Seu còmodament, procura que els peus toquin al terra, i no els creuis: posa també els palmells de les mans sobre les cuixes. Pots tancar els ulls. A partir d'aquest moment, centra't en la teva respiració, però no la canviïs, simplement analitza-la. Observa la teva respiració i la mantens així... adona't que agafar aire no t'exigeix treball ... adona't que agafes aire i et relaxes.
Ara imagina que la vida és un riu. La majoria de la gent no s'allunya de la riba, temorosa de deixar-se anar i arriscar-se a ser arrossegada pel corrent. En un determinat moment, tots hem d'estar disposats a deixar-nos anar, confiant que el riu ens porti sans i estalvis. Si és així, és perquè hem après a “deixar-nos portar pel corrent”, i aquesta sensació és meravellosa. Quant ens acostumem a fluir amb el corrent, podem mirar cap a endavant i marcar-nos el nostre propi curs, sortejant els obstacles, endinsant-nos pels canals i braços del riu que preferim, sense per això deixar “d’anar amb el corrent”. Tu decideixes si vols mullar-te o no, si vols endinsar-te en les aigües de la vida i sortejar els obstacles o quedar-te al marge (instants de silenci).
Torna a centrar-te en la teva respiració i, a poc a poc, recupera el teu instant present. Obre els ulls i comparteix, si vols, la teva decisió.
Torna a centrar-te en la teva respiració i, a poc a poc, recupera el teu instant present. Obre els ulls i comparteix, si vols, la teva decisió.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies