Gabrielistes 1xDIA

El que no es dóna...es perd En un supermercat hi havia una ampolla d’aigua que era molt egoista. Sempre volia el millor per a ella: la millor etiqueta, el millor lloc, el millor prestatge, estar ben neta i a la primera fila, perquè tothom la veiés bé... Mai no se li acudiria fer res pels altres. Una dia una persona la va agafar per comprar-la, la va posar en el carro de la compra i se la va portar a casa. L’ampolla estava molt enfadada: no volia marxar del seu prestatge i deixar el millor lloc a una altra. A més, quan va veure que algú intentava obrir-la per beure l’aigua que tenia a dintre, l’ampolla es va resistir: no volia donar la seva aigua a ningú. Per més força que feien, no van aconseguir obrir-la. I, com que no van poder fer-la servir, la van tornar al supermercat i la van canviar per una altra. La van tornar a posar en el prestatge, i poc a poc, va aconseguir tornar-se a col·locar en el millor lloc, en la primera fila, per tal de ser admirada per tothom qui passava pel ...

Donar fruit. Som llavors destinades a créixer, madurar i fructificar. La llavor que cau a terra bona dóna fruit bo, la que cau en terra dolenta mor sense donar fruit. La nostra llavor és allò que ens dóna vida, que ens fa buscar la llum i l'aigua per poder seguir creixent i embellint el planeta. Som llavor que una i altra vegada torna al seu interior per alimentar-se i donar vida. Som llavor, inici de la nostra pròpia creació. Necessitem visitar-la freqüentment per conèixer-nos, per trobar-nos amb Aquell que ens ha creat i per expandir-nos cap a fora. Si la llavor està viva donarà vida ... per sempre i per a sempre. https://reflejosdeluz11.blogspot.com/2012/08/compartiendo-vida-sois-la-semilla-que.html És que no venim per això? Germinar, brotar, créixer, florir i donar fruits ...

Sense condicions El desembre passat dos nens felicitaven el Nadal al carrer. Mentre buscava diners a les butxaques, un jove els va dir que no podia donar-los res. Ells van respondre somrient que no demanaven diners, que només volien felicitar la gent. Es va quedar una mica perplex, mirant al seu voltant com si hi hagués una càmera oculta o buscant una explicació millor. Això de donar perquè sí, no és lògic. Últimament em dóna la sensació que la meva vida està altament condicionada. I no parlo del que em influeix la societat o la publicitat en el que penso i faig, sinó a alguna cosa més concret: les condicions. Al que té a veure amb els requisits, amb la lletra petita ... Faci el que faci, apuntar-me a un curs, fer un viatge, o canviar de casa ... sembla que tot porta una "lògica de contracte comercial" que no acabo, ni vull, entendre. Tot és un "donar a canvi de" i per descomptat "amb la condició que ...". Si decideixes canviar de feina ja serà per...