En una petita ciutat hi havia un conte buit. Tenia un aspecte excel ·lent , y una decoraci ó impres sionant , per ò tots els seus fulls estaven en blanc. Nens i grans el miraven amb il·lusió, però en veure que no guardava història alguna, l’abandonaven a qualsevol lloc. No massa lluny d’allà, un preciós tinter segu i a ple de tinta des de que feia ja anys: el seu amo l’havia deixat oblidat a la cantonada. El tinter i el conte es queixaven de la seva mala sort, i en això gastaven els seus dies. L'atzar va voler que, una de les vegades que el conte va ser abandonat, acabés al costat del tinter. Tots dos van compartir les seves desgràcies durant dies i dies, i així haguessin seguit anys, de no haver caigut al seu costat una elegant ploma de cigne, que s'havia deixat anar en ple vol. Aquella era la primera vegada que la ploma se sentia sola i abandonada, i va plorar profundament, acompanyada pel conte i el tinter, que es van sumar a les seves queixes amb la facilitat de...
I, de vegades, tot és tan senzill com escoltar el vent que bufa per nosaltres i estendre amb força les ales.