Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Avui us presento l'Edith Stein, una filòsofa d'origen jueu, una dona intel·lectual que va buscar la veritat durant tota la vida. Va viure de ple la I Guerra Mundial, una de les èpoques més fosques i convulses d'Europa, plena de conflictes i de soroll, on era molt difícil mantenir la calma i la claredat. Va ser capturada i portada al camp de concentració d'Auschwitz, on finalment va morir. Enmig de tota aquella realitat, va ser capaç de trobar una fórmula per no perdre l'esperança ni el nord en les seves relacions amb els altres. Mireu quina frase ens va deixar per poder "filtrar" tot el que surt de la nostra boca o dels nostres dits a les xarxes: "No accepteu res com a veritat si li falta amor. I no accepteu res com a amor si li falta veritat". Penseu-hi un moment. De vegades fem servir la "veritat" com a excusa per atacar. Deixem anar un "És que és veritat, et queda malament" o "És que és veritat, no en tens ni ...

Bon dia! Quins sentiments o emocions se us han remogut en veure aquest vídeo? Podeu veure algun signe d’esperança? Em sembla que darrere de la duresa d'aquest vídeo s'entreveuen dos llums. La primera és al final, en la dona adulta, la seva presència ens diu que aquest mal moment no dura per sempre, que hi ha un futur en què es pot caminar tranquil·la i amb el cap alt. Un futur en què aquesta nena no es queda sola per sempre; aconsegueix tirar endavant. L'altra llum, la trobem en aquesta frase: “El bullying es nodreix del silenci”. L'esperança avui per a nosaltres és que no cal esperar ser adults per arreglar això. Perquè sabem que els actes d’assetjament estan malament, sabem que fan mal, sabem que no poden continuar així. I això et pot convertir ara en aquesta esperança. Si trenques el silenci avui, si dones suport al company avui, estàs avançant aquest final feliç. No deixis que ningú hagi d’esperar anys per sentir-se segur. Sigues tu, aquí i ara, aquesta veu amiga qu...

  Bon dia! Comencem una setmana forta, marcada pel Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Avui arrenquem el dia escoltant una veu que, per desgràcia, pot estar parlant ara mateix als nostres passadissos. Una veu que diu: "No sé què he fet perquè em facin sentir així". Sovint relacionem la paraula violència amb pegar. Però en Nicolás no parla de cops; parla de sentir-se sol, de fer nosa, que li facin la vida impossible per "diversió". Davant d'aquestes situacions, podem trobar dos tipus de persones: Els que decideixen ser un mur de formigó contra el qual ell xoca cada dia. O els que creen ponts, donen la mà, o són capaços de dir-li: "Ei, tu vals, vine amb mi". Avui et convido a mirar la gent que t'envolta. Intenta reconèixer on és aquest "Nicolás" i fes alguna cosa per aquesta persona. I no, no cal que siguis el seu millor amic, només cal que no siguis un altre maó al mur que l'aïlla. Amb un "hola", un somriure o un...

Bon dia! Avui començarem amb un experiment social en directe. Sí, sí, amb tots vosaltres. Per això necessito que us poseu en situació: Ets a casa, t'asseus al sofà, a la cadira de l'ordinador o t'estires al llit disposat a veure una sèrie o una pel·lícula a la teva plataforma preferida. Ho connectes tot i comences a mirar-la. Ho esteu visualitzant? Doncs aquí va la pregunta: On és el teu mòbil? Opció A: L’he deixat tirat perquè ara mateix no el necessito. Opció B: A prop meu, a la butxaca o al costat, per si m'escriuen o qualsevol cosa (mai se sap!). Opció C: A la meva mà o a sobre meu perquè en un moment o altre l'utilitzaré. Ja saps, he de respondre als meus fans, donar-li like a aquesta foto, consultar una notícia que he vist, veure aquesta notificació que m'apareix; mira!, un nou repte a Tiktok!; Ibai està en directe?; en fi, què fa el protagonista de la pel·li tan abrigat si fa res era a la platja? I a què ve tot això? Sembla que Netflix se n'ha adon...

Bon dia! Avui parlarem de la paraula contemplació. I és que encara que soni una mica a convents i espiritualitat, la veritat és que segurament moltes vegades contemples sense adonar-te'n. Perquè contemplar és aturar-se per mirar o escoltar alguna cosa amb atenció, fixar-se en els detalls, allò que passa al nostre voltant i també dins nostre. És parar atenció de debò, no només de manera superficial. I en aquesta línia, també va la contemplació en la vida espiritual, ja que contemplar significa obrir els ulls i el cor per descobrir que aquesta realitat que mirem ens pot parlar, que en allò ordinari podem trobar alguna cosa extraordinària. Pot ser un paisatge, els estels, un animal, un gest d'algú, un text o un moment silenciós. Quan t'atures a contemplar, descobreixes que tot et pot comunicar alguna cosa, que hi ha vida, sentit i bellesa. I en aquesta atenció profunda, en aquest silenci que ens permet ser-hi presents, un pot començar a percebre un reflex d'aquest Creador ...

Bon dia! Comencem el dia escoltant una cosa molt especial: el so del camp magnètic de la Terra. No es veu, no es toca, no fa soroll com una tempesta o el mar, però gràcies a ell la vida és possible. Ens protegeix, ens cuida en silenci i tot això, sense que ens n'adonem. És curiós descobrir com una cosa tan essencial passa desapercebuda la major part del temps, no creus? Potser això mateix pot passar amb el planeta que habitem. Així que, després d'escoltar aquest so, val la pena preguntar-nos: Quins senyals ens està donant avui la Terra i no sabem escoltar? Cuidem el planeta només quan el problema és visible o també quan el mal és silenciós, lent, gairebé invisible? Quins petits gestos diaris —com consumim, com reciclem, com respectem els espais comuns— parlen de si realment escoltem allò que la Terra necessita? Escoltar amb el cor no és només una actitud envers les persones, també envers el món que ens envolta. En la mirada cristiana, la creació no és un objecte que es fa servi...