MARE TERRA: la mirada

"Cada any desapareixen milers d'espècies vegetals i animals. Per causa nostra, milers d'espècies ja no donaran glòria a Déu amb la seva existència ni podran comunicar-nos el seu propi missatge. No tenim dret”. Papa Francesc

Comencem el dia amb aquesta frase escrita pel Papa Francesc a la Laudato Si. Una afirmació clara i contundent sobre els efectes del canvi climàtic que estem vivint al nostre planeta. Davant aquesta frase em sorgeixen tres possibles respostes:

1) Ai pobrets, no es mereixen morir per culpa nostra.

2) Doncs ok.

3) És injust, cal fer alguna cosa! Canviar alguna cosa ja!

Et representa alguna d'aquestes frases? T'agradaria poder canviar la teva manera de respondre?

Sigui com sigui, escoltem notícies així cada dia. Ens hem acostumat a les males notícies i en moltes ocasions ja ni reaccionem, simplement llisquem per veure la següent. I, per què? Perquè moltes vegades ho veiem llunyà, impossible de fer res per veure un canvi, i per això solem renunciar a moure'ns, a fer alguna cosa, per petit que sigui el gest. Vivim com anestesiats en l'aquí i en l'ara. Recordo un dia en què la meva mare em va explicar com en la seva joventut no va poder contenir les llàgrimes en veure per primera vegada unes imatges d'una guerra.

I tu, has plorat alguna vegada en veure el patiment en algú que no coneixes?

Tant de bo avui puguem tornar a aquesta mirada plena d'amor. La mateixa mirada que va llançar Jesús en cada persona amb la qual es va trobar. Una mirada capaç de poder veure el patiment de l'altre, fins i tot del planeta, i com a mínim no restar indiferents. La mirada que en el silenci diu: estic aquí per tu i per a tu.

Que tinguis un bon dia.