Bon dia!
Avui seguim aprofundint el fet de sentir i ser una persona Gabrielista a través de la lletra S de Senzilla. I com sempre, tornem a les arrels a través del nostre Pare de Montfort. Podríem dir que, per Montfort, la senzillesa era el seu estil de vida perquè, entre altres coses, es desprenia sempre de tota riquesa fins a quedar pobre per viure com un pobre entre els pobres. Sabies que en ocasions va intercanviar els seus vestits nous amb els d’alguna persona marginada? I que preferia anar caminant als llocs abans que anar en carruatge? Fins i tot va anar i tornar caminant a Roma des de França! Ni més ni menys que 2.000 km d’anada i 2.000 km de tornada… Una bogeria, oi?
- I tu? Fins on estaries disposat a deixar les teves “riqueses”?
- Quan marxes fora de casa durant uns dies, quins són els teus “necessaris”? Què és allò que “sí o sí” has de portar amb tu?
Pel nostre Pare Lluís Maria, el fet de viure en aquesta senzillesa l’apropava més a Déu. Saps per què? Perquè aprenia a confiar més en Ell, en allò que en diem la providència: saber que Déu et vol cuidar i deixar-te cuidar per Ell. Aquest fet és realment bonic de viure i prego perquè tu, algun dia, puguis experimentar-lo.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies