- Quins senyals ens està donant avui la Terra i no sabem escoltar?
- Cuidem el planeta només quan el problema és visible o també quan el mal és silenciós, lent, gairebé invisible?
- Quins petits gestos diaris —com consumim, com reciclem, com respectem els espais comuns— parlen de si realment escoltem allò que la Terra necessita?
Escoltar amb el cor no és només una actitud envers les persones, també envers el món que ens envolta. En la mirada cristiana, la creació no és un objecte que es fa servir i es llença, sinó un regal confiat a les nostres mans. El papa Francesc ho expressa amb una frase senzilla però molt potent: “Tot està connectat”. El que fem amb la Terra té a veure amb allò que portem dins, amb la nostra manera de viure, de consumir i de cuidar —o no— la vida. Potser Déu no ens parla amb grans sorolls, sinó a través d'una naturalesa que se'n ressent quan la ignorem i que respira quan la respectem. La pregunta queda oberta: en un món ple de soroll, presses i comoditat, t'atreveixes a fer silenci per escoltar allò que la vida, la Terra… i potser Déu mateix, t'estan demanant?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies