PREGArock: Acróstico

Bon dia!

Avui comencem amb aquesta cançó de Shakira aparentment dirigida als seus fills. Una cançó que mostra els sentiments d'aquesta cantant respecte als seus fills i als seus problemes a la vida. Una cançó que també mostra el camí que vol per als seus fills i com haurien de comportar-se i afrontar la vida.

Tanmateix, no deixa de ser una cançó que segurament també podríem criticar amb facilitat dient que hi ha frases que no corresponen a la manera com ha actuat la cantant, així que fàcilment podríem entrar en un bucle sobre si hi ha falsedat en el missatge o no, però nois i noies, a cas no som humans? A cas no ens equivoquem tots? Ho llenço com a reflexió personal per a cadascun dels que som avui aquí.

D'altra banda, desitjo obrir-vos el meu cor i compartir amb vosaltres el que he sentit amb aquesta cançó. A vegades em passa que sento que Déu em parla a través de la música, tranquils, que no m'he fumat res (de fet mai he fumat). Mireu, és molt més senzill que tot això. Escoltant la cançó, hi ha un moment que diu: "L'únic que vull és la teva felicitat i estar amb tu. Un somriure teu és la meva debilitat." Quan Shakira canta aquestes frases sento que és Ell qui m'està cantant. Comparteixo això amb tu perquè, qui sap, potser un dia et passa això o alguna cosa similar i, si això passa, m'agradaria que no t'espantessis i simplement acollissis aquest regal.

Desitjo que estiguis sempre alerta dels petits regals que la vida t'ofereix cada dia.

Us desitjo a tots i totes un bon dimarts.