Recordes el conte de la cigala i la formiga? Les formigues no gaudeixen mai. L'estiu se’l passen treballant i l'hivern tancades a casa. I resulta que són les llestes de la història. És evident que alguna cosa no funciona en aquesta obsessió cega per l'esforç. El món està ple de persones que s'esforcen molt, i en canvi hi ha molt poca gent realment feliç. I de què serveix treballar tant si no és per ser feliç? Quin sentit té sobreviure pel simple fet de sobreviure? Cap. La vida està per viure-la, no per sobreviure-la.
El gran error de la cultura de l'esforç és que no hem sabut enfocar bé aquest esforç cap al que realment importa. Hem enfocat l'esforç cap als diners, no cap a la felicitat. Pensem que esforçar-se és sinònim de aixecar-se cada matí per anar a treballar, ens agradi la feina o no. Però això no és esforçar-se, és desaprofitar la vida.
Esforçar-se de veritat és lluitar pels nostres somnis. Evidentment, hem d'aconseguir aliments, roba i un sostre per poder viure, però no ens podem quedar aquí. Les persones que es limiten a treballar i ja està, no són persones que s'esforcen. Són persones que s'han rendit. Esforçar és mirar el món que ens envolta, amb totes les dificultats que té, i dir-se a un mateix: jo penso lluitar per la meva felicitat, i la de la gent que estimo, i no pararé fins que ho aconsegueixi. No em rendiré mai, i no acceptaré res que no sigui la plena felicitat. Es necessita molta més força per fer això, que per treballar deu hores al dia. Així que, la gran pregunta és: estàs disposat a esforçar-te de veritat?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies