Passa al contingut principal

RELATS: Cal anar més enllà



Cal anar més enllà
Durant tota la seva vida, la Carme havia pensat en si mateixa com una persona bona. De fet, coneixia poca gent tan bona com ella. Mai va trencar cap regla a l'escola. Mai va colpejar ni fer mal a ningú a l'escola, ni provocar xafarderies. Les seves qualificacions sempre eren acceptables i, en general, complia amb tots els seus deures. No es ficava amb la llei ni caminava per llocs insegurs. En poques paraules, era conscient del paper que li havia tocat jugar en el seu món i va ser bastant fidel a ell. Se li podria exigir més que això?
No obstant això, un dia va passar una cosa que no estava previst en el seu pla. Passejant pel parc de la ciutat, es va sentir impactada per l'enorme grandària del roure que hi havia al costat del llac. Es va quedar allà, admirant la seva bellesa, tot i tenir moltes coses a fer. Immediatament, li van venir ganes de ser com el roure: important, imponent, impressionant i el més gran de tots. Va pensar en com era ella de bona i va saber que anava per bon camí: destacaria entre totes les altres persones per la seva intel·ligència, per la seva rectitud, pel seu criteri, per la imatge de prestigi que ja s'estava formant al seu voltant. Seria com el gran roure i passaria a la història.
Però llavors li vaig preguntar a la jove: i, què és la grandesa?, què fa gran al gran roure? És la seva mida, la seva forma, el seu color, la seva força, la seva inamovibilitat? O és alguna cosa més? La vaig convidar a que ens acostéssim per estudiar-ho millor. A uns quants metres, la perspectiva era diferent: vam veure els seus fruits, que alimentaven a les aus; la seva ombra, que donava descans als vianants, que era llar per als nius, magatzem per als rosegadors i que donava estabilitat a terra on les seves arrels penetraven. Llavors, on radicava la grandesa del roure? En què es veia espectacular o en què la seva presència al parc beneficiava els que l'envoltaven?
Moltes vegades ens quedem amb la idea de grandesa d'aquesta jove: tenir èxit, ser carismàtic, ser admirat, tenir poder i manar. És el somni que ens hem construït en la ment, és la nostra idea d'una vida aconseguida, una vida feliç. No obstant això, el roure ens interpel·la perquè contradiu la idea acostumada del que hauria de ser un humà. El roure, per la seva banda, ens recorda que ningú es crea a si mateix i ningú es basta a si mateix, que necessitem relacionar-nos amb l'altre per créixer, que ens cal ajudar i ser ajudats per ser feliços.
El roure, sempre disposat a deixar que altres s'alimentin dels seus talents i capacitats, li va donar a entendre a la Carme que no n'hi ha prou en complir amb el deure de no causar problemes als altres. Que cal anar més enllà: cal servir.
D. Valera

Comentaris

  1. Neus (Sant Gabriel Ripollet 2nB)29 d’abril del 2019, a les 8:16

    Hem d'ajudar i ser ajudats per ser feliços.

    ResponElimina
  2. Víctor López 2 B Sant Grabiel Ripollet29 d’abril del 2019, a les 8:17

    crec que el roure tè raó. Per poder creixer, necessitem ser ajudats pels demès i nosaltres hem d'ajudar als demès.

    ResponElimina
  3. Que l'important no es lo que ets i tens fora sino el que es dins teu

    ResponElimina
  4. Iker Gomez Pellicer 2n ESOb29 d’abril del 2019, a les 8:18

    Doncs que la Carme era bona persona i no es portava malament mai

    ResponElimina
  5. Ainhoa Vallejo (Sant Gabriel Ripollet 2nB)29 d’abril del 2019, a les 8:18

    per set feliç necessitem l'ajuda dels altres

    ResponElimina
  6. Hem fe fer el que ens agradaria que ens fessin a nosaltres, en aquest cas ajudar

    ResponElimina
  7. Que l'importan no es l'exterior sino l'interior.

    ResponElimina
  8. Irene Ruiz (Sant Grabiel Ripollet2nB)29 d’abril del 2019, a les 8:20

    Per sentir-nos bé hem d'ajudar a tots

    ResponElimina
  9. Sara González Estalayo - Sant Gabriel Ripollet - 2n B -29 d’abril del 2019, a les 8:20

    Aquesta reflexió ens diu que necessitem relacionar-nos amb l'altre per créixer i no n'hi ha prou en complir el deure, cal servir.

    ResponElimina
  10. Diego Romero García (Sant Gabriel Ripollet 2n ESO)29 d’abril del 2019, a les 8:20

    Doncs que si vols ser bona persona no has de no molestar als altres si no que els has de ajudar

    ResponElimina
  11. Paula Rebullida Mateo 2B Col·legi Sant Gabriel Ripollet.
    El que ens explica aquesta reflexió, es que si volem ser feliços hem d'ajudar als altres, i rebre la amteixa ajuda.
    També, que lo important es lo de dintre, i no la imatge que donem epr fora.

    ResponElimina
  12. Esther Rodellar Bilbao 2B Religió Ripollet29 d’abril del 2019, a les 8:23

    Em sembla una reflexió molt real, perquè si la nostra inspiració és ser com un gran roure, ens hem de fixar en la veritat importància d'aquest. Més que res en el interior i no en l'exterior, en lo que ens transmet. Un roure serveix més que per ajudar a que el paissatge sigui atractiu. Serveixper les coses que són invisibles als nostres ulls. I és lo que hem d'aconseguir fer i ser nosaltres.

    ResponElimina
  13. no m'ha semblat interesant

    ResponElimina
  14. Martina Cambrón Estrella 2A29 d’abril del 2019, a les 10:43

    Hem d'ajudar i ser ajudats per ser feliços.

    ResponElimina
  15. aquesta reflexio em fa pensar en les persones que valoren més l'interior que no l'exterior

    ResponElimina
  16. Alex Brualla 2nA Ripollet29 d’abril del 2019, a les 10:45

    Hem d'ajudar als altres per a que ells en ajudin. Hem de cuidar als altres per a que ells ens cuidin. Hem de fer feliços als altres per aconseguir la felicitat

    ResponElimina
  17. Oriol Martínez Rivas 2B ESO Ripollet29 d’abril del 2019, a les 10:45

    La Carmen es una persona molt bona bona i sempre fa el bé, però ella no es feliç perque necessita altres persones per a conseguir la felicitat i ajudar-los, no sol fer el bé per tu.

    ResponElimina
  18. que hem de descobrirnos a nosaltres mateixos, y saver que volem en el nostre futur.

    ResponElimina
  19. eduard jurado morales 2A religio ripollet29 d’abril del 2019, a les 10:54

    jo crec que la reflexió es molt popsitiva i sobretot es un reflexio que ens ha de servir de font dínspiració per nosaltres perque actualment em redimit molt els nostres objectius i la nostra manera de ser i de mirar a les altres persones amb diferents prespectives i sobretot que em de prosperar com ha persones per fer d'aquest mon, un mon millor.
    i que nosaltres nomes actualment veiem les parts de una persona que no aprofundameent i amb els seus pensaments les seves ideologi9es les seves maneres de ser i de fer perque no olvidem que la nostra misio com a persones es profundament humaintaria, es a di humanistica, a cuidar de el altres repectar-los a tot@s i aixo es el que fa mes gran a una persona el que la fa creixer interiorment i per això jo crec que es el que hauriem de mirar interiorment i no tant exterior, be una mica de interior si que va be pero el que realment es important es el interior.
    actualment si que hi han mes persones que es fixen en el interior pero crec que encara no es correcta segons quines actituds

    ResponElimina
  20. Cristina Lin-Sanrt Gabriel Ripollet-2n A29 d’abril del 2019, a les 10:55

    Ajudem als altres perque siguin feliços, i que els altres en ajudin com els hem ajudat.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies