Gabrielistes 1xDIA

  Tot va començar amb una família que va venir d'un altre poble per empadronar-se, lluny dels seus, sense ningú. No recordo bé d'on eren; si de Natzaret, de Casablanca, de Bucarest o de Quito. En aquell poble hi havia hostals que no van permetre allotjar-se aquesta família necessitada. Era una societat on primava allò econòmic i no allò humà; que deixava al marge persones amb addiccions o amb problemes mentals. Era millor que deixessin neta la ciutat i es quedessin als afores. Encara sort que van trobar un portal que els va acollir. Mira que era lleig i que no tenia gairebé res! El seu bou, la mula i una mica de palla. Aquest portal va oferir el que tenia –com aquells veïns que conviden els del barri per fer-se companyia, compartir i celebrar aquella nit que semblava que seria especial. En aquesta història també hi va haver àngels que van anunciar que alguna cosa nova encara ha d'arribar. Gent que alegra la vida als altres, que els animen, que inverteixen el seu temps acomp...

  Som solidaris per naturalesa o ens ho hem de proposar? Solem pensar en els altres? Avui dia 20 de desembre se celebra el Dia Internacional de la Solidaritat Humana. Sovint oblidem que la solidaritat és un dels valors fonamentals i universals en què s'haurien de basar les relacions. Així ho va dictaminar l'Assemblea General de les Nacions Unides l'any 2005. La solidaritat, que es basa en la igualtat, la inclusió i la justícia social, comporta una obligació mútua entre tots els membres de la societat i de la comunitat mundial. I això hauria d'impulsar l'establiment d'associacions i la cooperació entre tots els agents de desenvolupament: els governs, les organitzacions intergovernamentals i no governamentals, la societat civil i el sector privat. És un dia, no per ser més solidaris -doncs se suposa que cada dia ho som-, sinó per reflexionar, per conscienciar(nos) i per detectar en què podem millorar: pots escoltar qui més ho necessita, destinar ajudes econòmiques...

Música per a la meditació Realitzarem aquesta meditació amb la finalitat de conectarnos amb el veritable sentit de NADAL. Per això et colocaras de forma cómoda assegut procurant que l'esquena estigui recta. Tanca els ulls i disposat per fer tres respiracions profundes però sense forçar-les, inhalant i exhalant pel nas. Ets conscient del teu estat? Vius el present, l'aquí i l'ara? De mica en mica torna de forma conscient al teu ritme normal de respiració; t'ajudarà a relaxar-te. Durant aquests dies estem immersos en l'Esperit de Nadal, el qual ens aporta un benestar especial, fent aflorar tot el bo que hi ha al nostre interior. En l'aire es respira amor, el qual fa que ens recordem particularment dels més propers, contagiant-los la nostra felicitat, repartint-los missatges d'amor i pau, però som conscients que no tots els éssers d'aquest planeta poden sentir el mateix?  Saps que segueixen havent-hi encara molts portals on el patiment que provoquen la nece...

La pregunta reina del Nadal és "què em falta?", "què puc demanar?". Als Reis, a Santa Claus, a l’amic  invisible o a la loteria nacional... la qüestió és demanar. Joan Baptista ens convida a fer-nos la pregunta  contrària: "què em sobra?", "què puc donar?". El Nadal no va néixer per incentivar el consum, sinó la  felicitat. Joan ens proposa coses que semblen evidents: tens dos vestits, dóna’n un; tens dos torrons,  dóna’n un; tens dues hores, dóna’n una; tens dos motius per estar content, comparteix-ne un; tens dues  certeses, encara te’n sobra una. Ara bé, això de donar està molt bé, és un primer pas, però encara no és  el Nadal.  Pensa de quines coses tu en tens dues i pots donar-ne una.  Nadal és donar, però sobretot és donar-se. I quan  hagis fet el primer, deixa els teus mèrits de banda, acosta't en silenci al pessebre i contempla l'Infant.  Llavors sí que serà Nadal.

  Aquest curt pretén demostrar com en un món dominat per les exigències del mercat, el Nadal, com a data de celebració, constitueix un dels pilars bàsics del consum anual, donant lloc, mitjançant intenses campanyes publicitàries centrades en la psicologia emocional, a una època de consum excessiu i desenfrenat que reporta enormes beneficis econòmics a grans i petits comerços, especialment a les insaciables empreses multinacionals. El consumidor actua determinat per l'entorn, moltes vegades de manera irracional i descontrolada, sense pensar en les conseqüències de les compres. Sé que vivim en una societat i una economia que funciona gràcies a la producció i el consum. Però això no és un eximent ni una justificació per a qualsevol forma de consum. Avui no estaria de més explorar la tornada a una austeritat vital que sigui, també, una forma de llibertat i de justícia.

La il·lusió és l'esperança perquè s'acompleixi el que desitgem. Tenir il·lusions és una de les millors maneres de gaudir de la vida i fer els coses amb energia. Podem posar il·lusió a gairebé tot: a celebrar el nostre aniversari, a anar al col·legi, a estar amb els amics...  Precisament, estem vivint un temps que ens il·lusiona, ple de llums, de sorpreses, d'emocions, d'amistats, de família...  Un temps en el que esperem amb ganes, amb desig. Esperem, però no asseguts, sinó molt vius. Mirem al voltant. Buscant… el bé per a nosaltres i per als altres. Esperem, sense desesperar. Sempre hi ha nous camins per a l'esperança. Per mantenir la il·lusió i la fe. Per construir la justícia i la pau.  Per anunciar un món bo, una terra nova on tots tenim un lloc, un sentit, una missió. Què m'il·lusiona avui? Què espero, anhelo, desitjo en aquest moment de la meva vida?

Fa molts anys, més de mil, a la tornada d'un viatge de negocis, un home va comprar a la ciutat un mirall, objecte que fins aleshores mai no havia vist. Però precisament aquesta ignorància el va fer sentir una gran atracció i interès pel mirall, ja que va creure reconèixer-hi la cara del seu pare. Per tal de conservar la meravella i, sense dir res a la seva dona, en arribar a casa va guardar el mirall en un cofre que tenien a les golfes. De tant en tant, quan se sentia trist i solitari, anava a veure el seu “pare”. P erò la seva dona el trobava molt afectat cada vegada que el veia tornar de les golfes així que, un dia, es va dedicar a espiar el seu marit i va comprovar que hi havia alguna cosa al cofre i que es quedava molt de temps mirant dins seu. Quan el marit se'n va anar a treballar, la dona va obrir el cofre i va veure-hi una dona els trets de la qual li resultaven familiars, però no aconseguia saber de qui es tractava. D'aquí va sorgir una gran baralla matrimonial, ja...

Ja s'acosta aquell moment que esperem amb tanta ànsia; el Nadal és la cantonada. Passi el que passi durant l'any, fem el que fem durant l´any, el Nadal sempre arriba. Donem gràcies perquè són unes dates que d'una manera o altra fan que ens trobem, que ens ajuntem, que celebrem… I és que, si un naixement se celebra sempre a qualsevol família, molt més si parlem del naixement més important de tots els temps: el de Jesús. [...] Es col·loquen ja els llums als carrers, es desempolsen els guarniments perquè a tot arreu hi hagi un ambient festiu, d'alegria, d'unió i de confiança. I el lloc principal són les cases, que es comencen engalanar, reservant-s'hi un lloc principal per a aquesta representació del Nadal que és el pessebre. És un temps de retrobaments, de reunions, de compartir amb moltes persones. És un temps d'unió, d'estimar els altres i de deixar-se estimar, de no veure la palla a l'ull aliè sense mirar abans la branca d'arbre que tenim al nos...

Pots ser ser una roca, estar, romandre i sentir que per dins corre molta Vida? I tant que pots. Tanca els ulls i imagina el teu espai. Un lloc on puguis sentir-te roca. Una roca ben gran, o ben petita... tu tries. Una roca dins un gran bosc o en ple desert. No són detalls importants, perquè la pedra ÉS malgrat el clima, les condicions adverses. Som.  Concentrant-se amb la roca, la ment es desconnecta dels pensaments incessants de la vida quotidiana, cosa que porta a un estat de consciència simple, sincer, gairebé diví. Experimenta amb la respiració pausada aquest ROMANDRE. Encadena sense pausa la inspiració i l'expiració, ben lentament, com si el temps s'aturés. Fes-ho sempre pel nas, recorda. Connecta amb aquesta imatge al llarg del dia. La teva roca sempre estarà allà, esperant-te, allà estàs TU.  Torna-hi sempre que ho necessitis. Quan obris els ulls, recupera una nova mirada de la teva vida. Molta força.

  Maria va respondre: –Aquí tens l'esclava del Senyor: que es compleixi en mi la teva paraula (Lc 1, 38) Des del moment que diu sí, Maria viurà bolcada en aquest fill que ara és promesa i un dia serà mestre. Ella esdevindrà núvia qüestionada, en mare jove, en guia de la comunitat, en primera creient. I tot això des de l'amor profund i autèntic per aquest Fill que segueix, però no controla, que estima, però no domina, que ensenya, però no esgota. L'amor és així, és la capacitat de donar-se sense encadenar, d'estimar sense posseir. L'amor és capaç de passar per tempestes i dies clars. Tant de bo, Maria, aprenguem de tu a estimar amb veritat. @pastoralsj

  Els músics presents en aquesta col·laboració, a més d'un important nombre de col·legues a tot Xile, es van sumar a aquesta iniciativa de realitzar una versió (autoritzada) de “El Derecho de vivir en Paz” de Víctor Jara (1932-1973) per retratar la lluita actual per la dignitat del país. Aquest és un exemple de com, unint la seva veu, les persones que apareixen en aquest vídeo van mostrar el seu desacord amb les accions del govern en militaritzar els carrers, assassinar i torturar el seu poble. En les seves pròpies paraules: "elevem aquest cant com un genuí intent per generar canvis profunds i estructurals a la nostra societat. Per un país just i digne." El proper 10 de desembre se celebra el Dia dels Drets Humans. Demanem al Senyor, Pare de la nostra Família Humana, que ha creat a tots els éssers humans iguals en dignitat: Vesseu en els nostres cors un esperit fratern i inspira en nosaltres un somni de trobada renovada, diàleg, justícia i pau.

  Seguint amb els objectius del Pacte Educatiu Global, avui "enfoquem" el número 5, molt adequat per a aquest temps d'Advent: Obrir-se a l'acollida. En un món globalitzat encara no s'ha assolit una igualtat generalitzada, sinó que s'han accentuat moltes formes de desequilibris socials, econòmics i culturals. Al costat dels ciutadans que obtenen els mitjans adequats per al seu desenvolupament personal i familiar, són moltíssims els «no ciutadans», els «ciutadans a mitges» o els «sobrants urbans», els exclosos (cf. Evangelii Gaudium, n. 74). Una societat és sana quan sap acollir els més vulnerables, quan s'interessa pels exclosos perquè siguin ciutadans de ple dret. Per això, el pacte educatiu ha d'aspirar a acollir els darrers, a una cultura de la inclusió, a cultivar en tots l'atenció a les perifèries socials i existencials i a curar les ferides més profundes de la persona i de la societat. Obrir-se a l'acollida significa obrir les nostres port...

L'esclavitud ha evolucionat i s'ha manifestat de maneres diferents al llarg de la història. Avui dia, algunes formes tradicionals d'esclavitud encara persisteixen en les seves formes anteriors, mentre que d'altres s'han transformat en altres de noves. Cinquanta milions de persones vivien en situació d'esclavatge modern el 2021, segons les últimes Estimacions mundials sobre l'esclavatge modern. D'aquestes persones, 28 milions feien treballs forçats i 22 milions estaven atrapades en matrimonis forçats. El nombre de persones en situació d'esclavitud moderna ha augmentat considerablement en els darrers cinc anys. El 2021 hi havia 10 milions més de persones en situació d'esclavatge moderna en comparació amb les estimacions mundials del 2016. Les dones i els nens continuen sent desproporcionadament vulnerables. L'esclavitud moderna es dóna a gairebé tots els països del món, i travessa línies ètniques, culturals i religioses. Més de la meitat (52%) ...

"Estic convençut que el món avança cap a millor (amb tantes ensopegades) però no puc ignorar que avança molt lentament. Avui l'home segueix lligat a moltes més esclavituds de les que s'imagina. És esclava la persona que està lligada per la seva pròpia llibertat quan no sap per a què serveix. Perquè la llibertat no és un valor en si mateix, sinó un solar on construir-se. No serveix de res ser lliures per pensar si després no som capaços de pensar; lliures per opinar si només opinem de futbol. És esclau el que viu encadenat per la seva incultura o el que gasta la seva vida en una feina en la què no se sent realitzat. És esclau el que és servent de les seves pròpies pors o dels seus propis vicis. És esclau el que gasta la seva salut per guanyar diners, que dóna moltes coses als seus fills i no té temps per donar-los amor. Tots tenim zones d'esclavatge al nostre ésser. El més greu és que ens habituem a les cadenes i no les percebem. Però la llibertat és una cosa massa gran...