Gabrielistes 1xDIA

Embarked Aquest curtmetratge animat en 3D comença als afores de la ciutat, on Jimmy -un nen de curta edat- ha d’acomiadar-se de la casa de l'arbre, en la que tan bons moments ha passat, perquè els seus pares es muden a la ciutat. La casa de l'arbre “desperta” i decideix anar a la recerca del seu gran amic. Els amics són companys de viatge que ens ajuden a avançar pel camí d'una vida més feliç. Quins amics t'acompanyen en el teu camí?

A Amics fins a la mort El batalló s'havia replegat del camp de batalla a un refugi. La baralla era cruelment combativa. El soldat, molt trist, va demanar permís al seu oficial per rescatar l'amic de l'ànima que no havia tornat: El meu amic no ha tornat del camp de batalla, senyor. Demano permís per anar a buscar-lo. –Permís denegat, soldat. No vull que arrisqui vostè la seva vida per un home que probablement ha mort. El noi no trobava consol i sentia una necessitat poderosa d’anar a buscar al seu company. Seguint un impuls superior, es va escapar sense autorització. Al poc temps va tornar mortalment ferit, arrossegant amb gran esforç el cos del seu estimat amic. L'oficial el va rebre furiós: –Ja li vaig dir jo que havia mort! Ara he perdut dos homes! Digueu-me, valia la pena arriscar-ho tot per portar un cadàver? –És clar que valia la pena, senyor! Quan vaig arribar, ell encara estava viu, malferit. Quan em va veure, el seu rostre es va il·luminar, i v...

Carta d'agraïment a un amic/ga Gràcies per la teva mirada de complicitat, pel teu somriure autèntic, per la teva sinceritat, per dir-me el que ningú més té nassos de dir-me, per trucar-me sense haver de dir-me res, per donar suport als meus projectes, per entendre el que ningú més entén de mi, per respectar-me, per abraçar-me quan ho necessito, per fotre'm bronca quan me la mereixo, per recordar-me les coses, per ser el meu còmplice, per explicar-me els teus secrets i saber guardar-ne els meus, per fer-me companyia, per preparar-me sorpreses, pels teus detalls amb mi, per passar-me apunts, per donar-ho tot quan sortim de festa, pels teus missatges de bon dia i bona nit, per explicar-m'ho tot i demanar-me consell, per fer-me sentir especial, per preocupar-te quan les coses no em van del tot bé, per ser-hi sempre, per tenir-me com la teva primera opció, per voler que formi part de la teva vida, per no demanar-me mai res a canvi, per no tenir mai un "no" per mi...

Un dia un noi de tretze anys passejava per la platja amb la seva mare. Hi va haver un moment en què la va mirar amb insistència i li va preguntar: - Mare, què puc fer per conservar un amic que he tingut molta sort de trobar? La mare va pensar uns moments, es va inclinar i va recollir sorra amb les seves dues mans. Amb els dos palmells oberts cap amunt, va prémer una d'elles amb força. La sorra es va escapar entre els dits. I com més premia el puny, més sorra s'escapava. En canvi, l'altra mà romania ben oberta: allà es va quedar intacta la sorra que havia recollit. El noi va observar meravellat l'exemple de la mare entenent que, només amb obertura i llibertat, es pot mantenir una amistat, i que el fet d'intentar retenir-la o tancar-la, significava perdre-la. Conte del llibre “Aplícate el cuento”, relatos de ecología emocional de Jaume Soler y Mercè Conangla Mans obertes Ens col·loquem en una posició de relaxació, asseguts de manera que puguem co...