RELATS DEL MÓN: La llebre i el corb

Bon dia!

Expliquen la història d'una llebre molt famolenca que va veure un corb posat sobre un arbre, amb un tros de formatge al bec. La llebre, que era molt astuta, va idear un pla per aconseguir el formatge.

—Que boniques són les teves plomes, amic corb! Quina brillantor! Quin color! Ets l'enveja de totes les aus.

El corb, en sentir aquelles paraules, va començar a treure pit i a estendre les ales amb orgull. La llebre va continuar dient coses boniques al corb, que encara agafava el formatge amb recel. Fins que…

—M'han dit que el cant del corb supera qualsevol cantar. És cert, amic corb? Tan bonica és la teva veu? Cantaries alguna cosa per a mi?

Aleshores, ple de vanitat, el corb va agafar aire, va obrir el bec i va grallar el més fort que va poder. Quan va acabar, va veure la llebre allunyar-se feliç amb el tros de formatge a la boca.

1. Què creus que podem aprendre d'aquesta faula?
2. Creus que la llebre fa un bon ús de la seva astúcia? Per què?
3. Mentre llegia la història, he pensat inconscientment en els “likes” i “follows” de les xarxes socials, hi trobes alguna similitud?

D'aquesta faula, on tot sembla negatiu —o no gaire educatiu…—, em quedo amb el que podria haver estat: un corb humil que, davant dels compliments dels altres, simplement dona les gràcies sense voler més; i una llebre que fa servir la seva astúcia per a un bé comú, sense aprofitar-se'n dels altres. T'has preguntat quant del corb i quant de la llebre tens tu? Cada dia tens l'oportunitat de convertir-te en una versió millor de tu, l'aprofitaràs?

Que tinguis un bon dia.