El crític sabia que havia de provar la famosa sopa Bisque d'aquell restaurant, que tothom deia que era excel·lent, ell no podia deixar passar l'oportunitat, sabia que al llarg de la seva vida havia provat innombrables vegades aquella sopa i coneixia la recepta, certament molts no seguien els passos i aquella exquisidesa creada a partir de crustacis com la llagosta, era moltes vegades un error incommensurable.
Es va dirigir al restaurant, a la part baixa del barri de Lió a París, va entrar i immediatament es va apropar a la taula, que estava ubicada al centre mateix, tenia unes estovalles verd poma i un gran llumenera encesa al centre, el cambrer el va veure seure i amb urgència el va atendre.
Immediatament va demanar el nom de xef i que li portessin la famosa sopa acompanyada amb un vi Mouton Cadet de l'any 2004, i va suggerir que anava a mesurar el temps d'atenció i la velocitat de servei.
El cambrer va entrar a la cuina i va explicar tot el que havia passat al xef que l'escoltava tranquil·lament. Aquest va pensar que era un gran desafiament, així que es va anticipar i va suspendre les altres comandes per complir amb els requeriments d'aquell crític tan exigent.
En menys de deu minuts la sopa estava a punt, la va tastar diverses vegades, per comprovar que tenia el gust i la suavitat desitjada. El cambrer la va agafar i la va portar al crític que bevia un petit glop de vi. Després de servir-lo es va allunyar, deixant al seu client amb la comanda.
Van passar menys de dos minuts i el crític va cridar novament al cambrer. Quan aquest es va acostar li va dir:
-Si us plau, pot provar la sopa?- va suggerir amb veu contundent
- Té alguna cosa dolenta senyor?- va respondre gairebé amb vergonya el cambrer
- Pot provar la sopa si us plau?- va insistir el crític
- Si no és del seu gust, la canviem -
- Li demano, si us plau, si pot provar la sopa- ja aixecant la veu
El cambrer va mirar el plat i davant la insistència dels crític, va decidir provar-la.
- Però aquí no hi ha cullera- es va sorprendre el cambrer
- Per això volia que la provés!!!
Aquest conte expressa a la perfecció, el que vull explicar-te. Moltes vegades estem més enfocats en el resultat final que en el detalls de la vida mateixa. Pensem, planegem, visualitzem, i ens fem una mena de pressió per provar-nos a nosaltres mateix. I ens oblidem de la cullera per menjar la nostra sopa, ens oblidem de recordar que cada dia és un triomf de la nostra vida. Que el temps no el podem comprar, així que viu i gaudeix aquest moment perquè potser estàs perdent de vista el teu veritable objectiu .... que és viure la vida sent una persona feliç.
Andres Lacrosse.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies