L’atenció sobre quelcom tan senzill i evolutivament tan complicat com és posar-se dret ens ajudarà a recórrer el pont entre el visible i l’invisible, d’anada i de tornada. Ben dret, posa els peus en paral·lel, amb una separació entre ells similar a la llargada de les teves espatlles. Doblega lleugerament els genolls, que no estiguin rígids. Redreça la columna, cerca la verticalitat. Alinea-hi el cap. Un fil invisible t’estira cap amunt. Fes reposar les dues mans en el melic, l’una sobre l’altra. Sents la respiració a nivell abdominal, conscient que és tot el teu cos el que respira. Deixa que la respiració i el moviment cíclic de la panxa t’ajudin a aquietar els pensaments que t’aparten del punt on tu ets més tu. En aquesta posició associes a la teva inspiració i expiració la frase «Sóc aquí, davant teu». Aculls la dignitat, la humilitat… i el que aquestes paraules desvetllen en tu.
D. Guindulain
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies