Gabrielistes 1xDIA

Bon dia! Per fi és divendres, eh? Aquesta tarda comencen les tan esperades vacances de Setmana Santa. Tanquem les motxilles, apaguem les alarmes i toca descansar, que a aquestes altures del curs ja ens fa molta falta, oi? Durant aquesta setmana hem estat donant voltes a què significa tot això de la Setmana Santa. Hem parlat de no fugir quan les coses es posen lletges, de donar la vida pels que estimem i de descobrir que no carreguem amb els nostres problemes sols, perquè sempre hi ha algú posant l'espatlla al nostre costat. Per tancar, us vull deixar amb una idea de l'escriptor C.S. Lewis (el creador de Les Cròniques de Nàrnia). Ell deia una cosa així: "El cristianisme, si és fals, no té cap importància. Però si és veritat, té una importància infinita. L'única cosa que no pot ser, és 'moderadament important'". Per què creus que C.S. Lewis diu això? Què en penses? Pensa-ho bé. Si la història de Jesús acabés el Divendres Sant, amb Ell mort a la creu, seria u...

Bon dia! Tots carreguem les nostres creus; per més que ho amaguem, tots tenim la nostra. Potser amb aquest sol fet ja n'hi ha prou per veure que compartim més del que ens pensem. Ens poden unir, aquestes creus? Possiblement sí, tot i que això et toca descobrir-ho tu. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui és un dia molt especial en el calendari del nostre col·legi. Cada 25 de març, celebrem la festa de l'Anunciació, el moment en què l'àngel Gabriel comunica a Maria el missatge que serà la mare de Jesús, el Fill de Déu. Per als Germans de Sant Gabriel i per a tota la nostra comunitat educativa, aquesta és una festivitat molt important. Celebrem el que anomenem l'Encarnació: el moment exacte en què Déu decideix deixar de ser una idea llunyana per fer-se humà, trepitjar la nostra mateixa terra i viure en pròpia carn les nostres alegries i les nostres penes. Sant Lluís Maria de Montfort estava profundament fascinat per aquest misteri. Pensant-hi, va escriure: "Déu, que és infinit, va voler tancar-se al ventre de Maria i dependre d'ella". Hi ha alguna cosa que et sorprengui o que no entenguis de la frase de Montfort? L'Anunciació va passar en una casa normal i corrent. En quins petits detalls de la teva rutina ets capaç de descobrir alguna cosa esp...

Bon dia! Possiblement aquesta sigui una escena coneguda per tothom: l'Ana té l'oportunitat de revertir la seva maledicció (s'està congelant) amb un petó del seu estimat (un "acte d'amor veritable") i, així, salvar-se a si mateixa. Però decideix girar-se i posar-se al mig per salvar la seva germana, rebent ella el cop d'espasa. El més curiós és veure com aquest sacrifici és el que trenca la maledicció (i no el petó de l'estimat). Com diu el ninot Olaf: "Només un acte d'amor veritable pot descongelar un cor glaçat". La creu de la qual tant parlem els cristians per Setmana Santa és exactament això. A vegades anem per la vida amb el cor una mica congelat, a la defensiva, sentint que no donem la talla o pensant que ningú donaria un cèntim per nosaltres. Mirar Jesús a la creu és veure algú posant-se al mig per rebre el cop per tu. No és una història de dolor, és l'acte d'amor més extrem de la història per descongelar les teves pors i de...

Bon dia! Avui us porto una història real. El gener de 1982, un avió de passatgers es va estavellar a Washington i va caure a les gelades aigües del riu Potomac. Només sis persones van aconseguir sortir a la superfície i aferrar-se a les restes de l’avió, mentre es congelaven. Finalment va arribar un helicòpter de rescat, va baixar una corda salvavides i la va llançar a un home anomenat Arland Williams. Era el seu bitllet de sortida. Però l'Arland, en comptes de posar-se-la, la va passar a la persona que tenia al costat perquè la pugessin. L'helicòpter va tornar, va llançar la corda a l'Arland un altre cop, i ell la va tornar a passar a un altre. Ho va fer fins a cinc vegades. Quan van baixar la corda per sisena vegada per rescatar-lo a ell... l'Arland ja no hi era. Les forces se li havien esgotat i s'havia enfonsat al riu glaçat. Havia lliurat literalment les seves cinc oportunitats de viure perquè uns altres cinc tornessin a casa. Per què creus que algú faria una c...

Bon dia! Avui, que celebrem el Dia Internacional de la Felicitat, veurem l'últim miracle de Jesús. Un miracle que va transformar el dol en una festa. Un miracle que, d'una banda, donaria vida i, de l'altra, li costaria la seva (els fariseus no podien acceptar que hi hagués algú amb més poder que ells). Aquest diumenge es llegirà aquest fragment de l'Evangeli que avui tens en vídeo. Et convido a mirar cada personatge i a preguntar-te: quina mirada m'identifica més? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui veiem com un fet trist i dolorós, com pot ser la mort d'una nena, dona vida i sentit a tot un poble i al seu hàbitat natural. Quan parlar d'ecologia no només es refereix a la natura, sinó també a la humana, passen coses com aquesta. Entendre que l'ecologia és natura i humanitat és parlar d'ecologia integral. Atès això, pensa: quina ecologia tens davant dels teus?, què pots millorar? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Aquesta setmana estem parlant del perdó i de com aquest forma part d'aquesta preparació de la Quaresma. Doncs bé, el perdó pot anar adreçat a aquelles persones que ofenem, al món que danyem, a nosaltres mateixos i, també, a Déu. Aquesta cançó s'adreça a aquest últim perdó. Se centra en l'experiència que podem tenir tots de veure Déu com algú llunyà, algú que no m'afecta o fins i tot algú fictici. Tanmateix, ens vol recordar que la fe és part natural de la persona humana; només cal mirar els més purs de cor, els nens i nenes, i com viuen aquesta fe senzilla i innocent que anem oblidant en créixer. Avui et convido a fer teves les paraules d'aquesta cançó per tornar a demanar aquella fe de quan eres més menut. Des de la teva realitat de creient, agnòstic o ateu, simplement, permet-te retornar. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! L'Irene ens convida a mirar el passat de dues maneres: agraint o perdonant. Quina mirada tens cada vegada que mires enrere? Fixa-t'hi, que el que diu l'Irene és allò que diuen els cristians: "Abraça la teva creu, no la ignoris". Doncs bé, com diu l'Irene amb unes altres paraules, la creu forma part de tu, del teu camí personal i espiritual. Fer-ho no sempre resulta fàcil; com tot, és un camí, però un camí que té el poder de fer-te més lliure. Miraràs el passat agraint i perdonant? T'animo a fer-ho. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Què és per a tu el perdó? Recordes com et vas sentir després de perdonar allò que et van fer? Com diu el vídeo, perdonar un “random” que et fa una mala passada és fàcil, però quan et falla algú del teu cercle, algú a qui estimes, la ferida encara és més profunda i cou de debò. De vegades podem pensar que ho hem de superar sols, empassant-nos l'orgull, o per art de màgia. Però no sempre funciona així, oi? Sanar exigeix ser valent per demanar ajuda i fer servir les eines que tenim a l'abast: parlar amb aquell amic de confiança que no et jutja, anar a teràpia quan el cap diu "no puc més", o desfogar-te amb qui sàpigues que t'escoltarà de veritat. Aquest sacerdot et convida a veure que Déu no et demana que siguis un superheroi solitari. No tens per què anar dessagnant-te pels passadissos de l'insti ni arrossegar aquesta motxilla de ràbia tu sol. Atreveix-te a escoltar aquesta veu interior que et demana una mica de pau mental, busca el suport que necessiti...

  Bon dia! De vegades cal aturar-se i imaginar una història per poder veure coses que no arribaries a veure si només la llegissis o te l'expliquessin. El que hagis pogut sentir, veure o descobrir és un regal de Jesús per a tu, aprofita'l. Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Portem tota la setmana parlant de l'esperança, així que no podem deixar de banda una altra paraula que podem viure en el nostre dia a dia: la resignació. Una emoció que ens aixafa i ens diu: "Deixa-ho estar, no val la pena lluitar més, rendeix-te" o, en altres contextos: "Toca fer això que no m'agrada gens perquè m'ho manen” o “Em sento obligat a fer-ho per quedar bé o no generar discussions". D'una manera o una altra, segurament tots l'hem experimentada, oi? Recordes cap moment així? Com vas sentir-te? Canviaries res si poguessis? Avui et vull explicar una història real, una que potser ja coneixes o has sentit dir. Una història sobre sant Lluís Maria de Montfort que va passar en un poble anomenat Pont-Château, a França. Resulta que en Lluís Maria feia mesos que treballava amb centenars de persones per construir un Calvari (la muntanya on van crucificar Jesús) d’una grandària considerable en un turó. Va ser un projecte molt ambiciós i de...

Bon dia! On trobes l'esperança enmig dels dies grisos, rutines i obligacions? Potser l'arbre de la vida que es veu al vídeo té a veure amb l'esperança que aporta Jesús a aquells qui volen rebre-la. ¿Què en penses? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Explica una antiga llegenda que un rei va reunir els savis de la seva cort i els va fer una petició molt estranya: —Vull que em fabriqueu un anell que amagui un missatge secret. Ha de ser una frase molt breu, per llegir-la en els meus moments de més desesperació, quan senti que no hi ha sortida i el meu regne estigui a punt de caure. Els savis, després de rumiar-ho molt, li van lliurar un anell senzill amb un paperet doblegat a l'interior. —No l'obris fins que sentis que és el final —el van advertir. Anys després, el regne va ser envaït. El rei va haver de fugir a cavall, completament sol, perseguit de prop pels seus enemics. Va arribar a la vora d'un precipici. No tenia escapatòria. Sentia els cascs dels cavalls acostant-se. Llavors, va recordar l'anell. El va obrir i va llegir la petita frase: «Això també passarà». De sobte, una estranya calma el va envair. Es va adonar que el pànic no li servia de res. Es va amagar amb audàcia en un forat de la roca, els ene...

Bon dia! Imagina per un moment que et trobes en el nivell de dificultat màxim, sense vides extra, on tot al teu voltant crida Game Over. Doncs així es va trobar Viktor Frankl, un psiquiatre austríac del segle XX que va sobreviure als camps de concentració nazis. Mentre estava allà tancat, envoltat de fred, gana i foscor total, es va adonar d'una cosa al·lucinant: les persones que aconseguien resistir i tirar endavant no eren les més fortes físicament. Eren aquelles que mantenien viva l'esperança perquè tenien alguna cosa que les esperava a fora: algú a qui estimar, un projecte per acabar, un somni per complir. D'aquí que escrigués aquesta frase: «Qui té un perquè per viure, gairebé sempre en trobarà el com». Què és el que et motiva a aixecar-te del llit un dilluns per anar a l'escola? Creus que saber cap on vas canvia la manera com t'enfrontes als problemes del teu dia a dia? Has pensat mai en aquest «perquè» de la teva vida? De vegades, entre tantes pantalles, exàm...

Bon dia! L´Evangeli d´aquest diumenge ens presenta la història d´una dona que va canviar la vida de milers de persones. Resulta que Jesús s'asseu cansat al costat d'un pou i demana aigua a una dona d'allà. Arribats a aquest punt ja veiem com Jesús se salta totes les normes socials de la seva època per parlar amb algú diferent i “enemic”, i a sobre dona (recorda que en aquella època les dones tenien els mateixos drets que els esclaus). A partir d'aquí, tenen una conversa molt profunda. La samaritana anava cada dia a treure aigua d'aquell pou perquè sempre tornava a tenir set, i llavors Jesús li ofereix una «aigua viva» amb la qual no tindrà set mai més. Aturem-nos un moment, per què li parla precisament d'aigua? Perquè, per a aquella dona, anar al pou representava la pesada rutina de la seva vida, haver de buscar constantment alguna cosa per anar fent, per sobreviure. En oferir-li «aigua viva», Jesús li deixa clar de què va el seu missatge: «Amb mi ja no es tract...

Bon dia! Aquesta cançó té moltes frases que podríem comentar. Tu amb quina et quedes? La vida té dies bons, d'altres de molt bons, de dolents i de pitjors. Aquesta cançó ens recorda que, siguin com siguin, poden millorar. Tot comença amb un canvi de mirada. Un canvi que no farà desaparèixer el dolor o aquesta realitat dura, però sí que aconseguirà que puguis mirar-la des d'una altra perspectiva. El dejuni que ens proposa la Quaresma pot ser un motiu per aconseguir un canvi de mirada i poder veure que «les estrelles només es veuen en la foscor». És atrevir-te a apagar el soroll i entrar una mica en aquesta foscor sense por, per descobrir aquesta llum que brilla al teu interior. Una llum que et permet veure-hi amb claredat, una llum capaç d'il·luminar qualsevol tenebra, ratllada o moment difícil pel qual estiguis passant. Una llum que, encara que de vegades en dubtis, ja habita dins teu. Et convido a descobrir-la en el silenci i a deixar que t'il·lumini. Que tinguis un bo...

Bon dia! «Només jugo quan tinc temps», «jo controlo», «si tampoc miro tant el mòbil», «total, només el faig servir de tant en tant», «acabo aquesta partida i vinc»... Et reconeixes en alguna d'aquestes frases? A vegades, una simple afició ens acaba atrapant sense adonar-nos-en, com li passa a l'Alba. Potser aquest no és el teu cas amb els videojocs o les xarxes, potser és amb una altra cosa; aquí el truc consisteix a aprendre a detectar els nostres propis senyals. Si alguna cosa —per molt inofensiva o divertida que sembli al principi— t'aïlla a la teva habitació, t'allunya de la gent que t'importa, t'adorm o et fa perdre el control del teu temps, aquí tens una bandera vermella gegant. Per poc que sigui, si una cosa et desconnecta de la realitat i et fa mal, és el senyal definitiu per agafar distància. I és que d'això tracta exactament la Quaresma: de prendre's un temps d'entrenament per afinar el teu radar personal. És l'excusa perfecta per parar...

  Bon dia! Quin millor dia que avui per recordar que un bon dejuni és també aquell que cuida el planeta. Cada vegada que tanques aquella aixeta que goteja, cada llum que apagues, cada compra innecessària que decideixes no fer, cada trajecte que decideixes fer a peu o en bicicleta i tants altres exemples. Cada gest, per petit que sigui, compta. Sabent això, quin gest pots fer o millorar per ser un millor guardià de la natura? Que tinguis un bon dia.

Bon dia! Avui parlarem de la paraula «purificar». Potser us venen al cap mascaretes facials per treure impureses de la pell, un filtre per a l'aigua o la «purga» de seguidors que de vegades fem a les nostres xarxes socials. En el dia a dia, podríem dir que purificar és treure allò «tòxic», eliminar el que molesta, el que fa soroll o el que sobra, perquè alguna cosa torni al seu estat original, neta i sana. En la tradició cristiana, és una d'aquelles paraules que no sempre s'han entès bé, ja que sovint s'ha fet servir per fer referència a les persones com si fossin coses brutes que cal netejar a còpia de culpa. Res a veure. Per a la fe, purificar el cor és simplement treure-li capes de pols. És apartar les ratllades, la necessitat obsessiva d'encaixar, la dependència dels likes o aquest estrès continu que no ens deixa respirar. Sant Lluís Maria de Montfort deia que, perquè una cosa nova, gran i plena de llum pugui entrar a la teva vida, primer hi has de fer espai, ha...