Propòsits: Contra l'enveja

Mirar al voltant i comparar-se. Veure què tenen els altres. Aspirar-hi. [...] Hi ha qui parla d'enveja sana, potser per contraposar-la amb aquesta altra enveja més destructiva. Bo seria el reconeixement, humil, que t'agrada una cosa que no tens, que reconeixes, valores i aprecies en altres. Insana és l'enveja quan, en algun punt del camí, la pena per allò que no tens, o fins i tot l'aspiració legítima a aconseguir alguna cosa, es converteix en ràbia perquè altres ho tinguin. Aquest és el joc pervers de l'enveja. Una comparació on un surt malparat i l'altre es converteix, d'alguna manera, en rival.

Quin és el problema?

L'enveja et menja per dins. Et mossega. Et fa doblegar una mica sobre tu mateix. I alhora, posa una barrera entre tu i aquell o aquells a qui enveges. Es converteixen en rivals, enemics, en objecte del menyspreu o l'enuig. En realitat l'objecte envejat és el menys important. Pot ser la feina, la sort, un bé material, una relació personal… El que és terrible és com l'enveja mata la relació. [...]

Alternativa.

Davant l'enveja, els camins són indirectes. Potser el més necessari hauria de ser la gratitud, una mirada lúcida i conscient a la pròpia vida. Aprendre a valorar les moltes coses que un dóna per fet i que, tanmateix, són oportunitats que no tothom té. Aprendre a celebrar les festes pròpies, els dies bons –que segur que n'hi ha–, els noms de la teva vida. Un altre camí seria el reconeixement, el més reflexiu possible, de com totes les vides tenen llums i ombres, petiteses i grandeses. I un tercer camí seria l'alegria pel bé aliè, aprendre a somriure amb altres, per altres, sense convertir-se un mateix en referència de tot allò que aquests altres tenen, viuen o celebren.

extr. José María Rodríguez Olaizola, sj