Bon dia!
Avui us porto uns fragments d'un text sobre l'esperança que crec que ens poden ajudar. Us convido a llegir-los tranquil·lament i a assaborir i degustar-ne el seu significat més profund. Aquestes línies no només pretenen arribar a la teva ment, també al teu cor:
Pobre, radicalment pobre, és qui ni tan sols existeix per a algú; ningú espera la seva arribada ni ell o ella esperen l'arribada de ningú. El descartat, el marginat, el rebutjat, el prescindible, el que passa per la vida aparentment sense deixar empremta, l'irrellevant, l'insignificant al conjunt social… és un inexistent. I no hi ha brot d'esperança on hi ha inexistència, on no s’és mirat als ulls. Si ningú m'espera, ningú em trobarà a faltar; si ningú em reconeix pel meu nom o per la meva cara, ningú no notarà la meva absència ni el meu patiment.
El desesperançat només voldria que algú el mirés d'una manera que el faci sentir estimat, perquè amb la nostra manera de mirar donem existència, o no, a qui mirem. Però quan l'esperança del qui mira és feble, no es pot estimar, no es pot transmetre esperança a l'altre. Per això és tan important construir dins nostre una esperança forta, encara que sigui enmig de dubtes i errors.
L'esperança -i sovint la vida- dels desesperançats depèn, en gran part, de l'esperança dels qui la tenen, perquè l'esperança s'encomana. Perquè algú pugui tenir esperança necessita ser esperat, existir per a algú, que algú li truqui, li parli, el miri, l'abraci, li dediqui temps, l'escolti i faci alguna cosa per ell o ella. L'esperança no és el soroll, sinó l'amor silenciós. Tanmateix, trenca el seu silenci, sense pensar-s'ho, per unir-se a la veu dels que no tenen veu per donar-los veu, denunciant amb energia qualsevol injustícia.
- Quina frase o frases et criden més l'atenció?
- Què opines sobre aquest text?
Molts cops hem parlat de la mirada, de la importància i el poder que té la teva mirada. De vegades, una sola mirada pot salvar un cor trist, pot dignificar una persona, pot dir "jo et veig", per mi no ets invisible. T'animes a mirar així? Tot és qüestió de proposar-s'ho i de mica en mica educar la teva mirada.
Que tinguis un bon dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Comparteix la teva opinió de manera responsable i evita l'anonimat: Escriu el teu nom, el curs i el teu cole gabrielista. Moltes gràcies