Passa al contingut principal
RELATS: Hospitalitat beduïna
Hospitalitat beduïna
Dos homes estaven creuant el desert quan van veure la tenda d'un beduí i es van aproximar per demanar abric. Encara que eren uns desconeguts, van ser rebuts segons mana el codi de conducta dels nòmades: es va sacrificar un camell i es va servir la seva carn en un esplèndid sopar.
L'endemà, ja que els hostes continuaven allà, el beduí va ordenar que es sacrifiqués un altre camell. Els dos homes, sorpresos, van dir que encara sobrava moltíssima carn del dia anterior.
-Seria vergonyós oferir menjar vell als meus hostes -es va limitar a respondre.
Al tercer dia, els dos estrangers es van despertar aviat i van decidir continuar el seu viatge. Com el beduí no era a casa, li van donar cent dinars a la seva dona, sense deixar de demanar disculpes per no poder esperar, ja que si s'entretenien molt allà, el sol acabaria cremant massa.
Ja portaven caminant unes quatre hores quan van escoltar una veu que els cridava a l'esquena. Es van donar la volta i van veure que era el beduí, que els venia seguint. Quant els va atrapar, va llançar els diners a terra, davant d'ells.
-De la manera que jo us vaig rebre! És que no teniu vergonya?
Els estrangers, sorpresos, van dir que, sens dubte, els camells devien valer molt més, però que no tenien molts diners.
-No em refereixo a la quantitat -va respondre-. El desert acull els beduïns allà on vagin, i mai ens demana res a canvi. Si haguéssim de pagar per això, com podríem viure? Rebre-us a la meva tenda és tornar tot just una petita part del que la vida ens ha regalat.
Claudio Coelho
M'ha agradat bastant la història, encara que m'ha semblat masssa llarga per ser una reflexió però està bé perquè la idea és bonica i agradable d'escoltar per relaxar-se i començar el dia. M'ha agradat bastant, millor que la d'altres dies passats
ResponEliminaMartí Alamán 2nA d'ESO Sant Adrià del besòs
Paula Rodríguez, 2nA, Sant Adrià.
ResponEliminaEs una reflexió interesant.
Paula Rodriguez, 2nA , Sant adrià.
EliminaEs una reflexió interesant ja que les históries tipu socials m'agraden bastant. També es veritatque es una mica llarga per ser una reflexió. (el profe me ha hecho volverlo a escribir salu2)
Lian Nadal 2'A eso Col·legi Sant Gabriel de Sant Adria
ResponEliminaAquesta reflexió m'ha agradat perquè ens explica com d'amabla es la gent que viu al desert.
Guillem Lerida Funes 2nA ESO sant grabiel sant adria
ResponEliminaLa reflexio d'avui ''esta be'' ja que te tota la rao ja que s'adaculli a les persones igual co voldries tu que te acullesin .
Paula Nieto Zarza 2nA ESO, Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià de Besòs.
ResponEliminaAquest relat és molt bonic, ja que ens ensenya o ens mostra l'hospitalitat de la gent. Avui dia, per desgràcia no hi ha massa gent que és generosa i molt menys agraïda. La gent ha de canviar!
Blanca Camuñas Cimarra
ResponEliminaCol·legi Sant Gabriel Sant Adrià
2nA ESO
Ha estat molt bé perque mostra com ara la gent ya no es igual de hospitalaria que antigament i que hauriem de deixar de ser tan egoistas
Meritxell Polo Bastida Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià 2nA ESO
ResponEliminaM'ha semblat una història molt cautivadora, perquè ajudar és una acció molt bona
Noa Ferrús Sant gabriel sant adrià 2nA
ResponEliminaM'agradat perqué aquesta historia es molt bona :)
Martina Díez 2A, Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaAquesta reflexió m'ha semblat interessant perquè ens ensenya que també hi ha gent molt amable.
Mireia Albiol 2nA ESO Sant Adrià Sant Gabriel
ResponEliminaM'ha semblat una historia bonica perque si jo estigues aixi m'agradaria que m'ajudessin
Pere Lozano Sant Gabriel Sant Adria
ResponEliminaes bonic saber que hi han persones tan bones i intentar ser com aquell beduí
Dani Aldave 2n ESO A Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besós
ResponEliminaAquesta reflexió ens explica a que ens hem d'ajudar sempre entre tots i donar-nos les mans tal i com ho fa la gent amb nosaltres de vegades doncs nosaltres hem d'ajudar a qualsevol persona quan ho necessiti
Lucía Sarriá Saiz 2nA Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaM'ha costat entendre la reflexió però quan ja l'he entès a estat bé.
No hem d'esperar sempre una cosa a canvi.
Ana Padró 2n A Col·legi Sant Gabriel de Sant Adrià del Besòs
ResponEliminaM'agradat aquesta reflexió perquè ens explica que hem de donar coses o ajudar, sense voler rebre res a canvi
Alex Ortiz 2nA ESO Sant Adrià.
ResponEliminaM'ha agradat la història , la reflexió ha estat bé pero ha sigut massa llarga
Ivan Morales 2n d'ESO Sant Gabriel Sant Adria
ResponEliminaAquesta reflexio es com un reflexe del que deuria ser la hospitalitat a tot el mon
David Sánchez 2nA ESO Col·legi Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaAquesta reflexió m'agradat i espero que es repeteixi algune vegada més.
Daniela Colominas, 2nA ESO, Col·legi Sant Gabriel, Sant Adrià del Besòs
ResponEliminaAquest relat, m'ha semblat molt bonic i interessant, ja què ens diu que el fet d'acollir és només (per alguns) agraïr una mica a la vida tot el que ens ha donat.
Nil Luna 2nA ESO Sant Gabriel Sant Adrià del Besòs
ResponEliminaLa reflexió ha sigut "chula" (però segueixo adormit, gracies) :')
Tania Albiol, 2nA ESO, Col·legi Sant Gabriel, Sant Adria de Besos
ResponEliminaM'ha agradat perque et dones conta de la vida al desert i el que passa. La reflexio crec que es una mica llarga.
Alex Moreno 2n A col·legi Sant Gabriel Sant Adrià
ResponEliminaLa reflexió m'ha agradat molt i la història és molt interesant
Amandeep Singh 2n A E.S.O. Sant Adrià
ResponEliminaAquesta reflexió m'agrada perquè explica que tenim d'ajudar sense esperar res en canvi.
Joan Alcaraz 2n E.S.O. A
ResponEliminaCol·legi Sant Gabriel de Sant Adriá del Bessos
Em senbla una reflexió molt interesant i bona per començar el dia
Estic d'acord amb tot i amb que és més important qualitat que quantitat.
ResponEliminaÉs bastant bònic, perquè explica que els demés amb els favors no reben res a canvi, si no amb la felicitat de les persones que han ajudat.
ResponEliminaapuesta reflexió ens ensenya a ajudar a qui ho necessita sense res a cambi.
ResponEliminaAra en aquest temps tots ajudem amb la mentalitat de rebre alguna cosa
Els favors s'han de fer sense res a canvi
ResponEliminaYo creo que que es muy importante dar las gracias y la buena educación más que otras cosas.
ResponEliminaEstic d'acord amb la reflexió, ja que, hem de valorar les ajudes/consells que ens ofereixen i no donar-li importància a les coses materials.
ResponEliminaAquest text m'ha fet pensar en moltes coses, no sempre pots retornar un favor o un acte, però si que pots donar les gràcies o comportar-te bé amb ells, i la gent t'ho agrairà molt més.
ResponEliminaAquesta reflexió ens fa que pensar sobre el compartir, ja que moltes vegades compartim per intentar ntent alguna cosa a canvi i això no hauria de ser així, ja que, el compartir hauria de ser sincer, és es a dir, sense rebre res a canvi.
ResponEliminaAquesta reflexió ens diu o ens demostra que tots debem ser generosos amb els demés i que no hem d'esperar res a camvi, tracta als demés com voldries que et tractessin a tú.
ResponEliminaCrec que hi ha persones que fan les coses sense demanar res a canvi i en aquet cas com els estrangers estan acostumats a que per un servei o hostelatge hagin de pagar, quan es van, pensen que seria el mateix pero no sabian que al beduí no l'importaba la quantitatvo els diners si no la companya i la relació.
ResponEliminaM'agradat com el babui no vol res a canvi I aixo ens ensenya a ajudar als de mes sense rebre res a canvi
ResponEliminaAquesta historia ens recorda a que si donem alguna cosa no hem d'esperar a rebre res a canvi però la satisfacció d'ajudar a algú es impossible que a ningú li agradi.
ResponEliminaExplica una anécdota de unes persones que viuen en el desert, a partir d'aquesta fa una reflexio, no sempre que fas alguna cosa bona ni ha una cosa a canvi. Hará tením l'error de esperar alguna cosa a canvi quan fem alguna cosa bona.
ResponEliminaLa reflexió ha sigut interesant, perque el beduí es una persona agraida, molt acollidor, es una persona la qual dona favors sense la necessitat de que el tornis. Tambe es una reflexió interesant perque al dessert les coses no son iguals que a una ciutat.
ResponEliminaTal com fa el beduí, hem d'ajudar a les persones oferint del que disposem sense esperar res a canvi. La hospitalitat es un valor que hauríem de tenir en comú, però, tampoc em sembla malament el que fan els homes deixan't-li diners perquè es la seva manera de demostrar com d'agraïts estan.
ResponEliminaAquesta ensenya a que tenim que ajudar als demes sense importar si els coneixem o no i a ajudar-los sense importar rebre res a canvi.
ResponEliminaÉs una bona reflexió ja que fa pensar que el més petit gest per molt tonteria que et sembli té molt valor, i que amb tot el que ens dóna la vida hauríem d'aprendre a ser mes agraïts i menys egoistes.
ResponEliminapenso que és una història en la qual explica que els beduïns només reben als estrangers per la generositat del decierto amb ells
ResponEliminaM'agradaria que tothom sigui així i que la gent donés coses sense rebre res a canvi.
ResponEliminaNo sempre del que fas per altres persones, pots rebre alguna cosa a canvi però el més important i amb més valor de les persones que pots ajudar, són els sentiments que poden sortir d'aquesta.
ResponEliminaSóc Genís, 3A col·legi Sant Gabriel de BCN, És una reflexió molt curiosa, m'agrada l'actitud i la manera de pensar del beduí. Jo crec que les persones hem de ser una mica més agraïdes.
ResponEliminaAquesta història ens explica que encara que donem coses, no fa falta que rebem res a canvi. Ara la gent si dones alguna cosa espera rebre alguna cosa a canvi sense importar-li l'altre persona.
ResponEliminaYo opino que el baduí no es queixa per els diners si no per no despedir-se, es a dir que el baduí prefereix la relació amb les persones abans dels diners.
ResponElimina