Gabrielistes 1xDIA

Diògenes era pobre i sovint sortia a plena llum del dia a demanar almoina i recollir tot allò que trobava d'utilitat. I sortia amb una llanterna a la mà. Quan li preguntaven el per què portava una llanterna encesa de dia, ell responia: – Busco un home. Un dia, Diògenes va anar a veure un sacerdot i va implorar caritat. Ell li va donar com a almoina la seva benedicció. Més tard, una jove molt adinerada, li va donar una moneda de coure, mentre ella en gastava dotze de plata als capricis. L'ancià Diògenes va veure llavors el príncep de Salamina acompanyat pel seu esclau. Quan es va acostar a demanar-li una almoina, el príncep el va apartar d'una empenta. Aleshores l'esclau que anava amb ell el va ajudar a aixecar-se i li va donar sense que el veiés el seu amo unes monedes. Diògenes el va mirar sorprès i va començar a cridar ple d'alegria: – He trobat l'home, he trobat l'home! I és un esclau! Frédéric-Edouard Plessis, escriptor francès (1851-1942). Missatge: «No...

"Bla, bla, bla. Això és tot el que escoltem dels així anomenats líders. Paraules. Paraules que sonen molt bé però que, fins ara, no han portat a cap acció. Les nostres esperances i somnis s'ofeguen en les seves paraules i promeses buides". Greta Thunberg. M'he parat a pensar en els meus bla, bla, bla? En com parlo als altres? Perquè, segons com utilitzi la meva paraula, puc ser el suport més ferm o el botxí més despietat. Les meves paraules poden ser bàlsam que alleugi les ferides o autèntiques armes destructives. Poden acaronar o bufetejar. Poden aprobar o poden trepitjar... Parlar està de moda. “Discutir”, en general, només serveix per moure l'aire. “Actuar”, en canvi, requereix calma i concreció. Mai no s'ha parlat tant com a la nostra època. Mai una allau tan imponent de paraules, moltes buides i sense sentit, havia caigut sobre la gent. Tots volen “participar” però pocs tenen alguna cosa a dir. I és que, per tenir alguna cosa a dir, primer cal “reflexiona...

L'esperança és l'actitud que descriu millor la invitació que ens fa, cada any, l'Advent. En aquests moments, històricament marcats per les múltiples crisis associades a la pandèmia de coronavirus, potser és l'esperança allò que més intensament necessitem i allò que amb més cura hem de cultivar. Homes i dones vivim la vida pensant en el futur (quan acabi els meus estudis, quan em casi, quan tingui fills, quan em jubili, quan passi aquesta pandèmia…). Certament, l'esperança se sol manifestar en nosaltres quan ens enfoquem cap a l'èxit dels nostres anhels en el futur. L'esperança és un estat d'ànim que sorgeix quan es presenta com a assolible allò que es desitja. Tot i així, hem de ser conscients que l'esperança es dóna també en el nostre passat, com diversos moments d'il·luminació que ens van fer confiar i créixer. Aquests estan disponibles com a recursos propis per enfortir la nostra esperança avui. I, finalment, es dóna al nostre present mantenin...

  Avui és el Dia Internacional per a l'erradicació de la Violència contra la Dona "Aquest tema no va de la dolçor del perdó, no va del penediment. Aquest tema està fet íntegrament per a la dona. Perquè dona és la que em va parir i només per això li devia aquest tema. Gràcies a tu, existeix el teu bé i el teu mal. Gràcies a tu, perquè un dia vas oblidar-te de ser dona per ser mare. Gràcies a tu, perquè sou moltes la que patiu la ira del p atiment, com a veritables lluitadores porteu la vida en draps de seda, sempre al circ del abisme, sempre sobre les seves cordes fluixes. Dona no tinguis por, perquè dona és la meva mare. Gràcies!“. El Barrio Maria de Natzaret, Mare meva i del món sencer, Avui et demanem la teva ajuda incondicional, Per ser protectora del món, Et demanem per totes les dones que pateixen, En silenci la pitjor de les xacres, Dona'ls força, llum i valor per sortir-se'n. Amén

Txai Surui és la cara brasilera de la COP26 a Glasgow aquest any. Als 24 anys, va ser la primera dona indígena que va intervenir en la inauguració d'una conferència sobre el clima. Enmig d'encorbatats, la noia, que duia un colorit tocat de plomes, va exigir agilitat per fer front al canvi climàtic. “No és el 2030 ni el 2050. És ara!”, va dir Txai, que va créixer amb els paiter suruí, entre els Estats de Rondonia i Mato Grosso. La jove va reclamar l'atenció del món en recordar que els pobles originaris són els que pateixen més l'escalfament global. Però quan va acabar de parlar —i mentre el vídeo del seu discurs ja era viral a les xarxes socials—, la noia va ser abordada per un home. “Em va dir que no parlés malament del Brasil”, explica per telèfon. “Miré cap avall i vaig veure la seva credencial, i em va dir 'sí, sóc part del Brasil', cosa que significa que és de la delegació del Govern brasiler” La jove indígena brasilera Txai Suruí va rebre amenaces després d...

Avui treballarem a través de la respiració el desbloqueig de zones del cos. Ens col·loquem en una posició de relaxació, asseguts, i un cop així identificarem les zones del cos que estiguin més sensibles o que ens molesten. Quan cadascú haguem identificat les parts del cos que ens molesten començarem a desbloquejar-les a través de la respiració. Tal com estem col·locats, tancarem els ulls i començarem a inspirar i enviarem visualment i interiorment l'aire cap a aquesta zona molesta o sensible del nostre cos; mantindrem uns segons l'aire en aquesta zona i a continuació, espirarem l'aire per la boca. Amb aquest aire que expulsem anem expulsant aquesta molèstia a la què acabem d'accedir a través de la respiració. Repetirem en aquesta mateixa zona el procés respiratori diverses vegades fins a sentir que l'hem desbloquejat. Tot seguit passarem a una altra zona del nostre cos i així desbloquejar totes les zones adolorides. BSI. J.Manzanos Podem acompanyar aquesta dinàmica ...

  En general, la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat més de 2 graus Fahrenheit des de la dècada de 1880. Les temperatures estan augmentant a causa de les activitats humanes, específicament a les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, com el diòxid de carboni i el metà . Aquests efectes ja són visibles a tot el planeta, per exemple, amb el desglaç dels casquets glacials, les canícules excepcionals, les precipitacions diluvianes i les temporades rècord d'huracans. "El canvi climàtic és un problema global amb greus dimensions ambientals, socials, econòmiques, distributives i polítiques, i planteja un dels principals desafiaments actuals per a la humanitat. Els pitjors impactes probablement recauran en les pròximes dècades sobre els països en desenvolupament. Molts pobres viuen en llocs particularment afectatats per fenòmens relacionats amb l’escalfament, i els seus mitjans de subsistència depenen fortament de les reserves naturals i dels serveis ecosistèmics, co...

Demà, 20 de novembre se celebra a tot el món el Dia Universal de la Infància i l'aniversari de l'entrada en vigor de la Convenció sobre els Drets dels Infants. Ratificada el 1989 per 192 països, la Convenció sobre els Drets dels Infants va suposar una fita, ja que des de la seva aprovació la infància és considerada, no com a objecte de protecció, sinó com a subjecte de ple dret. Un enfocament de desenvolupament basat en els drets de la infància contribueix al fet que es produeixin les transformacions socials, econòmiques i jurídiques necessàries per fer del món un lloc més just i habitable. No obstant això, la Convenció sobre els Drets de l'Infant continua sent un document insuficientment conegut i els drets que recull encara disten molt de convertir-se en realitat en nombrosos racons del planeta. Dies com el 20 de novembre serveixen per recordar que els drets de la infància estan ratificats, però no garantits. Les grans coses comencen sent petites. L'impacte de la COVI...

No m'agrada. Ja no aguanto més. Tinc tot el dret. M'ho he guanyat. Sempre em fan el mateix. Ja està bé. Si em fessin cas... I així podríem seguir durant una bona estona. Perquè n'hi ha a qui ens agrada la queixa. Que no és una cosa bona, però mira, com que fa goig. I un sap que la cosa acabarà malament, que la queixa sol lliscar per un pendent relliscós, que acabaràs amargant-te més i sent injust amb la realitat, fins i tot fent mal a algú. I, amb tot, li donem curs. Que ja arribarà el moment de parar, penedir-se'n i canviar d'actitud. Normalment el que ens treu d'una espiral de queixa és l'estrebada d'orelles que algun amic, company o familiar ens dóna. O Déu. Estirada que ens fa adonar-nos d'alguna cosa per donar gràcies; agraïment que, quan ho reconeixem, ens fa veure amb una nova llum tot allò del que ens queixàvem. I no n'hi havia per tant, mai ho és. Com canvia la cosa quan un comença per donar gràcies i després veu les cosetes que es poden...

Tot i que el Pacte Climàtic de Glasgow ha estat un intent ambiciós de frenar l'augment de les temperatures al planeta, la disputa d'última hora sobre el carbó va enfosquir l'acord. L'Índia, recolzada per la Xina, va pressionar perquè es diluís aquest compromís clau. La petició específica va ser canviar al document la frase "eliminació progressiva" per "reducció progressiva". Aquesta, sens dubte, va ser una demostració descarada de força geopolítica que va deixar els països en desenvolupament i els estats insulars amb poques opcions fora d'acceptar els canvis. El nou pacte arriba pocs dies després d'una altra fita notable assolida per la Xina, ja que dimecres passat, l'agència de notícies Xinhua va anunciar que el país havia produït més carbó que mai en un sol dia. "El crit dels pobres, unit al crit de la terra, ha ressonat els passats dies a la cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic COP26, a Glasgow. Animo a tots els qu...

Tan simple, tan directe i tan poderós. La incapacitat per comprendre les diferències acaba amb nosaltres. La temptació d'absolutitzar el conflicte, i construir-hi murs i barreres, és enorme i es dóna en molts fronts. La tolerància no és relativisme. És la consciència que hi ha perspectives que no es poden imposar. És l'acceptació de la diversitat legítima. És el veritable respecte de la llibertat aliena. Malauradament n'hi ha molts que volen resoldre la diferència a pedrades, anul·lant qui pensa, viu o opina diferent. Ender Wiggin (Andrew "Ender" Wiggin és un personatge de ficció d'una sèrie de novel·les de ciència ficció creades per Orson Scott Card, la Saga d'Ender) "Com que jo sóc imperfecte i necessito la tolerància i la bondat dels altres, també he de tolerar els defectes del món fins que pugui trobar el secret que em permeti posar-hi remei”. Gandhi

L'explorador havia tornat al costat dels seus, que estaven ansiosos per saber-ho tot sobre l'Amazones. Però com podia ell expressar amb paraules la sensació que havia inundat el seu cor quan va contemplar aquelles flors d'esglaiadora bellesa i va escoltar els sons nocturns de la selva? Com comunicar el que va sentir al seu cor quan es va adonar del perill de les feres o quan conduïa la seva canoa per les incertes aigües del riu? I els va dir: «Aneu i descobriu-ho vosaltres mateixos. Res no pot substituir el risc i l'experiència personal». Però per orientar-los, els va fer un mapa de l'Amazones. Ells van agafar el mapa i el van col·locar a l'Ajuntament. I en van fer còpies per a cadascú. I tot el que tenia una còpia es considerava un expert de l'Amazones, doncs ¿no coneixien potser cada volta i cada racó del riu, i com d'ample i profund era, i on hi havia ràpids i on es trobaven les cascades? L'explorador es va lamentar tota la vida d'haver fet aq...

Davant el nou esborrany d'acord publicat aquest dimecres a Glasgow, la directora executiva de Greenpeace Internacional, Jennifer Morgan, assenyala: “Aquest esborrany de text final no és un pla per resoldre la crisi climàtica, és un acord perquè tots encreuem els dits i esperem que surti tan bé com sigui possible. És una petició perquè els països, potser, puguin fer més el proper any. Però això no és suficient i els negociadors no haurien de pensar sortir d'aquesta ciutat fins que hagin arribat a un acord a l'altura del moment. Perquè, amb tota seguretat, aquest no ho està”. “Acabem de conèixer un estudi històric que mostra que ens dirigim al 2,4 °C d'escalfament. L'objectiu d'aquesta conferència sempre va ser reduir aquesta xifra a 1,5°C, però amb aquest text els líders mundials ho estan deixant per a l'any que ve. Si això és el millor que se'ls acudeix, no és estrany que els nens i nenes d'avui estiguin furiosos amb ells”. Mentre l'esborrany dem...

Simón Kofe, va participar de la COP26 mitjançant un vídeo comunicat en què apareixia amb vestit i corbata i l'aigua del mar que li arribava als genolls amb la idea d'enviar un missatge clar al món: el seu país literalment s'està enfonsant. Tuvalú és el quart país més petit del món, ubicat al Pacífic, i és habitat per unes 11 mil persones. D'acord amb la informació del govern, dues de les nou illes de l'arxipèlag són a punt d'enfonsar-se per l'augment del nivell del mar. El lloc escollit pel representant del govern per gravar el seu comunicat no ha estat escollit a l'atzar ja que fa tot just un parell d'anys aquesta part del litoral no estava submergida. Diverses nacions insulars com les Illes Marshall, Aruba, Barbados, Samoa, Trinitat i Tobago, Nauru, Micronèsia, Sant Vicent i Granadines, Vanuatu, Guam, Sant Cristòfol i Neus o Santa Llúcia, el canvi climàtic s'ha convertit en una lluita per la supervivència.

(veure els 3:05 primers minuts) Segon rap que d'aquest curs que ens posa en primera línia el missatge del Papa Francesc respecte de la supervivència de la nostra casa comuna. Aquesta setmana finalitza la COP26 amb l'interrogant dels acords i el seu cumpliment. Mentre els governants fan sentir la seva veu, nosaltres no podem silenciar la nostra. La lletra d'aquest rap ens anima a l'acció i ens transmet altres missatges: No crecemos si no estamos juntos Es tiempo de acercarse al prójimo y darle la mano Nuestro rol es ser humanidad. ... Quin missatge t'arriba més a nivell personal? Qué podriem fer per fer sentir la nostra veu? T'animes a sortir al carrer?

La imatge és la següent: Jesús està ensenyant al temple i alerta de com hi ha escribes que presumeixen i “posturegen” de les seves riqueses mentre observa com els assistents van posant diners a l'arca de les ofrenes. Els rics posen un bon grapat de monedes, probablement després d'escoltar aquesta reprimenda de Jesús.  Però Jesús, sempre mira més enllà, i veu com hi ha una senzilla dona, vídua, (de les que ningú no mirava en la seva època), que tira dues monedes. Cosa que podia passar desapercebuda enmig de tant, perquè dues monedes tampoc no és gaire… Però no, per a Jesús no és aquesta quantitat l'important. I, llavors, torna a alçar la veu, dient-li als seus amics: “mireu, ella ha donat veritablement més que ningú, perquè no ha donat del que li sobra, sinó del que tenia per viure. Ella, ho ha donat TOT.” I això em fa pensar… DONAR-HO TOT… Donar-ho tot és invertir la vida al 100%, és jugar-se-la per alguna cosa, per algú, és atrevir-se a embarcar-se en un projecte, en una t...

Avui observarem la nostra ment i  la tractarem com el clima de la terra. En primer lloc asseu-te permetent que el teu cos estigui relaxat mantenint certa energia al mateix temps. Tanca els ulls. Para atenció a la teva respiració suau. Para atenció a la manera com la respiració mou suaument el teu cos. Deixa't portar pel ritme natural de l'aire que entra i surt del teu cos. Ara presta atenció al teu clima interior; està en canvi constant. Observa si els canvis que experimentes et duen a bon port... Apareixen "situacions contaminants"?... T'inunden les tempestes?... Et deixes endur per vendavals inesperats?... Com ho afrontes?... Què fas per netejar-te, reciclar-te o protegir-te?... Pensa en les accions que cal dur a terme perquè el teu clima interior sigui "sostenible". Un cop realitzat l'exercici, obre els ulls i comparteix les teves sensacions i pensaments.

Expliquen que un jove va visitar un dia un savi mestre del budisme. Necessitava entendre per què se sentia tan poc valorat. – Mestre- li va dir- sento que no valc res, que ningú em valora. Sento que sóc un autèntic inútil a la vida. El mestre es va incorporar i va respondre: – Ho sento, noi… però abans d'ajudar-te, necessito resoldre un problema i tu em pots ajudar. Després t'ajudaré a tu. El jove va tornar a sentir-se malament. Novament postergaven el seu problema… se sentia menys valorat encara, però no podia negar-se a ajudar el mestre. – D'acord- li va dir. Aleshores, el savi es va treure un anell petit que portava al dit petit i li va donar, dient: – Agafa aquest anell. Necessito que el venguis al poble. Pots fer servir el meu cavall per arribar abans. Però no el venguis per menys d'una moneda d'or. El jove va fer el que el mestre li va demanar: va cavalcar fins al poble i va intentar vendre l'anell al mercat. Però tots se'n reien. –Una moneda d'or ...

L'escassetat d'energia i la pujada de preus de l'electricitat han ocupat els titulars de les notícies les darreres setmanes. En aquest sentit, alguns governs es mostren preocupats per la possibilitat que es produeixi una gran apagada a Europa. El govern d'Àustria, per exemple, considera que es tracta d'un perill real i ha començat a preparar la població per a una possible apagada elèctrica que es podria allargar durant setmanes. Així, han llançat una campanya informativa per aprendre a sobreviure sense electricitat: els han instat a comprar espelmes, combustible, aliments en conserva i aigua potable, a més de coordinar-se i crear grups de suport. En una societat digital com la nostra, utilitzem les noves tecnologies, internet i les xarxes socials de manera constant. Per això, la nostra dependència de l'electricitat és total per estudiar, treballar o relacionar-nos. Però, a més, l'electricitat també s'utilitza per encendre els semàfors, il·luminar les esc...

  I si resulta que el món no és res més que una gran decepció? -Estarem perduts! -Sí, a no ser que agafeu les coses del món que no us agradin i els doneu la volta fins a deixar-les amb el “cul a l'aire”… I podeu començar AVUI. Cadena de favors Contínuament veiem i escoltem els problemes i desgràcies dels altres, les catàstrofes ambientals que se succeeixen, les guerres, la pobresa, la violència,… i ens posem les mans al cap buscant a qui donar-li la culpa: als governants, als rics , o fins i tot a Déu. El cas és que sempre estem tirant pilotes fora, posant l'excusa que nosaltres, a la nostra “petita” posició no podem canviar res, tot depèn dels “altres”. En canvi, jo et proposo trencar amb totes aquestes excuses i demanar-te que et facis voluntari. Ser voluntari és conspirar pel bé. És gratuït i genera llaços d'amistat. Els voluntaris són un immens exèrcit silenciós empenyent la societat i el món cap al bé aliens als interessos i les relacions de poder. Aquest curs, més que...

  "És el moment de dir prou. Prou de brutalitzar la biodiversitat, prou de matar-nos a nosaltres mateixos amb carboni, prou de  tractar la natura com si fos un vàter. Estem cavant la nostra pròpia tomba".  Així de rotund es va expressar el secretari general de nacions unides, Antonio Guterres,  durant la sessió inaugural de La Cimera del Clima COP26 que se celebra a Glasgow. La reunió té un mandat molt clar: que els països es deixin de paraules i passin als fets per lluitar contra el canvi climàtic. Aquesta és la idea principal en un esdeveniment que va coix des del moment en què Rússia i la Xina han minimitzat la seva presència a algunes declaracions i a enviar emissaris de segona línia. L'amfitrió, Boris Jonhson, va arrencar la cimera demanant als països "creativitat, imaginació i voluntat" per canviar "irrefutablement" el rumb del planeta perquè la realitat actual "no és una pel·lícula de James Bond". El primer ministre britànic, de fet, v...

La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital i per això és el moment ideal de recordar els qui ja no hi són. De fet, retre culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que tenia una part fonamental basada en el record dels difunts. Segons les cultures cèltiques, el cicle de l’any es dividia en dos períodes: el temps clar i el temps fosc. El temps clar començava l’1 de maig, amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l’1 de novembre, amb l’arribada del mal temps i el tancament del bestiar. En una societat ramadera com la celta, la celebració de la festa del Samhain, pels volts del primer de novembre, era una festa clau perquè encetava el període de letargia hivernal. L’arribada del cristianisme en terres cèltiques va acabar expandint...