Un home d'avançada edat va trucar a la porta d'un monestir i encara que era analfabet i molt ignorant, vibrava en ell el desig de purificar-se i trobar la llibertat interior. Va sol·licitar humilment que l'acceptessin com a novici, però els monjos i l'abat del monestir es van adonar que era analfabet i de molt curt enteniment intel·lectual. El van considerar totalment incapacitat per llegir els sermons de Buda, recitar mantres o poder efectuar les cerimònies sagrades. Però contemplaven en l'ancià molta motivació espiritual i un ardent desig per perfeccionar-se.
Què podien fer? No podria dur a terme cap tipus d'estudis, no entendria l'essència dels mètodes meditacionals i ni tan sols comprendria el sentit dels rituals. L'abat i els monjos van parlar sobre el tema uns minuts i van decidir permetre a l'home que es quedés al monestir. Però, encara que fos perquè no se sentís humiliat, alguna ocupació calia assignar-li. Li van donar una escombra i li van dir que s'encarregaria de mantenir net el jardí del monestir.
Van passar els mesos i els anys. L'ancià s'aplicava amb minuciositat i cura en la seva senzilla tasca. A poc a poc els monjos van començar a percebre canvis en l'actitud de l'escombriaire. Se'l veia tan assossegat, content i equilibrat! De tot ell emanava una atmosfera de pau infinita i contagiosa. Els monjos van començar a adonar-se que l'ancià havia anat aconseguint un notable i evident avanç espiritual, un gran progrés anímic. Sempre era afectiu, mai s'immutava i era equànime en les paraules.
Els monjos, estranyats, van decidir preguntar a l'escombriaire quines pràctiques o mètodes especials havia desenvolupat per aconseguir un estat de ment tan lúcid, estable i equànime. L'ancià va dir:
- No, amics, no he fet res especial, podeu creure-ho. Diàriament, amb molta atenció, m'he dedicat a netejar el jardí. He posat, això sí, molta cura i amor cada vegada que escombrava les fulles, i cada vegada que escombrava la brutícia i netejava el jardí pensava que estava escombrant la brutícia del meu cor i netejant el meu esperit. La veritat és que així, dia a dia, m'he anat sentint més assossegat, content i lúcid.
Conte budista
No importa si no ets molt intel·ligent, el que realment importa és que allò que facis ho facis bé, amb amor i cura.
ResponEliminaNerea Domingo 4t ESO A Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaEl que ens vol dir aquesta reflexió es que podem fer el que vulguem en aquesta vida, pero, si ho fem, el que fem, ho tenim que fer be. Donar la millor versió de tu mateix i competir contra tu mateix, es una filosofia de vida. Hi ha que esforçar-se al màxim en el que fem si ho volem aconseguir, perquè a fi i a cab, aixi funciona la vida.
En aquesta reflexió es veu com el millor és que et centris en tu mateix i no en els altres per competir amb elles/ells.
ResponElimina4t Sant Gabriel
ResponEliminajo penso que es un bona reflexió de com sense ser molt intel·ligent inclús un analfabet si el que fas te impliques et pot agradar.
Crec que si fem les coses amb amor, estima i posar els colzes per poder fer alguna cosa bé. Sempre hem d'intentar donar el maxim en cada cosa que fem. No perque sigui una competició, si no per poder fer allò que estas fent bé.
ResponEliminaNo importa si ets analfabet o si no tens tants estudis com els demes. El que importa es el coratge i l'obstinació en el moment de fer una acció.
ResponEliminaSANT GABRIEL DE BCN
ResponEliminaPer mi la reflexió parla de que encara que siguis analfabet o no sàpigues fer moltes coses, si tu dones la millor versió de tu mateix en una tasca, encara que no la sàpigues fer molt bé, podràs fer-la bé i amb dedicació i amor.
Tot i que no ho facis tot perfecte, el que de veritat importa és que ho facis amb bona intenció.
ResponEliminaErik Salas Gil 4A ESO Col·legi Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaCrec que el misatge que ens vol donar aquesta reflexió és que no importa competir i que no importa ser el millor en una cosa sempre i quan aquella acció la fasis amb estima, d'una forma bona...
En altres paraules que el que facis ho facis ben fet.
Inés Gordillo 4A Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaL'important no és ser súper intel·lectual o ser molt intel·ligent. L'important és fer les coses bé, amb estima i amb cura. Per fer les coses bé només has de esforçar-te i fer-ho feliç, no has de fer-ho perfecte, sinó fer-ho com més bé et surti, donant lo mateix de tu mateix.
Marc Medina 3B Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaCrec que no importa el que fagis si ho fas amb bona intenció.
Adrià Soriano Alcázar 3rB Colegi Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaAquest conte ha estat molt entretingut, que hem de posar tota la nostra atenció i esperit en el que estem fent sigui el que sigui.
Oriol Munatané 3ºB
ResponEliminaHi ha que disfruta tot el que fem, i dona igal el que sestigi fent el que importa es com es fa.
Jo crec que la imatge transmet tranquilitat i pau
ResponEliminaVíctor Lusilla 1 B ESO
Laura Moreno 2n A de la ESO Sant Adrià de Besós
ResponEliminaDe vegades tan sols has de posar-li ganes a les coses i així tot surt millor
Christian Roldán 1rB ESO
ResponEliminaM'ha agradat molt l'història
Luck Martínez Sant Gabriel Barcelona 3rESO A
ResponEliminaEl que jo crec que ens vol dir és que si posem ganes en tot podem aconseguir el que vulguem. Ens hem d'esforçar en tot per donar la millor versió de nosaltres i hem de posar ganes en fer les cosses amb cura per aconseguir el millor resultat que puguem.
Samuel Calderón Sant Gabriel Barcelona 3rA ESO
ResponEliminaPenso que de vegades, si posen ganes i ens esforçem per aconseguir o fer alguna cosa, podrem aconseguir el que volem d'una forma més facil o sencilla, i intentar disfrutar del que fem sempre.
Íker Parra 3A ESO SG Barcelona
ResponEliminaJo penso que si li fiqués ganes i esforç pots fer coses extraordinàries i aconseguir el teu objectiu en la teva vida.
Izan Urdampilleta 3 ESO Sant Gabriel de Barcelona
ResponEliminaLa reflexió parla que encara que siguis analfabet, si tu dónes el millor de tu pots fer-ne el que et proposis.
Santiago muniz sant gabriel barcelona 3 ESO A
ResponEliminaTot surt mijor si le pusem ganes a les coses
Crec que aquesta reflexió, vol transmetre que ancara que no tinguis estudis o no puguis fer algunas activitats per qualsevol motiu, sempre tindras una altre porta oberta per poder avançar, per poder continuar el teu cami i estar bé amb tu mateix.
ResponEliminaGabriel Navea 3rA ESO
Colegi Sant Gabriel De Barcelona
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLucas Helbingens 3A Sg Barcelona
ResponEliminaEncara que els monjos no van voler a l'home i el van posar en un càrrec baix, l'ancià no es va enfadar, al contrari, va veure el treball des d'altre punt de vista i va treballar bé i va millorar com persona.
Aina Serrano 3A ESO Sant Gabriel Barcelona
ResponEliminaAquest món no està fet per competir els uns amb els altres. Cadascú ha de fer fins on arribin les seves capacitats. No has de ser millor que ningú, has de ser millor que tu mateix. Ser la millor versió de tu mateix és molt important, i és el que ens empeny per arribar a l'èxit. Per què t'hauries de centrar en el que fan els altres?? Si t'esforces i ho aconsegueixes això és un mèrit. Si una altra persona s'esforça i arriba una mica més a dalt... Que més dona? Tu t'has esforçat oi?
Marta Gonzales 3B Sant Gabriel
ResponEliminaCrec que l'important no és ser el més intel·ligent si no fas les coses amb atenció cura i amor i només enfocanrse en tu mateix amb esforz.
Biel Rodríguez
ResponEliminaSant Gabriel Barcelona 3r ESO A
No cal tenir un gran propòsit o objectiu, amb qualsevol petit treball es pot arribar a ser feliç, perquè encara que sigui poc important, estàs col·laborant a aconseguir un objectiu comú. Cadascú aporta el seu granet de sorra.
Lucia Alvira 3eso A BCN
ResponEliminaPenso que si fas las cosas amb la millor version de tu estaras satisfet.
Luis Rodríguez Galea, Sant Gabriel de Barcelona (3r ESO A)
ResponEliminaÉs increïble, és increïble que hi hagi coses en aquest món que donin tant igual per fer unes altres. Dona exactament igual ser analfabet o no tenir molts coneixements, que si vols fer una cosa bé la faràs. Aquesta força de voluntat i aquest carisma que té l'home que vol entrar al monestir és l'únic que li fa falta per ser feliç i estar en pau amb si mateix. No li cal saber-se o entendre totes les pregaries a Buda, no li cal entendre l'essència dels mètodes meditacionals i ni tan sols comprendre el sentit dels rituals en si mateixos per ser feliç i fer el que intentes els monjos, trobar la calma. M'ha semblat una bona reflexió.
Aquesta reflexió m'ha semblat molt bona perquè ens ensenya que no hem de competir per tenir la millor feina ni per ser els millors, sinó que hem de competir amb nosaltres mateixos per ser la millor versió de nosaltres mateixos.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo crec que vol dir que si ens esforcem i posem ganes en el que fem podem aconseguir tot
ResponEliminaClaudia Molina 3 ESO A Sg Barcelona
ResponEliminaNo importa si no ets igual que els demes el que importa es que tot el que tu fas ho facis tot el que puguis amb molta cura i amor cada vegada millorant mes i no fer les coses a ultima hora perque aixi no s'aprèn