Aquesta versió de la llegenda de Sant Jordi, escrita pel Jesuita Pep Marià, es basa en un text popular mallorquí de l’Edat Mitjana i es caracteritza sobretot per dos trets: a) el rei, tot i ser medieval, respecta el poble i està disposat a considerar la seva filla com una ciutadana més del reialme ; i b) l'oferta final del rei i de la princesa a Sant Jordi rep una resposta desconcertant. "Cavaller Jordi de Grècia: en agraïment per la vostra proesa, us concedeixo de casar-vos amb la meva filla. I quan sigui l'hora, sereu rei junt amb ella de la nostra estimada terra". Tothom a la cort va aplaudir i va començar a cridar amb emoció: "Visca, visca! Visca el príncep Jordi i la princesa Elisenda!". Però el cavaller, després d' adreçar una mirada plena de tendresa a la princesa Elisenda, va dir al rei: "Senyor, em sento molt honorat pel vostre oferiment. En els anys que porto viatjant per diversos reialmes, mai no he torbat un rei tan just i s...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.