PENSEM-HI!: 3,2,1, off we go! Roll

3,2,1, off we go! Roll

Quan era petita vivia la Quaresma amb molta intensitat. A la meva família, un element imprescindible del Dijous Sant era la pel·lícula de després de dinar, just abans d'anar als Oficis. "La Passió" de Mel Gibson, és clar. La cruesa de les escenes aconseguia crear l'ambient idoni per a posar-se en situació. Gairebé podia sentir, des de la comoditat del meu sofà, les fuetades que veia a la pantalla. Recordo fins i tot haver deixat anar alguna llagrimeta plena de tristesa i indignació després de la tercera negació de Pere. Com podia atrevir-se a negar-li? Em semblava inconcebible que, un diumenge, Jesús fos rebut amb palmes i crits, i tan sols cinc dies després, estigués clavat en una creu. “Si jo hagués estat aquí, no l’hagués traït”, em deia. I amb una barreja de ràbia, aflicció, amargor i pena, desitjava que passés el temps el més ràpid possible fins a la Vetlla Pasqual. Encara sort que la història tenia final feliç i tots aprenien la seva lliçó. La moralitat semblava encertada. Quan un es fa gran sembla anar descobrint que sí, que allò que va passar quan encara no existien internet ni els mòbils, té molt d'actual. Perquè també en nosaltres es donen contradiccions i incoherències: Diumenges de Rams que es tornen ràpidament en Divendres Sants. Llargs camins cap al Gòlgota amb horitzons no massa esperançadors que van acompanyats de dolor i molta solitud. Algunes vegades ens sentim traïts, negats... i altres vegades som nosaltres els que ignorem i diem "no" al proïsme. Molts sepulcres buits, deserts interiors, incomprensió ...

Adap. Isabel Ferrando @pastoralsj

Quin sentit té recordar aquesta historia, dos mil años després, en una societat que res té a veure ja amb la d’abans?