sobre alguna cosa no ens seran suficients. Així que pregunta, indaga, busca noves opinions i analitza-ho tot. No et quedis només amb el que t’ha dit algú, ja que no sempre l'experiència d'altres és suficient per tenir un argument clar. Reflexionar sobre la nostra experiència interna i externa ens permet saber, ens ajuda a saber, qui som i quin sentit té la vida per nosaltres.

El camí marca una direcció. I una direcció és molt més que un resultat. Jorge Bucay El procés d'aconseguir alguna cosa és molt més valuós que el producte final que obtenim a la meta. Per tant, mirar només cap a enrere, per veure si complim o no els propòsits que ens havíem fet, no sembla que porti enlloc. Déu dirigeix la nostra mirada sempre cap endavant, cap a les oportunitats, esperança i possibilitats que hi ha al camí. Per a nosaltres i per als altres.

Nelson Mandela “Vaig aprendre que el coratge no és l’absència de la por, sinó el triomf sobre ella. El valent no és qui no sent por, sinó aquell que conquereix aquesta por” És fàcil i intuïtiu publicar les seves paraules, retuitejar els seus pensaments i llegats per a la història, però crec que com a cristians i cristianes el més interessant seria deixar-nos interpel·lar per la seva vida i descobrir el que ell veia i intuïa, el millor de les persones, sigui quina sigui no només la teva condició sinó la teva història d'aprenentatge. Ell sabia que si aprenem a odiar, també podem aprendre a estimar. Ningú neix odiant o estimant, però en tot ésser resideix la més profunda humanitat. @pastoralsj

Reconcéntrate para irradiar.  Déjate llenar para que reboses luego, conservando el manantial.  Recógete en ti mismo para mejor darte a los demás, todo entero e indiviso.  “Doy cuanto tengo”, dice el generoso.  “Doy cuanto soy”, dice el héroe.  “Me doy a mí mismo”, dice el santo;  di tú con él al darte:  “Doy conmigo el universo entero”.  Para ello tienes que hacerte universo, buscando dentro de ti.  Miguel de Unamuno Aquest curs intentem practicar la profunditat, rebelem-nos contra la superficialitat, contra el domini de les aparences, contra l'esclavitud del consum ... Aprenem a mirar cap al nostre interior. Comenta amb els teus companys les paraules d'Unamuno.

Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi creuen? I com creuran en ell, si no n'han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si ningú no l'anuncia? Rm 10,14 Qui ets? Com ets? On ets? Què vols de mi? Parles? ¿Calles? Alguna vegada t'adones de quant ignores sobre Déu? Llavors toca començar a preguntar de què va això de l'amor. I això de ser germans. I de donar la vida. Podria fer preguntes i més preguntes, i cada resposta em semblaria pobre, incompleta, insuficient ... A vegades penso que podies haver-nos-ho posat una mica més fàcil, podies parlar de manera més clara, fer-te present sense donar espai al dubte, o revelar-te amb claredat, per allò de que definitivament entenguéssim l'evangeli. I per cada resposta que un intueix, brollen mil noves qüestions. @pastoralsj La  Pentecosta, pels cristians, és la festivitat més important després de la Pasqua i el Nadal. Per Pentecosta celebrem el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols. En "Els Fets dels...

El meu manament és aquest: que us estimeu els uns als altres com jo us he estimat. No hi ha amor més gran que el que a un li porta a donar la vida pels seus amics. Jn 15, 12-13 Que forta la segona frase! Oi? Què voldrà dir Jesús amb el de "donar" la vida ?. En principi entenem que donar la vida significa donar el millor de tu a algú que és molt especial per a tu: la teva amiga o el teu amic. Donar la vida significa donar suport, comprensió, afecte, amor, lleialtat ... Evidentment, la prova d'amor absoluta, a exemple de Jesús, l'hem conegut a través del testimoni d'aquells que han mort pels altres: Edith Stein (1942), Oscar Romero (1980), Lluís Espinal (1980) Christian de Chergé (1996) Frans van der Lugt (2014) i molts més. Tots ells i elles són persones referents a l e s que admirar pel que van fer durant la seva vida i perquè en últim terme van acabar assassina des , màrtirs per portar la seva fe fins a les últimes conseqüències.

El veritable amor et porta a "cremar" la vida "El veritable amor et porta a cremar la vida, fins i tot a risc de quedar-te amb les mans buides. Aprendre a estimar. Aquest és el desafiament que la vida et posa avui: Aprendre a estimar. No només acumular informació. Arriba un moment que no saps què fer amb ella. Per això l'Evangeli ens proposa un camí serè, tranquil: utilitzar els tres llenguatges, el llenguatge de la ment, el llenguatge del cor i el llenguatge de les mans. I els tres llenguatges harmoniosament: el que penses, ho sents i ho fas. La teva informació baixa al cor, el commou i el realitza. I això harmoniosament: pensar el que se sent i el que es fa; sentir el que penso i el que faig; fer el que penso i el que sento. Els tres llenguatges. Es animen a repetir els tres llenguatges? Pensar, sentir, fer. En veu alta”. (Papa Franc esc . Trobada amb els joves, Manila 18 de gener de 2015).

"Enmig d'aquell sol de justícia, vaig donar de beure a uns, vaig refrescar amb aigua les ferides d'altres i vaig consolar als agonitzants, a qui els seus propis companys empentaven amb el peu perquè destorbaven el pas." Jean Henri Dunant Avui, 8 de maig, se celebra l'aniversari del naixement del suís Jean Henri Dunant l'any 1828. Henri Dunant va ser el fundador de la Creu Roja Internacional creada com una organització per atendre els ferits de la guerra. L'any 1863 va fundar el Comitè Internacional de la Creu Roja aconseguint que 16 països signessin la primera Convenció de Ginebra l'any 1864. La Creu Roja compta amb voluntaris, socis i totes aquelles persones que vulguin col·laborar i tinguin interès i preocupació per les qüestions humanitàries i solidàries. Les aportacions i ajudes de totes aquelles persones, organitzacions, empreses, etc. són molt importants perquè la Creu Roja pugui seguir ajudant a tots els ciutadans que ho necessiten. ...

El que no viu per servir no serveix per a viure. Mare Teresa de Calcuta I després què? Potser hi ha qui pensa que això del servei l'única cosa que et produeix és que et gastis. Que, és clar, tant buidar, l'únic que provoca és que et gastis. Que, si vius per als altres, s'aprofitaran de tu, t'espremeran, i acabaràs apallissat. Però això no és cert. El servei no és buidar fins extingir-te, sinó una altra forma d'omplir-te. D'altres vides, altres noms, altres cares. Omple el teu horitzó d'èxits i fracassos compartits. Omple la teva vida de vides. Et canvia la mirada i la perspectiva, i això et permet percebre en l'altre no a un rival, un enemic, un estrany o un serf, sinó a un germà. És una opció sobre com vols viure. @pastoralsj

No caminis davant meu; pot ser no podré guiar - te. No caminis darrere meu; pot ser no podré seguir - te. Camina al meu costat i sigues el meu amic. Albert Camus Quan ens preguntem amb franquesa quines són les persones que més compten per a nosaltres, sovint ens trobem que són aquelles que en lloc de proporcionar-nos molts consells, solucions o remeis, han triat pr eferentment compartir el nostre dolor i tocar les nostres ferides amb mà suau i tendra. Però, en tot cas, tots aquests braços propers, aquestes vides que em fan costat , aquests moments que van tenyint el meu horitzó es tornen part del sòl ferm en el qual es pot construir una vida. Inventa una frase que tingui el mateix significat que la cita que hem treballat avui i comparteix- la bloc. (Recorda seleccionar nom / url i identificar-te)

"El millor i el més bonic d'aquesta vida no es pot veure ni es pot tocar, s’ha de sentir amb el cor." "La vista és la funció dels ulls, però la visió és la funció del cor." Aquestes dues cites són d'Helen Keller, una dona sorda i cega, qui malgrat portar una vida en la foscor i en el silenci, va tenir la força i l'actitud necessària per veure el món des de la seva particular llum i escoltar la música que bategava en el seu cor. Als 19 mesos unes febres la van deixar sordmuda i cega, però això no li va impedir graduar-se, escriure 14 llibres i ser una de les activistes més cèlebres del seu temps. Helen Keller, malgrat les seves dificultats, mai va tenir impediments per sentir la vida i no callar les veritats.

  “ Els refugiats són é ssers humans”.   Owen Jones Així de clar i així de contundent. Aquesta frase sobre les persones refugiades la trobem en un article publicat al diari The Guardian el mes d'agost de 2015. El seu autor és el jove escriptor i periodista Owen Jones, una ment brillant que va resumir en tres paraules un fet que mereix la nostra reflexió: els refugiats i les refugiades són gent de carn i ossos. Homes, dones, nens, nenes, famílies com la nostra que han perdut la seva llar, el seu present i, en molts casos, el seu futur. Com bé deia Owen: "Refugees are human. This simple fact seems to have been forgotten ". Series capaç de fer una frase sobre aquest tema? Comparteix-la al blog http://sg1xdia.blogspot.com/