Anirem a escoltar Harlem a la cantonada de Manhattan
Li donarem color al te en els socs d'Amman
Anirem a nedar al riu Senegal
I veurem cremar Bombai sota llums de Bengala.
Anirem a gratar el cel per sota de Kyoto
Sentirem el batec de Rio en el cor de Janeiro
Alçarem els ulls cap al sostre de la Capella Sixtina
I alçarem les nostres copes al Cafè Pouchkine.
Oh, que bella és la nostra sort,
amb els milers de colors de l'ésser humà
Entrellaçats en les nostres diferències
En els encreuaments del destí.
Vosaltres sou les estrelles, nosaltres som l'univers Vosaltres sou un gra de sorra, nosaltres el desert Vosaltres sou mil pàgines i jo sóc la ploma.
Vosaltres sou l'horitzó, nosaltres som el mar.
Vosaltres sou les estacions, nosaltres som la terra. Vosaltres sou la riba i jo sóc l'escuma.
Direm que els poetes no tenen banderes
Farem tants dies de festa com herois tinguem
Sabrem que els nens són els guardians de l'ànima
I que hi ha tantes reines com dones.
Direm que les trobades fan els viatges més bells
Veurem que només mereixem el que compartim
Escoltarem la música cantada a d’altres llocs
I sabrem donar el millor que tenim dins.
Les accions individuals i grupals poden canviar les vides de les persones. No es tracta tan sols de sortir del pas, sinó de plantejar-se la possibilitat de nous camins que reinventin el món. Aprendre a ser feliços, a fer feliços els altres i a obtenir plaer, a partir de l'esforç i la superació personal, a partir de experiències vitals senzilles i intenses. Sentir-se estimat i recolzat, sentir-se part integrant d'un grup social, en el que hi ha lloc per tothom
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies