RELATS: Els fidels amics de l’Iván

Hi ha dotzenes de rondalles sobre l'amistat, la fidelitat i la gratitud que pot establir-se entre els animals i l'home. Cap d'elles commou tant com la història real del petit Iván Mishukov. A inicis de la dècada de 1990 Rússia va patir un profund canvi polític que va tenir conseqüències en tota la societat: moltes persones es van enfrontar a la desocupació i van patir problemes econòmics. Diverses famílies es van desintegrar i centenars de nens van quedar abandonats a la seva sort, sense cap parent que els ajudés. Un d'ells va ser l’Iván que, als seus quatre anys d'edat, estava completament sol al món, sense el suport d'algun adult o institució. Pel 1996 caminava vagant sol pels carrers de Moscou, on demanava monedes per guanyar-se la vida. En aquests mateixos carrers hi havia centenars de gossos abandonats pels seus amos, que formaven petites manades salvatges, ja que sobreviure en grup els era més fàcil. L’Ivan, amb els seus grans ulls expressius i el seu llarg cabell ros, es va guanyar la simpatia dels cuiners d'un restaurant que li regalaven les sobres del menjar. El petit les compartia amb alguns dels gossos de carrer. Aquests el seguien per tot arreu i cada vegada eren més. A poc a poc li van agafar confiança i, en poc temps, Iván es va convertir en el cap de la manada. Els gossos el respectaven i acceptaven les seves instruccions, ja que el consideraven el seu líder. La relació funcionava de forma admirable. Ell aconseguia menjar per als gossos. Aquests, a canvi, li donaven la seva escalfor a les gelades nits hivernals de Moscou. L’Iván dormia al carrer i les temperatures de 30 graus sota zero posaven en perill la seva vida. No obstant això, els seus gossos el cobrien i l'envoltaven per mantenir-lo fora de perill. D'altra banda, el protegien dels altres perills als quals s'enfrontava, petit i sol, al mig del carrer. Si algú s'acostava a molestar, els gossos bordaven i es disposaven a atacar per salvaguardar al seu petit amo. Aquesta situació es va perllongar per dos anys, sorprenia als que la veien diàriament i el petit va ser anomenat "el Príncep de la manada." La policia era conscient del que passava i es va proposar dur el petit a un orfenat. No obstant això, en tres ocasions que van intentar atrapar-lo, el pla va fallar, ja que els gossos impedien que el toquessin. L'esforç dels oficials va durar dos mesos, fins que van planejar un parany per distreure els gossos i, finalment, es van apoderar del jove Príncep. Iván va ser portat a un centre d'atenció infantil, on va rebre allotjament, serveis de salut i alimentació. Després va ser adoptat per una família, va començar els seus estudis i es va desenvolupar com un nen normal. Avui, encara que se sap poc d'ell, diuen que, encara ara, somia amb la manada que li va salvar la vida i es desperta plorant perquè estranya als seus fidels amics.                               https://fundaciontelevisa.org/valores/articulos-padres/los-fieles-amigos-de-

ivan-mishukov