Gabrielistes 1xDIA

La festa de sant Jordi són el conjunt de celebracions que tenen lloc pels volts del 23 d'abril, dia en què morí decapitat Jordi, un soldat romà esdevingut sant cristià. De la seva vida real se'n saben molt poques coses però la seva llegenda, segons la qual aquest heroi va deslliurar una bella princesa de les urpes d'un terrible drac (un arquetip d'història que ja existia a l'Europa rural precristiana) va arrelar amb força a Catalunya. La devoció pel sant cavaller s'estengué sobretot perquè apareixia muntat en el seu cavall blanc batallant al costat dels exèrcits catalans en moments difícils. Heroi almogàver i sant protector pels monarques catalans fins al segle XV, el moviment polític cultural de la Renaixença el converteix en patró de Catalunya, juntament amb la Moreneta. Aquest patronatge ha esdevingut, amb la instauració del costum de la rosa i del llibre, la festa patriòtica i cívica de Primavera més celebrada arreu del Principat, com també en ertes contrade...

Aquest diumenge celebrem la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat en la qual el Papa Francesc ens proposa un lema suggeridor: "Cap a un nosaltres cada vegada més gran". En aquesta Jornada ens centrem en aquells que arriben a casa nostra tot l’any forçats per circumstàncies diverses. La sensibilitat cristiana ens empeny a acollir-los, a oferir-los aliment, un sostre i el nostre escalf. Però si meditem bé les paraules que ha triat el Papa, hi trobarem un repte, un gran desig, que el Papa ja ens avançava en la Carta encíclica Fratelli Tutti quan deia: «Tant de bo que al final ja no hi hagi “els altres”, sinó tan sols un “nosaltres”» (FT 35). Si repassem una mica la gramàtica, veurem que quan diem «els altres», ens referim a una tercera persona plural, a persones que no són prop nostre o amb nosaltres, persones entre les quals hi ha una certa distància. En canvi, quan diem «nosaltres», que és gramaticalment la primera persona plural, expressem una pluralitat d’individus que ...

L'arribada de l'esperit que hem celebrat per Pentecosta no es pot limitar a la força que ens porta a cridar i que un dia emmudeix per afonia o cansament. Tampoc és el voluntarisme que es desintegra davant les adversitats. L'arribada de l'esperit infon el desig de tornar a reconèixer i a viure des de l'amor que un dia ens va descol·locar i que habita en nosaltres quan la realitat sembla que es torna fosca. L'esperit decideix actuar i transformar la realitat perquè els dons que porta no porten al crit, sinó a l'amor. Álvaro Lobo sj. Pentecosta o la celebració de l'Esperit Sant, commemora el final del període litúrgic de Pasqua.

La jornada mundial de les missions (DOMUND) https://youtu.be/AbGM6zkYAZg El Domund és el dia en què, d'una manera especial, l'Església universal prega pels missioners i col·labora amb les missions. Se celebra a tot el món el penúltim diumenge d'octubre, el "mes de les missions". Amb els donatius rebuts, es col·labora amb la tasca evangelitzadora i promoció social que fan els missioners. El lema d'aquest any és: "Sóc aquí, envia’m" És possible sentir una crida avui? La missió és cosa del passat? Des que Jesús va enviar als seus deixebles per ser els seus testimonis arreu del món, la història de l'Església s'ha anat entreteixint amb milers d'enviaments de missioners. Aquesta cadena continua oberta avui i tots estem cridats a unir-nos als noms d'Antonio, Juan Pablo i Maria, Alfonso, Rosario, Pablo... Més informació a https://domund.es/ "Déu continua buscant a qui enviar al món i a cada poble per testimoniar el seu amor" Papa  F...

El Dia de la Mare Mare no hi ha més que una? “ La meva mare és la més bonica del món ” . D'aquesta manera tan contundent solen expressar els nens el que veuen quan contemplen a la seva mare. Una manera de donar a entendre la relació única i absolutament genuïna que existeix darrere d'una paraula singular: “ mare ” . Aquesta mirada dels fills és un autèntic regal i la millor cura per a tantes pors, inseguretats i estereotips que assetgen la dona des de l'instant en què descobreix que el seu ideal de mare perfecta comença a enfonsar -se, gairebé des del mateix moment en què es talla el cordó umbilical. El patró modern de la mare tot-terreny de seguida fa aigües quan el cos diu “ prou ” esgotat després de llargues nits en blanc, visites al pediatre i canvis de bolquer. Tot això, però, no és més que un aperitiu de l'apassionant i complex món d'una maternitat acabada d'estrenar. En el desplegament d'amor cap als fills també es colen altres temptacion...