Passa al contingut principal

RELATS DEL MÓN: Les dues granotes


Imagen de kuritafsheen77 en Freepik

Era una granota que havia viscut sempre en un míser i estret pou, on havia nascut i hauria de morir. Va passar a prop d'allà una altra granota que havia viscut sempre al mar. Va topar i va caure al pou
-D'on vens? - va preguntar la granota del pou.
-Del mar.
-És gran el mar?
-Extraordinàriament gran, immens. 
La granota del pou va quedar-se uns moments molt pensativa i després va preguntar:
-És el mar tan gran com el meu pou?
-Com pots comparar el teu pou amb el mar! Et dic que el mar és excepcionalment gran, descomunal. 
Però la granota del pou, fora de si per la ràbia, va afirmar:
-Mentida, no pot haver-hi res més gran que el meu pou; res! Ets una mentidera i ara mateix et llançaré d'aquí.

Comencem el dia amb aquest breu relat que ens recorda les paraules de Sant Agustí de les que vam parlar fa uns dies, recordes? Aquestes paraules que ens recordaven la importància de qüestionar-nos la vida per poder créixer i enfortir el nostre pensament i la nostra personalitat.

Avui et faig saltar de nou aquesta notificació perquè tornis a donar-li voltes sobre la teva obertura al món sobre què creus que és així i així serà sempre. Espero que vagis descobrint que fer-te preguntes és la base per créixer personalment i espiritualment. Qui sap potser així descobreixes un "mar" desconegut.
Que tinguis un bon dia.

Comentaris