"Sempre que alleugis el dolor d'un altre ésser humà, la teva vida no serà en va", va escriure Helen Keller, escriptora, oradora i activista política americana. No hi ha dubte que ella entenia el que era el patiment emocional, ja que als dinou mesos d'edat, una malaltia la va deixar completament cega i sorda. No obstant això, una mestra compassiva, Ann Sullivan, li va ensenyar a llegir i escriure en braille, i, més endavant, a parlar. Ann sabia molt bé el frustrant que era lluitar contra una discapacitat física, ja que ella mateixa estava gairebé cega. Però amb paciència va idear una manera de comunicar-se amb la Helen, que consistia en "lletrejar" les paraules en la mà d'aquesta. L'empatia de la seva mestra va impulsar a Helen a dedicar la seva pròpia vida a ajudar els cecs i els sords. Com s’havia hagut d'esforçar molt per superar la seva discapacitat, es compadia dels que es trobaven en circumstàncies similars i desitjava ajudar-los. A...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.