Qui no ha estat una mica perdut pel camí? Quan s'inicia el viatge de la vida encara no sabem ben bé quin equipatge agafar, el lloc d'arribada apareix ple d'incerteses i se'ns presenten molts fulls de ruta alternatius. El que sí que és segur és que volem fer aquest viatge amb altres i que els amics són el més important que tenim.
Buscar la nostra identitat i connectar amb el món dels nostres sentiments és una part principal d'aquest viatge: «cavilando en lo que soy y lo que siento». I és veritat que «no vale la pena andar por andar», encara que en algun moment de la nostra vida hàgim fet recorreguts perduts, «que es mejor caminar pa ir creciendo» i que es puguin desplegar en nosaltres totes les possibilitats latents. Aquest creixement té un moviment cap a fora i té, també, un moviment cap a l'interior que és el que omple de bellesa, de llibertat i de sentit tota la resta: «mirarme dentro y comprender…» Ens perdríem molt de nosaltres mateixos i dels altres sense aquesta mirada cap a dins.
El nostre GPS ens indica dues condicions indispensables si volem endinsar-nos en aquest espai per descobrir quelcom de la nostra interioritat: buscar-nos un acompanyant, una persona amb qui podem anomenar i expressar el que sentim, com un guia experimentat que ens pugui donar indicadors per al camí… i aturar-nos per connectar amb nosaltres mateixos. [...] Per gaudir i travessar intensament cadascun dels moments i paisatges del viatge els necessitem recórrer des de dins, allà es veuen les cares i els esdeveniments amb una altra llum i un altre ritme. Sabent que és pokito a poko, perquè les coses que de veritat importen necessiten temps i maduració.
Mariola López Villanueva
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies