És tan senzill com treure el mòbil de la butxaca i buscar la icona de la càmera. Quinze segons per poder enviar l'última llista de notes als teus companys, per ensenyar això que has de comprar a la ferreteria i no saps com es diu, o per dir-li a l'amic que falta que el trobeu a faltar. La fotografia ja va més enllà de poder immortalitzar moments importants de la nostra vida. És una cosa quotidiana, que fem sense pensar gaire.
Quan fem una foto volem veure-la immediatament, per veure si sortim bé i corregir allò que no ens agrada. Però en aquest procés ens oblidem que no només retoquem una imatge, estem intentant retocar la realitat, aquesta part que no encaixa amb nosaltres, que necessitem filtrar. Abans els retocs tenien lloc a un laboratori, setmanes o mesos després de la foto. Hi havia temps per reposar-la i pensar en allò que es volia transmetre. Potser hem de tornar a aquesta part reflexiva de la fotografia. Pensar un segon abans de treure el mòbil, abans d'aplicar aquest filtre o l'altre, abans de compartir-lo. Pensar en quina realitat volem transmetre, i quina transmetem.
Quina realitat vull filtrar? Per quines fotos vull que em recordin?
@pastoralsj
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies