Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Alguna vegada has sentit que algú t'escolta, però en realitat no t'està parant atenció? Potser et mira mentre parles, però està pensant en una altra cosa, mirant el mòbil o esperant el seu torn per respondre. Escoltar sembla senzill, però escoltar de veritat demana temps, atenció i, sobretot, interès per allò que l'altra persona vol compartir. De vegades estem tan centrats en les nostres preocupacions, les nostres opinions o les nostres presses que ens costa fer lloc als altres. A la Bíblia hi trobem una història que ens convida a reflexionar sobre això. Es tracta d'en Samuel, un nen que vivia i ajudava el sacerdot Elí al temple. Una nit, mentre dormia, va sentir una veu que el cridava: «Samuel!». Es va llevar, va anar on era l'Elí i li va dir: «Soc aquí, perquè m'has cridat». Però l'Elí li va respondre que no l'havia cridat i el va fer tornar a dormir. Això va passar tres vegades, fins que l'Elí va comprendre que podia ser Déu qui cridava e...

Bon dia! De vegades pensem que resar és aprendre's i repetir unes paraules de memòria, tancar els ulls o demanar coses. Però potser ho podem entendre d'una altra manera: resar és parlar amb algú que t'estima. Sí, parlar, com quan dialogues amb una persona en la qual confies. Amb qui no necessites preparar un discurs, a qui pots explicar el que et passa, el que et preocupa, el que et fa feliç, allò que no entens… Fins i tot pots estar una estona en silenci. Saps de què parlo, oi? Doncs resar és una cosa semblant, però amb Déu, Jesús, la Mare de Déu o fins i tot amb les persones que ja no són entre nosaltres. Això no és res de nou, no m'ho estic inventant pas jo, eh? La Bíblia, que té uns 3.000 anys més que jo, està plena d'oracions; de fet, hi trobem un llibre sencer ple d'oracions: els Salms. Un llibre ple de poemes i cançons que les persones resaven i cantaven per expressar allò que estaven vivint. I el més curiós és que hi apareix de tot. Hi ha salms d'ale...

Foto de Lukas Blazek Bon dia! Avui continuem amb el nostre espai de «Paraules Sagrades», en què anirem descobrint el significat d'algunes paraules que utilitzem per parlar d'espiritualitat, fe i cristianisme. Avui parlarem d'una paraula que tots coneixem bé: la llum. I és que la llum ens permet veure-hi. Quan hi ha llum, podem orientar-nos, reconèixer el que tenim al davant i descobrir coses que, en la foscor, queden amagades. Però també utilitzem aquesta paraula de moltes altres maneres: diem que una persona «aporta llum» quan ens ajuda a veure les coses d'una altra manera; que algú «és llum» quan ens transmet pau, alegria o esperança; o que hem tingut «un moment de llum» quan de sobte entenem alguna cosa que abans no vèiem clara. Usem l'expressió «tenir llum pròpia» quan ens referim a allò que ens fa ser qui som: una capacitat, una manera de mirar, una sensibilitat especial, una manera de cuidar els altres, alguna cosa que ens surt bé, una passió, una inquietud......

Bon dia! De vegades utilitzem la paraula "benedicció" de manera automàtica i gairebé sense pensar. Diem coses com "Aquest aire condicionat és una benedicció" quan fa una calor insuportable, o "Que aprovi aquest examen seria una benedicció". En el nostre dia a dia, sol sonar a cop de sort, a un alleujament inesperat, a una cosa bona que ens cau del cel i ens treu del pas. Però en el llenguatge cristià, aquesta paraula té un sentit molt més profund. "Beneir" ve del llatí bene dicere, que significa literalment "dir bé". Beneir algú és desitjar-li profundament el millor, és mirar-lo amb afecte i reconèixer el seu valor. Quan Déu beneeix, no està fent un truc de màgia per arreglar-te la vida; el que fa és "dir bé" de tu, assegurar-te que està al teu costat, acompanyant-te i donant-te força perquè tu mateix siguis capaç d'avançar. Digues-me: Alguna vegada t'has sentit una "benedicció" per a algú? I algú ho ha estat...

Bon dia! Comencem el compte enrere per a la visita del papa Lleó XIV a la nostra península. Una visita molt desitjada per molts que anhelen amb tot el seu cor poder viure el que acabeu de veure: una transformació. Serà el papa Lleó qui ho aconsegueixi? Segurament no, però el que sí que pot fer és convidar-nos a la reflexió personal, sí, aquella que et convida a alçar la mirada de tot allò que et distreu per passar del Jo al Tu. Aquest tu que reconeix l'altra persona, que passa per alt les seves ofenses o les seves males cares per mostrar-li el seu amor. Aquest tu que decideix veure que darrere de cada mirada hi ha una persona, una persona com tu i com jo, que desitja estimar i ser estimada. El Papa, l'Església, sant Lluís Maria, la gent que t'estima, els teus professors i jo mateix t'ho demanem: aprofita aquest temps per alçar la mirada i escoltar aquesta veu de l'Esperit que et convida a estimar per damunt de tot. T'hi atreveixes? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! En aquesta Setmana Laudato si', us proposo una paraula que és fonamental per entendre per què els cristians parlem tant de cuidar el planeta. Aquesta paraula és «encarnació». Encarnar-se significa fer-se carn, fer-se matèria. I què hi té a veure això amb cuidar el planeta o amb la Setmana Laudato si'? Et convido a estar atent i a veure què passa quan ajuntem l'encarnació de Jesús amb la Creació. Imagina't per un moment que Déu no existís. Fins i tot en aquest cas, cuidar la Terra ja seria la tasca més important de les nostres vides, simplement perquè és allò que ens dona oxigen, ens alimenta i ens sosté. És una qüestió de supervivència. Ara bé, posem per cas que Déu existeix i que ha creat tot això. La perspectiva canvia: cuidar la Terra es converteix en un acte d'agraïment. És com quan algú a qui aprecies molt et fa un regal valuós; no el maltractes, el cuides per donar-li les gràcies. Finalment, imagina't que aquest Déu no només crea la Terra, sinó qu...

Bon dia! Avui parlarem d'una paraula que fa referència a la Verge Maria: aquesta paraula és advocació. Ve del llatí advocare i significa cridar o invocar. És com si fos un «títol» o una manera diferent d'anomenar la mateixa persona, en aquest cas, Maria. Per això hi ha tants noms de marededeus, encara que en realitat fan referència sempre a l'única Maria: la mare de Jesús. I per què necessitem tantes marededeus si és la mateixa? Doncs molt fàcil: encara que Maria és una sola persona, s'ha fet present en moments i llocs molt diferents de la història. Cada «nom» (la Mare de Déu de les Vinyes, l'Almudena, de Guadalupe, de Fàtima, la Moreneta...) és com un rostre diferent que ella es posa per parlar l'idioma de la gent d'aquell lloc, per entendre els seus problemes i per ser més a prop. Per concretar això una mica, us plantejo aquestes preguntes: Quantes advocacions o «noms» de la Verge Maria coneixeu i d'on són? Qui és Maria per a tu o quin lloc ocupa en la...

Bon dia! Avui, 23 d'abril, celebrem Sant Jordi amb el Dia Internacional del Llibre. Avui celebrem que "les paraules amaguen històries que ens emocionen i ens fan somiar". Llegir és viatjar, és dubtar, és sentir que el cor et pot bategar més fort pel destí d'algú que ni tan sols coneixes. De fet, hi ha llibres que canvien la història, i de vegades, aquestes històries superen la ficció. Fixeu-vos en sant Lluís Maria de Montfort. Va escriure un llibre tan revolucionari per a la seva època que ell mateix va deixar escrit un avís a les seves pàgines: va profetitzar que els seus enemics amagarien el seu manuscrit en la foscor d'un cofre perquè ningú no el llegís mai. Semblava una bogeria, però la va encertar de ple. El seu text va ser oblidat en un bagul i va trigar 130 anys a ser descobert! I quan per fi va sortir a la llum, les seves paraules van inspirar milions de persones, i ho continuen fent! Ell sabia que les paraules escrites tenen poder, que són capaces de sobr...

Foto de Susanna Marsiglia Bon dia! Comencem la jornada amb una pregunta: Quin és el recorregut més llarg que has fet mai a peu? Avui parlarem d'una paraula que fem servir força i que té molt a veure amb això de caminar i avançar: Pasqua. Segur que heu sentit algú dir «Estic més content que unes pasqües» o «Ho deixem així i santes pasqües». Associem aquesta paraula a estar de bon rotllo, a treure ferro a un problema o a girar full. I té tot el sentit, perquè literalment, la paraula «Pasqua» significa «pas», passar d'un punt a un altre o d'una situació pitjor a una de millor. Per al poble jueu, la Pasqua és el moment en què recorden el seu pas de l'esclavitud a Egipte a la llibertat, el moment d'escapar de l'opressió del faraó i travessar cap a una vida nova. Dit això, digues-me: Recordes haver viscut algun «pas» similar a la teva pròpia vida? Aquell moment en què vas deixar enrere una etapa, una por o una mala ratxa que et tenia totalment bloquejat i vas començar...

Bon dia! Avui parlarem de la paraula «purificar». Potser us venen al cap mascaretes facials per treure impureses de la pell, un filtre per a l'aigua o la «purga» de seguidors que de vegades fem a les nostres xarxes socials. En el dia a dia, podríem dir que purificar és treure allò «tòxic», eliminar el que molesta, el que fa soroll o el que sobra, perquè alguna cosa torni al seu estat original, neta i sana. En la tradició cristiana, és una d'aquelles paraules que no sempre s'han entès bé, ja que sovint s'ha fet servir per fer referència a les persones com si fossin coses brutes que cal netejar a còpia de culpa. Res a veure. Per a la fe, purificar el cor és simplement treure-li capes de pols. És apartar les ratllades, la necessitat obsessiva d'encaixar, la dependència dels likes o aquest estrès continu que no ens deixa respirar. Sant Lluís Maria de Montfort deia que, perquè una cosa nova, gran i plena de llum pugui entrar a la teva vida, primer hi has de fer espai, ha...

Bon dia! Avui farem una volta a una paraula que pot tenir una mica de mala fama: ABANDONAR. Si et dic "abandonar", possiblement et vingui al cap alguna cosa trista: un gos a la carretera a l'estiu, un edifici en ruïnes o algú que llança la tovallola perquè no pot més. Avui dia, és fàcil que la nostra societat relacioni "abandonar" amb fracàs. Estem bombardejats per mil llocs amb un propòsit: ser els "CEO" de la nostra pròpia vida; controla-ho tot, tingues un pla B, assegura el teu futur, no depenguis de ningú. I és clar, quan alguna cosa se'ns escapa de les mans (un suspens, una ruptura, una malaltia), ens agafa el pànic perquè sentim que el món s'ensorra. En el llenguatge espiritual, la paraula "abandonar" també s'associa amb "deixar, deixar anar", però des d'una altra perspectiva: confiar. De fet, el nostre pare de Montfort estava enamorat d'aquesta paraula, tot i que ell en feia servir una altra: "providè...

Bon dia! Avui, a "Paraules Sagrades", ens aturem en un terme que segurament heu sentit moltes vegades: EUCARISTIA. Siguent realistes, a una part de la societat actual, aquesta paraula els sona a ritu antic, a església, a "anar a missa" o a una obligació de diumenge que sembla no tenir res a veure amb la vida real. No obstant això, l'origen de la paraula és molt més profund. Ve del grec i significa "Acció de Gràcies". Però, agrair el què? Què és el que celebren realment els cristians aquí? Doncs mira, en una eucaristia, el que es recorda és l'últim sopar, la creu (amb la seva mort) i, sobretot, la resurrecció, que és el motiu de celebració. Mireu, Jesús va fer el gest d'amor més radical possible: lliurar la seva vida voluntàriament. Per a un cristià, la "salvació" no és un acte màgic, sinó la convicció que aquest amor lliurat fins al final és capaç de trencar les cadenes de l'odi i de l'egoisme. Així que en cada Eucaristia el q...

Bon dia! Avui parlarem de la paraula contemplació. I és que encara que soni una mica a convents i espiritualitat, la veritat és que segurament moltes vegades contemples sense adonar-te'n. Perquè contemplar és aturar-se per mirar o escoltar alguna cosa amb atenció, fixar-se en els detalls, allò que passa al nostre voltant i també dins nostre. És parar atenció de debò, no només de manera superficial. I en aquesta línia, també va la contemplació en la vida espiritual, ja que contemplar significa obrir els ulls i el cor per descobrir que aquesta realitat que mirem ens pot parlar, que en allò ordinari podem trobar alguna cosa extraordinària. Pot ser un paisatge, els estels, un animal, un gest d'algú, un text o un moment silenciós. Quan t'atures a contemplar, descobreixes que tot et pot comunicar alguna cosa, que hi ha vida, sentit i bellesa. I en aquesta atenció profunda, en aquest silenci que ens permet ser-hi presents, un pot començar a percebre un reflex d'aquest Creador ...

Foto de Hassan Bon dia! Avui comentarem la paraula foscor. Una paraula que d'entrada pot generar una certa inquietud, i és que sovint s'ha relacionat la foscor amb el que és negatiu, desconegut, dolent… I això pot espantar. És una paraula que es fa present en moments com quan no tens ganes de parlar, quan alguna cosa et pesa per dins, però no saps ben bé com explicar-ho. “Foscor” també és sinònim de sentir-te perdut a pesar de tenir-ho “tot bé”. És quan alguna cosa et fa mal i prefereixes guardar-la. És la por de no ser suficient, el dubte constant, el sentiment de soledat encara que estiguis envoltat de gent. Segurament tots, d’una manera o altra, hem experimentat alguna de les dimensions de la foscor. I és que aquesta foscor de la qual parlem no és només absència de llum. És absència de sentit, de direcció, d’esperança. És no veure clar cap on vas o qui ets. I el més fort és que moltes vegades no ve de fora, sinó de dins. Les nostres inseguretats, les nostres ferides, els nos...

Foto de Lynnelle Richardson Bon dia! Comencem el dia amb la paraula esperança, una d’aquelles paraules que utilitzem sovint: “tinc esperança”, “no perdis l’esperança”, o les seves variants com: "tu espera que ja veuràs com tot canvia", "tingues paciència, que tot s'arreglarà". Podríem dir que l’esperança és aquest desig de mirar cap al futur i imaginar que pot ser millor. Tant la paraula esperança com esperar venen de la paraula llatina sperare , que significa “confiar”. I no és d'estranyar que totes dues paraules provinguin de la mateixa paraula perquè estan íntimament interrelacionades: qui té esperança sap que el que desitja encara no ha arribat, i per això cal travessar estones d’espera, de vegades molt llargues. I aquí hi ha un gran repte: mantenir aquesta esperança durant el pas del temps i dels contratemps que puguin venir. Com afrontes les esperes del teu dia a dia? Quines persones són per a tu un exemple d’esperança que no es rendeix? Has sentit alg...

Bon dia! Avui anem a buscar la paraula lloança. Potser et sona a alguna cosa antiga, religiosa o poc connectada amb el teu dia a dia, però veuràs que la lloança està molt més present a la nostra vida del que imaginem. Lloar és reconèixer el que és bo, celebrar-ho i dir-ho en veu alta. Ho fem quan aplaudim després d'un concert, quan felicitem algú per un èxit, quan diem “que bé ho has fet”, o quan admirem una cosa que ens toca per dins: una cançó, un gest bonic, un amic que ens cuida. Lloar és agrair, és reconèixer bellesa, és deixar que alguna cosa o algú ens desperti admiració. Demà se celebra Santa Cecília, patrona de la música, un dels llenguatges més universals de la lloança perquè ens connecta, ens eleva i ens permet expressar el que les paraules soles no arriben. Què penses quan sents la paraula lloar o lloança? A qui o què lloem en el nostre dia a dia? Alguna vegada has sentit que una cançó connecta amb tu? Com ​​si aquestes paraules calessin en el més profund de tu? Ara far...

Bon dia! Avui comencem amb la paraula compassió, que ve del llatí compassio, que significa “patir amb”. I compte, que no es tracta només de sentir pena per algú, sinó d'atrevir-se a posar-se al seu lloc, mirar amb els ulls de l'altre i deixar que allò que viu ens toqui per dins. En un món on moltes vegades passem de pressa per tot —també pel dolor dels altres—, la compassió sembla una cosa rara, gairebé revolucionària. Tot i això, quan algú actua amb compassió, alguna cosa canvia: es crea un pont, una connexió que trenca la indiferència. En paraules de l'escriptor Fredrick Buechner: "La compassió és la capacitat de sentir el que és viure dins de la pell d'una altra persona. És saber que mai no podrà haver-hi realment pau i alegria per a mi fins que finalment hi hagi pau i alegria per a tu també". Fins a quin punt ens atrevim a mirar el patiment dels altres sense apartar la mirada? Som capaços d'escoltar, de debò, allò que l'altre sent, sense jutjar-ho ...

Bon dia! Segons ens explica en Farid, el perdó és un regal incondicional, cosa que no depèn de si l'altre se'n penedeix o no, sinó que neix d'una decisió interior: la d'alliberar i deixar anar. Perdonar sense condicions no vol dir oblidar ni justificar el que va passar, sinó deixar d'estar encadenat a aquell dolor. Què en penses d'aquesta idea del perdó com un regal incondicional? Creus que és possible perdonar així? Penses que el fet de perdonar pot realment curar una ferida? Per què? Jesús, parlant del perdó, va dir als seus deixebles que havien de perdonar fins a setanta vegades set, és a dir, sempre. I en el moment més difícil de la seva vida, mentre era a la creu mirant els qui l'havien clavat allà, va dir: “Pare, perdona'ls, perquè no saben què fan.” Aquest és el perdó que descriu en Farid: un perdó que no posa condicions, que no espera un “ho sento”, que no segueix la lògica humana ni la justícia tal com l'entenem, però que té una força profun...

Bon dia! Acabes d'escoltar la definició de la fe feta per un cristià, concretament per un periodista i locutor de ràdio que diu el següent: "Decir que uno es periodista y que trabaja en la radio queda muy bien. Otro gallo canta, cuando dices que es en la sección de religión. Suena aburrido, a antiguo, soso... Por eso he querido realizar este vídeo para explicar ciertas cosas, que a veces la gente no conoce". Ara digues-me: Què és per a tu la fe? Què en penses sobre aquesta definició de fe? En quins punts creus que coincideixes i en quins no? Sembla que la fe és una cosa molt personal. Podem compartir les nostres experiències de fe, fins i tot podem veure altres persones amb fe i que això ens porti a preguntar-nos: què és això que viuen? Però d'aquí a afirmar tenir fe, això ja demana de fer el teu primer pas. Encara que també et dic que la fe es pot demanar, sí, els cristians creiem que podem demanar a Jesús que ens doni la fe necessària per poder veure, confiar i, sob...

Foto de Andrea Piacquadio Bon dia! Avui parlarem sobre el silenci. Moltes vegades pensem que cal fer soroll per existir, per ser escoltats, però el silenci té un poder molt més gran. És en el silenci on podem escoltar-nos de veritat, entendre què sentim i fins i tot sentir la presència de Déu. El silenci no és connectar amb el no-res, sinó entrar en una dimensió plena de possibilitats: pot ser un moment per reflexionar, per calmar l’ansietat, per reconèixer les nostres pors i alegries o per parlar amb Déu. A la Bíblia veiem que molts moments clau passen en silenci: Jesús es retira a pregar constantment, Moisès (el qui va alliberar el poble d’Israel de l’esclavatge dels egipcis separant les aigües del mar roig) escolta la veu de Déu en una muntanya mentre està en silenci, els profetes es queden en silenci abans d’actuar. És com si el silenci ens obrís la porta a un espai sagrat on podem connectar amb Déu i amb nosaltres mateixos. Recordes un moment de silenci realment important per a tu...