ESPECIAL QUARESMA: Lluc 15, 1-3. 11-32

Foto de Wendy van Zyl (Pexels)

Bon dia!

Acabem la setmana amb una altra lectura de l'apòstol Lluc. La que, aquest diumenge 30, es llegirà a totes les esglésies Catòliques del món:

Els publicans i els altres pecadors s'acostaven tots a Jesús per escoltar-lo. Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien:

—Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Jesús els va proposar aquesta paràbola:

Un home tenia dos fills. Un dia, el més jove digué al pare: “Pare, dona'm la part de l'herència que em toca.

Ell els va repartir els béns. Al cap d'uns quants dies, el més jove va vendre's tot el que tenia i se'n va anar amb els diners en un país llunyà. Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta. Quan s'ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat. Llavors es va llogar a un propietari d'aquell país, que l'envià als seus camps a pasturar porcs. Tenia ganes d'atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li'n donava. Llavors reflexionà i es digué: "Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo aquí m'estic morint de fam! Aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta'm com un dels teus jornalers." I se n'anà a trobar el seu pare. Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà. El fill li digué:

Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

Però el pare digué als seus criats:

De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l'hi, poseu-li també l'anell i les sandàlies, porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho, perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat. I es posaren a celebrar-ho. Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s'acostava a la casa, va sentir músiques i balls i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò. Ell li digué:

El teu germà ha tornat. El teu pare l'ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

El germà gran s'indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava. Però ell li respongué:

Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m'has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics. En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

El pare li contestà:

Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l'hem retrobat.

Aquesta història, mundialment coneguda com la paràbola del fill pròdig, pretén —entre moltes altres coses— donar a conèixer com és Déu a través de la figura del pare d'aquest relat. No entraré a analitzar tot el text, ja que estaríem aquí tot el matí 😅, simplement us convido a reflexionar sobre algunes de les característiques d'aquest Déu pare:

• Dona llibertat: Ja que reparteix als fills el que els toca (herència) perquè facin el que vulguin amb ella.
• Espera activament, perquè va veure el fill quan encara era lluny.
• L'estima malgrat el que ha fet: diu el text que se li tira al coll i el besa.
• No jutja, perquè no li demana comptes, ni el renya.
• Perdona, perquè li restitueix el títol de fill que se suposava havia perdut en marxar (el vesteix i li posa l'anell).
• S'alegra del seu retorn: fa una festa amb tot de luxes (mata el vedell gras, el millor).

Ara sigues sincer/a:

• És aquesta la imatge de Déu que et ve al cap quan parlem d'Ell?

Aquesta setmana hem parlat de l'entrega i de donar-se als altres, així que m'agradaria saber la teva opinió: quin dels dos fills creus que s'ha entregat més al seu pare?, quin dels dos fills creus que t'identifica més? Aquest temps de Quaresma també va sobre revisar la teva entrega cap a aquest Pare. El que decideixis després ja depèn de tu.

Que tinguis un bon dia.