Passa al contingut principal

RELATS: L’esforç de la papallona

Un dia, per una petita obertura va aparèixer el cap d’una eruga; un home es va asseure a observar la papallona durant diverses hores, veient com s'esforçava per fer que el seu cos sortís a través d'aquell petit forat. Va arribar un moment en què va semblar que l'eruga, tot i el seu esforç, no avançava res de res. Semblava que havia arribat a un punt en què ja no podia avançar més ... Llavors l'home va decidir ajudar a l'eruga i va engrandir el forat. La papallona va sortir sense dificultat. Però el seu cos estava feble, les ales no estaven desenvolupades i les potetes no la sostenien.
L'home va continuar observant-la esperant que en qualsevol moment es decidiria a caminar i emprendria el vol entre les flors. Però res va succeir. La veritat és que la papallona va passar tota la vida arrossegant-se per terra. Va ser incapaç d'aixecar el vol. L'home, que amb tota la seva bona voluntat va voler ajudar a la papallona, ​​no entenia que, gracies a l’esforç fet per travessar el petit forat, els sucs vitals de la papallona s'anaven distribuint i estenent per les parts del cos que requerien fortalesa per volar . En passar el forat sense aquest esforç, les ales no van rebre la substància necessària.

Sense saber-ho, i amb molta bona voluntat, el senyor de la nostra història va impedir que les ales de la papallona tinguessin força suficient per a viure i volar adequadament. La papallona havia de fer l’esforç de sortir sola de la crisàlide com a part del seu procés natural i necessari.
Si se'ns permetés progressar en tot sense obstacles, ens convertiríem en invàlids. No podríem créixer i ser tan forts com podríem haver-ho estat a través de l'esforç i la constància. Quantes vegades hem volgut prendre el camí fàcil per sortir de dificultats, retallant l'esforç per trobar-nos al final un resultat insatisfactori, i de vegades desastrós. Sí, lluitem i esforcem-nos per assolir fites !.


Comentaris