Passa al contingut principal

Relats del món: La sort

 


Una dona va trobar un dia una bossa plena de monedes mentre escombrava la porta de casa seva. Va deixar l'escombra i va marxar al soc (mercat) per comprar un xai. Tot i la calor, la pols i l'olor desagradable dels animals, va recórrer lentament el corral on es trobaven. Al final va triar un xai de banyes molt llargues. Li va tocar el velló de llana per veure si estava tan gros com pretenia el venedor. Es va posar a regatejar el preu, va fingir marxar, va tornar, va regatejar novament i va acabar pagant. Va tornar a casa portant el xai amb una corda i el va lligar a una estaca al jardí que es trobava darrere de casa seva.
Uns dies més tard, un xacal va passar per allà. Es va llepar el morro pensant en el xai. «Al·là és molt generós en oferir-me aquest festí», es va dir. Després de saltar la tanca, es va llançar sobre el xai i se'l va menjar. La dona va veure des de la seva finestra el xacal en ple tiberi. El va escridassar, però ja era massa tard.
Després va anar a veure el cadí per si obtenia alguna reparació.
—Digues-me de què es tracta —li va dir el jutge.
—Jo estava escombrant davant de la meva porta…
—Tens molta raó. Cal mantenir neta la llar i els seus voltants —li va dir el cadí.
—… quan em vaig trobar una bossa plena de monedes.
—Era el teu dia de sort.
—Amb els diners em vaig comprar un xai.
—Era el de l'Aid el Kebir (Festa del xai).
—Uns dies més tard, un xacal, maleït sigui, se'l va menjar.
—Era el seu dia de sort i no el teu —va dir el cadí somrient.
La dona, sentint-se desairada, va marxar sense afegir paraula.
Font: 30 Contes del Magrib. Jean Muzi, Solidaritat Internacional.

Us preguntareu que fa una història així la setmana que iniciem el curs. Ja sabeu o hauríeu de saber que a la vida el tema de la sort depèn del lloc on has nascut i que en el nostre cas, la tornada a l'escola no és igual per a tothom. Només heu de buscar a les pàgines d'Unicef, Save the Children, Cáritas...per trobar-ne exemples. Això us ha de tocar suficientment el cor per adonar-vos que poder estudiar és un privilegi i una gran sort. Per tant, aprofiteu aquesta gran oportunitat que teniu i no us sentiu "desairats" quan les dificultats es presentin.

Comentaris