Passa al contingut principal

PREGArock: Música en el desierto. Un corazón


https://youtu.be/DP4SABuy40w

(estribillo)
Tú estás haciendo todo nuevo,
vida das a lo que había muerto.
Saciarás el corazón sediento,
cantarás en medio del desierto.
El desert té molt simbolisme en la Quaresma. És espai de recerca i de silenci, de lluita i temptació. És lloc de solituds i incerteses. Però és també espai de crida, de resposta i de trobada. Al vídeo se'ns ofereix la resposta: Déu.
I Tu? A qui busques quan et sents buit/da?

Comentaris

  1. Qualsevol persona que hem doni una mica del seu afecte, ja m'ajuda.
    Sant Gabriel Barcelona
    Eloi Miguel Perdiguero

    ResponElimina
  2. Eric Parramon 4tA ESO SGBCN

    Habitualment no em recolzo en ningú, no m'agrada expresar molt com em sento i m'ho quedo per mi, encara que sigui pitjor.

    ResponElimina
  3. Sant Gabriel Barcelona - Aaron Chava
    Jo vaig amb la meva mare.

    ResponElimina
  4. Jo no em sento buida, tinc persones al meu voltant que m'omplen. Però als moments més foscos, quan sento que se'm farà difícil continuar, busco als meus amics més propers i a la meva àvia.

    ResponElimina
  5. 4A Xavi Ortiz de Barcelona26 de febrer del 2021, a les 8:27

    mai em sento buit, pero si estigues buit m'ajudaria el petit afecte de qualsevol persona o el de la meva familia.

    ResponElimina
  6. Sant Gabriel Barcelona
    Busco als meus familiars i els meus cosins.

    ResponElimina
  7. Pau Santa Ana 4t A ESO SANT GABRIEL BARCELONA

    En els moments que hem sento buit, no busco a ningú. Intento fer coses per animar-me i sentir-me millor.

    ResponElimina
  8. Amics positius que m'aportin ben estar.
    Sant Gabriel de Barcelona
    Oriol Murcia

    ResponElimina
  9. Qualsevol persona que m'ajudi o almenys estigui parlant amb mi per trucada o qualsevol cosa ja ajuda molt.
    Sant Gabriel Barcelona
    Adrián García

    ResponElimina
  10. Nerea Sosa. Col·legi Sant Gabriel Barcelona. 4 ESO A

    Jo quan estic buida busco a la meva mare ja que ella sempre ha estat al meu costat recolzant-me i intentant buscar el costat positiu a les coses.

    ResponElimina
  11. Sant Gabriel de Barcelona
    Arnau Puerto
    En els moments que em sento buit intento recolzar-me en la meva mare.

    ResponElimina
  12. Tania García 4tA ESO BCN26 de febrer del 2021, a les 8:29

    Quan em sento buida sempre tinc el reforç de la meva família. Trobo el recolzament en ells perquè són els que realment m'estimen i em dónen suport quan més ho necessito. Tinc molta sort de tenir-los a ells perquè sempre m'ajuden a enfocar els problemes des d'un altre punt de vista, ja que jo sóc molt negativa i mai trobo les coses positives de les coses.

    ResponElimina
  13. DANI SERRAN COLEGÍ SAN GABRIEL BARCELONA:
    Quan jo em sento buit, intento buscar a amics o a familiars per poder explicar els problemes que tinc i sentir-me millor.

    ResponElimina
  14. Jo quan estic malament em recolço en els meus familiars i amics perquè m'ajudin.
    XAVI CASAL PEÑA
    4t ESO A
    SANT GABRIEL DE BARCELONA

    ResponElimina
  15. Johann Camilo Castillo Higuera

    Normalment no expresso els meus sentiments, però quan em sento molt malament la persona que més m'ajuda a superar-lo és la meva mare.

    ResponElimina
  16. Jo quan em sento buit normalment si no es molt necessari em poso a jugar a videojocs i si em sento molt malament busco als meus amics o familiars.

    ResponElimina
  17. Sara Villamayor 4rt ESO SG BCN26 de febrer del 2021, a les 8:37

    Quan em sento buida, no busco a ningú per a que em faci companyia, ja que en aquell moment penso que tot em va malament i aleshores, sento que tot el que faci molestarà als altres. Em costa molt sortir d'aquesta situació sola, així que normalment acabo parlant amb els meus pares sobre el tema.

    ResponElimina
  18. Liwen Zheng 4A BCN
    No busco a ningú quan sento buit

    ResponElimina
  19. Paula Pérez Gabarró 4tA ESO Barcelona

    Quan em sento buida m’amago en mi mateixa, però a la vegada (depenent de quin tipus d’angoixa és) li explico a alguna persona de confiança. Sé que tinc als meus pares per a tot, que em recolzaran en tot el que hi faci i que si tinc algun problema m’ajudaran. De vegades, els meus amics, són la millor via de fugida per a les meves “rallades”, siguin d’importància o no sé que m’escoltaran i em puc buidar amb ells. També, encara que potser no tant recorrent, sé que compto amb una sèrie de persones externes (professors, especialistes...) que quan soc als meus límits o alguna situació m’angoixa molt m’ajuden a millorar-ho, controlar-ho, i adonar-me’n del que realment succeeix, ja que quan hi som endinsats als nostres problemes ho veiem tot fosc i no en trobem cap sortida.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies